Ahir va morir Rayan, el fill prematur de la víctima de grip nova a Espanya. El nadó havia superat haver nascut abans d'hora i que la seva mare morís al cap de dos dies, però no va poder superar un error mèdic. Una infermera suplent, dels milers que hi ha durant l'estiu als hospitals, va tenir un error fatal. Això m'ha fet recordar perquè no vaig triar una professió mèdica, tot i que he acabat treballant en una institució sanitària.
Amb això vull dir que tots la caguem a la feina, i a vegades, aquests errors són considerats com catàstrofes, però en el cas dels metges i infermeres, una cagada pot voler dir la mort d'una persona, i aquesta és una responsabilitat que sovint no valorem prou. Així que des de la cullerada, una abraçada a la família d'en Rayan, però també a aquesta pobra noia, que haurà de viure sempre amb aquest error a les esquenes. Tan de bo ho sàpiga suportar.
Amb això vull dir que tots la caguem a la feina, i a vegades, aquests errors són considerats com catàstrofes, però en el cas dels metges i infermeres, una cagada pot voler dir la mort d'una persona, i aquesta és una responsabilitat que sovint no valorem prou. Així que des de la cullerada, una abraçada a la família d'en Rayan, però també a aquesta pobra noia, que haurà de viure sempre amb aquest error a les esquenes. Tan de bo ho sàpiga suportar.
6 comentaris:
L'únic que em preocupa és que aquest cas s'ha conegut perquè estava sent seguit per l'opinió pública.
Quants altres casos hi ha diàriament que queden amagats?
Per què els metges col·legiats es veuen obligats a contractar una assegurança de responsabilitat civil i no s'ataca l'arrel del problema, que és la manca de finançament de la sanitat pública?
Quan vaig sentir la notícia s'em van omplir els ulls de llàgrimes, fins a la tarda no vaig saber quina havía estat la causa de la mort i el primer sentiment que vaig tenir va ser de ràbia,era previsible, un error humà. Avui, amb la distància i amb la reflexió sento molta pena, pena per la pobre família que hauran de superar dos tragèdies consecutives i també sento l'horror que deu viure la infermera recent diplomada. Penso que les dues, la infermera i la supervisora seràn els caps de turc, amb qui cauran les responsabilitats i al cap de vall qui n'hauria de ser el responsable¿? Més formació, més especialització, més personal, més suport als professionals,...
El problema és que el temps ho diluirà tot, el temps tot ho cura, i tot seguirà igual fins que torni a passar...
Totalment d'acord amb tu, Thera.
És horrible pensar en aquestes desgràcies encadenades.
entra al blog avui també en parlo
una abraçada
Molt d'acord amb el teu post.
PEr desgracia aquest errors, passen i passaran i ha de ser molt fotut per les dues parts.
Molt bon post, xavalote!
Publica un comentari a l'entrada