Acabo de llegir el post d'avui d'en Jesús Ma. Tibau, que parla de l'escorça dels plataners, i un torrent de records s'ha desfermat al meu cap.
Els plataners (Platanus x hybrida) que regnen als carrers dels nostres pobles i ciutats, muden la seva escorça quan arriba la calor, i poc a poc, com diu en Jesús, l'escorça es bada, queda lliure del tronc i acaba caient a terra. De nen, en aquesta època de l'any, passava els dies a casa dels meus avis. Al meu avi li agradava caminar, i sovint, a l'estiu, jo anava amb ell. Suposo que, com una manera de distreure's, o de fer menys feixuc el pas, arrencava un tros de crosta de plataner i l'anava esmicolant en fragments ben petits que anava llençant a terra. Com que els nens repeteixen tot allò que veuen, jo feia el mateix.
Passats els anys, cada cop que veig una crosta mig penjant del tronc d'un plataner, no puc evitar arrencar-la i anar fent-la miques deixant un rastre de fusta a terra, a l'hora que desgrano records d'aquells anys. Si ho faig mentre camino o espero algú, efectivament, el pas o l'espera, sembla que es facin més fàcils de portar.
Els plataners (Platanus x hybrida) que regnen als carrers dels nostres pobles i ciutats, muden la seva escorça quan arriba la calor, i poc a poc, com diu en Jesús, l'escorça es bada, queda lliure del tronc i acaba caient a terra. De nen, en aquesta època de l'any, passava els dies a casa dels meus avis. Al meu avi li agradava caminar, i sovint, a l'estiu, jo anava amb ell. Suposo que, com una manera de distreure's, o de fer menys feixuc el pas, arrencava un tros de crosta de plataner i l'anava esmicolant en fragments ben petits que anava llençant a terra. Com que els nens repeteixen tot allò que veuen, jo feia el mateix.
Passats els anys, cada cop que veig una crosta mig penjant del tronc d'un plataner, no puc evitar arrencar-la i anar fent-la miques deixant un rastre de fusta a terra, a l'hora que desgrano records d'aquells anys. Si ho faig mentre camino o espero algú, efectivament, el pas o l'espera, sembla que es facin més fàcils de portar.
6 comentaris:
de tant en tant jo també tinc aquest vici :-)
I amb les restes no omples les butxaques dels pantalons i després, un cop nets, te les trobes plenes de miquetes? la meva mare s'emprenyava però a mi m'agradava (m'agrada) trobar records malgrat siguin bruts
ens hem de veure demà passar al desvetllament????
David
Es veu que amb l'edat arriba un moment que obrim el calaix dels records i ens venen a la memòria imatges com aquesta.
Que voldrà dir això?
he afegit aquest post a la secció de Blogs degustació d'avui.
Salut.
http://jmtibau.blogspot.com/2009/07/blogs-degustacio_26.html
jo també tinc aquesta afició però utilitzo l'escorça d'una manera diferent. M'agradaria enviar-te algunes fotos. Com ho faig ?
Publica un comentari a l'entrada