Imagineu-vos que jugueu al millor equip del món, feu la millor temporada de la història en joc i resultats, guanyeu tot el guanyable, i quan arriba l'estiu toca revisar contractes. Com que la cosa ha anat tan bé, espereu que la revisió sigui a l'alça i prou generosa, i la directiva, contenta amb els resultats, està disposada a ser generosa.
Però resulta que just llavors, apareix un millonetis fill de puta que, en plena crisi galopant, aconsegueix que els bancs i caixes, que no donen un duro a ningú, li donin a ell 200 milions d'euracos, i comença a fitxar jugadors de renom a preus desorbitats. Les conseqüències són inevitables. Tots els clubs que tenen en plantilla algun jugador de qualitat que ja ha estat temptat per altres clubs, veuen la oportunitat de treure una picossada, i comencen les negociacions a preus inhumans, i aquells jugadors que volien una renovació generosa, ara volen morterades comparables a les que paga en millonetis. I tots criden desesperats:
Mentrestant, la junta directiva està fent tots els esforços possibles per contenir la voràgine de demanda de pasta, que només pot acabar en la ruïna total del club. I si jo fos en aquesta junta, ho tindria clar. Voleu més pasta? Doncs si trobeu un equip que us la pagui, passi-ho bé, que nosaltres hem estat el millor equip del món aquesta temporada i ho volem seguir sent la que ve, i això, cabrons avariciosos, no es paga amb diners.
Però resulta que just llavors, apareix un millonetis fill de puta que, en plena crisi galopant, aconsegueix que els bancs i caixes, que no donen un duro a ningú, li donin a ell 200 milions d'euracos, i comença a fitxar jugadors de renom a preus desorbitats. Les conseqüències són inevitables. Tots els clubs que tenen en plantilla algun jugador de qualitat que ja ha estat temptat per altres clubs, veuen la oportunitat de treure una picossada, i comencen les negociacions a preus inhumans, i aquells jugadors que volien una renovació generosa, ara volen morterades comparables a les que paga en millonetis. I tots criden desesperats:
ENSENYA'M LA PASTAAAAAAAAA!
Mentrestant, la junta directiva està fent tots els esforços possibles per contenir la voràgine de demanda de pasta, que només pot acabar en la ruïna total del club. I si jo fos en aquesta junta, ho tindria clar. Voleu més pasta? Doncs si trobeu un equip que us la pagui, passi-ho bé, que nosaltres hem estat el millor equip del món aquesta temporada i ho volem seguir sent la que ve, i això, cabrons avariciosos, no es paga amb diners.
6 comentaris:
Jajaja! Tio, ets un ingenu! Tu també et creus el discurs moralista del Laporta parlant d'ètica i coses ben fetes? No li pugen la fitxa a l'Inieste a 9 milions d'euros? Això no és indecent? No es va gastar 150 milions la temporada passada el Bas$a en fitxatges? Això no és indecent?
Va home va, no t'apuntis al discurs oficialista i fàcil que et repeteix en Laporta i tots els "secuaces".
Oscar, aquí no estem parlant de moralitat sinó de negocis. Pagar 9M a Iniesta pot ser un bon negoci i pagar-ne 9M a Valdés potser no tant (sobretot en un mercat artifcialment inflacionat).
Així de simple.
Totalment d'acord!!!
Jo es que alucino amb florentino! ja va fer xanxullos un cop i torna a tenir xanxullos i no se'ls acaba!
Potser sí que el Barça ja ha jugat a aquest joc, però el que està fent Florentino no és comparable amb res que hagi passat abans, i tots els altres clubs, l'Espanyol també, han de procurar que aquestes operacions siguin només restringides a un olimp galàctic, i ja 2s'estrellaran" ells solets.
Òscar, no diguis tonteries perquè saps tant bé com jo que en Puji no és precisament un paio tendenciós.
Publica un comentari a l'entrada