http://instagram.com/14_puji YouTube

26 de juny del 2009

S'apaga una estrella


Aquesta matinada ha mort Michael Jackson. Segurament ha estat com una estrella de les de veritat, ja fa temps que havia mort i només ens n'arribava la llum. Una llum falsa i tenyida d'excentricitat i èxit mal assumit, però llum, al cap i a la fi. Avui, la poca llum que quedava ha deixat d'arribar.

Per molts, el millor moment de Jackson són els vuitanta, amb la creació de temes que quedaran en el llistat de cançons històriques i el seu triomf en el llavors emergent món del videoclip i dels espectacles multitudinaris, en els quals era capaç de combinar les seves cançons amb unes coreografies trencadores. Per a mi però, el millor moment és el que traspua autenticitat, el que ens mostra un Michael somrient, sincer i negre, amb un so Motown irrepetible. És per això que en la seva memòria us deixo un dels seus èxits amb els Jackson Five.


8 comentaris:

Judit ha dit...

Llegir el titular al diari m´ha fet pena. Tens raó, feia temps que l´estrella s´havia apagat, però ha deixat rastre de purpurina... és el que volia no? O potser no va saber mai el que volia... ves a saber.
Bon cap de setmana

Thera ha dit...

Realment, va tenir el seu moment esplendoròs. Una estrella.

Modgi ha dit...

Una descàrrega funk amb precioses melodies soul. Els jackson five són del millor que ha deixat la motown. Amb 12 anyets ja havia passat a la història.

Josep ha dit...

Una cosa és ben certa: ningú ha superat el videoclip THRILLER. Un curtmetratge musical genial.

Quan veig un videoclip actual no puc deixar de pensar que fa 25 anys que no ho millorem.

I sí, era una estrella molt brillant i molt molt llunyana. Per això seguirà arribant la seua llum, tot i que fa temps que no irràdia. Com una nana blanca, oi?

Cris (V/N) ha dit...

Estic amb en Josep.... Hi va haver un abans i un després del fantàstic "Thriller".... Jo l'he posat al face com homenatge.... Em passa com ls Olimpiades del 92.... aquí a casa, i com aquestes cap ni una.... Doncs amb en Jackson en passa igual.... En fi, que no "semos naide" ... Salutacions cordials

zel ha dit...

l Billy Jean? Aquesta cançó sempre em fa ballar, trist...i serà llegenda. llàstima de no haver sabut ser una estrella de veritat, pobret!

Jo Mateixa ha dit...

Certament la millor època d'en Jacko va ser quant era negre i no s'avergonyia de ser-ho.

Moltes coses s'estan dient aquests dies, bones i dolentes, se l'hi estan reconeixent involucracions que va tenir amb ONGS però clar, tambe els abusos sexuals a menors que l'hi van caure.

No podriem deixar-l'ho descansar en pau??, el que va fer en vida quedarà per l'història, serà un mite tant si es viu com si es mort, aixi doncs, que l'enterrin d'una vegada i es deixin de tantes baralles per els diners, els fills, el poder....etc...

Miki ha dit...

Es xungo lo que dire, pero si hagues mort als ays 90, hagues quedat com un autèntic mite sense cap pero...
Però jo estic amb tu, aquest home vaser mol gran