Ahir, per fi, després de 46 anys, es va tancar el museu militar del Castell de Montjuïc, que serà transformat en el Centre Internacional per la Pau de Barcelona. No és que la patranya hipòcrita del centre per la pau superguai jai-julai em desperti cap simpatia, però el museu, que traspuava franquisme pels quatre costats em feia venir urticària.
Alguns historiadors han aprofitat l'esdeveniment d'ahir per mostrar el seu malestar pel fet que es tanqui un museu, que ens agradi o no, mostra una part de la nostra història, i bla, bla, bla. No hi puc estar més d'acord. Els errors de la història s'han de recordar per a que no es repeteixin. Però si ho hem de fer fem-ho ben fet, i no amb un museu de merda amb quatre canons rovellats i quatre maquetes penoses amb soldats de plom que algun militar tronat feia servir per practicar estratègia. Seguim l'exemple del que han fet els alemanys, i convertim el castell en un parc temàtic sobre el franquisme. Reconeixem la nostra història de cap a peus. Fem un museu sobre les atrocitats que es van cometre durant la guerra i la dictadura, mostrem al món el nostre passat amb orgull o vergonya, segons el sentiment de cadascú, i encarem la història recent, que setanta anys després, encara n'hi ha que volen amagar darrera una cortina de vellut arnat.
I de passada, muntem una mega muntanya russa per damunt de Barcelona, des del Castell fins al Quarter del Bruc, on hi podem fer unes carpes d'estiu on es simulin afusellaments al ritme de King África. Fusilarrrrrrrrrrrrrr!
Alguns historiadors han aprofitat l'esdeveniment d'ahir per mostrar el seu malestar pel fet que es tanqui un museu, que ens agradi o no, mostra una part de la nostra història, i bla, bla, bla. No hi puc estar més d'acord. Els errors de la història s'han de recordar per a que no es repeteixin. Però si ho hem de fer fem-ho ben fet, i no amb un museu de merda amb quatre canons rovellats i quatre maquetes penoses amb soldats de plom que algun militar tronat feia servir per practicar estratègia. Seguim l'exemple del que han fet els alemanys, i convertim el castell en un parc temàtic sobre el franquisme. Reconeixem la nostra història de cap a peus. Fem un museu sobre les atrocitats que es van cometre durant la guerra i la dictadura, mostrem al món el nostre passat amb orgull o vergonya, segons el sentiment de cadascú, i encarem la història recent, que setanta anys després, encara n'hi ha que volen amagar darrera una cortina de vellut arnat.
I de passada, muntem una mega muntanya russa per damunt de Barcelona, des del Castell fins al Quarter del Bruc, on hi podem fer unes carpes d'estiu on es simulin afusellaments al ritme de King África. Fusilarrrrrrrrrrrrrr!
4 comentaris:
Jajajajaa... m'has fet riure amb el teu comentari. Just no fa ni un mes, vaig visitar el castell (que no el museu) amb la meva filla i la meva parella.... ella i jo no el coneixiem.... Ahir, en sortir la notícia a la tele, em crida, tota esverada, com si hagués passat una catàstrofe (té 12anys).... Suposo que arribarà el dia que entendrà que hi han coses que es poden recordar (fets històrics) de moltes maneres.... I m'apunto a la muntanya russa x BCN :)
Ah! Parlaves del castell!
I si muntem un parc d´atraccions anomenat Tripartitland explicant en que consisteix ser d-esquerres, ecologista, progresista i gilipolles?
Jo també vaig anar al castell per primera vegada farà un parell de messos... Quin llàstima em va fer veure els nens jugant amb els canons i trobar-me una mini tomba dedicada a "todos los muertos por España"
Ranci, molt ranci. Sort de les vistes.
Publica un comentari a l'entrada