28 de maig de 2009

El meu partit



Havia quedat amb la Marta i l'Agus que aniriem a casa seva entre un i dos quarts de nou, però a dos quarts de vuit ja els vaig trucar per si hi podíem anar una mica abans, perquè ja no em quedaven ungles per mossegar-me. Samarreta del Barça, cerveseta, tele sense so i RAC1 a la ràdio, fot-li Pou.

Quin inici de partit, quin fart de patir, però a la primera jugada que el Barça va jugar com el Barça, va caure el primer xitxarro, eufòria i tranquil·litat a l'hora. Després unes quantes oportunitats fallades i uns quants sustos del Manchester. Al descans nervis. Vaig recordar que al descans de París, quan anàvem perdent, estava molt més tranquil que ahir. Tenia tota la confiança en els jugadors, igual o més que fa tres anys, però el Manchester no és l'Arsenal. A la segona part el Barça va inundar el partit de bon joc, i finalment el puça, el més petit de tots, va i fa un gol de cap, o més aviat d'orella. Després d'això, el Barça no va deixar d'atacar, però va fer un joc molt més conservador del que és habitual, i va buscar el tercer amb poca insistència, però crec que tots ens hi vam conformar. Amb un parell d'entrades fora de lloc a Puyol, Cristiano Ronaldo va demostrar que la seva actitud de xulet de barri no te res a veure amb un club senyor com el Manchester ni amb un dandy d'entrenador com Sir Alex Ferguson. De fet encaixa perfectament amb el Madrid. És l'hereu perfecte de Guti. Almenys a mi, em provoca la mateixa urticària. Final del partit i crits, tensió alliberada, els carrers retronaven de crits i petards. Semblava Sant Joan.

Cerimònia d'entrega de trofeus. La puta Antena Tres dels collons ens la va fer veure en miniatura en un raconet de pantalla mentre anaven fent anuncis. Deplorable. Quin fàstic de gent. Vam haver de veure amb lupa la cara del ninyatu de merda quan Platini li penjava la medalla de consolació. Els molt malparits van passar a pantalla completa segons abans que Puyol alcés l'orelluda. Cava, abraçades i més crits. Trucada al culpable que sigui del millor equip del món. Missatge de felicitació del meu perico de guàrdia, gràcies un cop més pel suport!

Després viatge en cotxe cap al centre. Cotxes, motos, vianants. Tots eufòrics, tots cantant, tots tocant clàxons, tots voleiant senyeres. Una gentada que anava creixent quan vam aparcar el cotxe i ens vam anar apropant a peu fins a Canaletes. Gent amb els somriures a la cara que ens miraven amb complicitat, com si ens coneguéssim de tota la vida. Al costat de la font molta gent, molt soroll, bengales i petards i molta calor, però bonic. Molt bonic. Vam intentar extendre una consigna grollera contra en Cristiano que no reproduiré aquí i que no va acabar de quallar. L'afició va recuperar un càntic de temps passat sobre un portugués de cuyo nombre no quiero acordarme, per aplicar-lo al xulito. Curiosament, un dels hits de la nit va ser un record per Guti. Deu ser una associació d'idees que ja he comentat abans: Cristiano=Guti. Vaig veure un imbècil que encenia una bengala i la llençava amunt per caure sobre la multitud. Segur que era un dels dos-cents o tres-cents energúmens que ahir, com cada cop, van embrutar la celebració de més cent mil persones humanes que es van comportar com a tal.

Tornada a casa tranquil·la, saludant els guiris que flipaven amb el que estaven veient. Em vaig ficar al llit i em va costar molt adormir-me, però encara m'ha costat més llevar-me aquest matí. Estic rebentat, em fa mal el coll de cridar i trigaré dies a recuperar-me, però estic content per poder haver cantat el que durant les darreres setmanes m'he negat a cantar, perquè sóc d'aquells del blat al sac i lligat:

COPA LLIGA I XAMPIONS!!!


Qué gran és el meu equip, hòstia!!!!

5 comentaris:

Oscar ha dit...

Gràcies per la referència, però ja et vaig dir que no ho fessis públic, que això de desitjar sort a un culé por ser motiu d'excomunió fulminant de la religió perica. Bé, un cop més, felicitats!

Jordi ha dit...

hòstia, sí que és gran sí aquest Barça!!

Tota la raó amb això d'Antena 3, però és el que s'ha d'aguantar si el veus per una televisió privada: chicas de ayer, salsas rosas i diversos anuncis per fer-nos veure en miniatura l'entrega de premis.

El CR7 o ese portugués hij... put... es apropiant-me d'una frase del Flo, diré que ha nascut per jugar al Madrid, perquè és un brut, un impresentable i no sap perdre! Que es foti!

Per acabar, felicitats a tots i ja podem cantar ben fort: COPA, LLIGA I CHAMPIONS!!

Ahir Canaletes estava impressionant!! Llàstima dels energúmens de sempre!

Dani R. ha dit...

Jo els 9 primers minuts vaig tenir una sensació d'Atenes 2.0 que no podia amb ella.

DooMMasteR ha dit...

Sí! Quina por els primers minuts!

Jo també vaig veure el partit amb la tele sense so. No puc amb "Danpena 3"! A més, portaven un retard de la hòstia!

Salutacions i... Visca el Barça!

captaire ha dit...

Per sort als d'A3 se'ls ha acabat això de destrossar retransmissions de Champions; el que van fer ahir era impresentable.
(Ho haurien fet si el campió hagués estat el R.Madrid?)

I el Cristiano R., crec que la seva patètica actuació d'ahir és motiu més que suficient perquè no li donin la pilota d'or.