Corria el mes de juliol de 1995 i vaig anar de vacances amb una colla d'amics als Pirineus Aragonesos. A la Vall d'Ordesa vam pujar a la cascada de la Cua de Cavall, i un cop allà, vam decidir continuar pujant per fer nit al refugi de Goritz. L'ascensió va ser esgotadora, però un cop dalt, vam poder veure aquesta imatge. La vall glacial d'Ordesa en tot el seu esplendor. Fins aquell moment era el paisatge que més m'havia impressionat. Encara ara, catorze anys després (si nens, sí, catorze anys!), en moments de tensió, d'estrés, o de voler-ho engegar tot a la merda, tanco els ulls i em transporto a aquest indret. Veig la vall als meus peus, sento l'aire fresc i l'escalfor del sol de tarda a la muntanya per tot el cos. Quan torno a obrir els ulls, ho veig tot d'una altra manera i puc arrencar de nou per afrontar els maldecaps.I vosaltres? Teniu alguna imatge gravada al cap que us doni forces?
7 comentaris:
Home, a mi em relaxa i em motiva la imatge de De la Peña fent callar al Camp Nou ;p
Quan ets en un lloc així, les sensacions,percepcions, són increïbles,i jo crec que realment t'omple d'una energía especial., res a veure quan ets aquí abaix.
I si, prop d'allí, la "Brecha de Rolando" per exemple.Buf! Gegant!
Aquesta.
Jo també he fet aquesta excursió + pujar al Monte Perdido.
És l'excursió més maca que he fet mai.
Aquesta medicina l'haurien de receptar més els metges de capçalera. En comptes de medicaments, viatges a indrets com aquest que et fan desconnectar de tot i tornar a ser una persona completament nova.
Quan jo m'estresso de vegades també penso en els innumerables indrets on he tingut el privilegi d'estar en les mil i una travesses en les que he participat i penso que sóc un home afortunat per poder fer-ho!
sí senyor, bona teràpia
Tenir un racó on refugiar-te, tancar els ulls i viatjar no té preu! Jo no us dic el meu que no vull rebre visites... ;)
Val un bon pitram????
No, doncs en tinc moltes però si he d'escollir una seria una nit sense lluna mirant els estels, mentre feia el mort, a l'illa de Djerba. Després de mitja hora vaig acabar amb sensació de vertígen.
Però per animar-me res com un bon pitram, eh!!!
Publica un comentari a l'entrada