11 de març de 2009

La Susi està deprimida, i jo en començo a estar fart


La Susi és l'elefanta del zoo de Barcelona. Va arribar al zoo el 2002, on ja hi havia una elefanta, l'Alícia, que es va erigir en femella dominant, una figura molt important en l'estructura social matriarcal dels elefants. Però l'any passat l'Alícia va morir i la Susi es va quedar sola. Desde llavors està deprimida, té actituds pròpies de l'ansietat i menja compulsivament tot el que troba a terra, tot el que alguns visitants imbècils li llencen i els seus propis excrements, la qual cosa també li comporta problemes intestinals.

Des de fa ja uns mesos l'associació animalista (?) Libera! fa una campanya per alliberar la Susi. Ha instat a les escoles a no visitar el zoo i a la gent en general que enviï cartes als diaris per promoure la campanya. Fa dies que m'ho miro de reüll, però en una carta d'avui al 20 minutos, una tal Maria Antònia demana que tornin la Susi a la sabana africana, i he dit prou.

La Susi, a la sabana africana, o en un règim de semillibertat amb altres elefants, no duraria ni cinc minuts. De fet, dubto que la Susi sobrevisqués al trasllat. El que cal fer amb la Susi és cuidar-la i ajudar-la mentre visqui, i insto als de Libera! que vagin al zoo quan els cuidadors estan amb la Susi. L'afecte i l'atenció que li donen, amb carícies, fent-la passejar i parlant-li a cau d'orella, no la donen molts pares als seus fills. Enlloc de demanar a les escoles de no anar al zoo, haurien de veure que la més que educativa visita al zoo contribueix a que els nens comprenguin la natura i que en un futur utòpic els zoos ja no siguin necessaris. I enlloc de cridar la gent a escriure cartes als diaris haurien de cridar la gent a enfrontar-se als subnormals que llencen llaminadures, patates fregides i fins i tot plàstics i coses incomestibles a la Susi i a tots els altres animals del zoo.

Potser que abans de llençar campanyes com aquesta i alarmar l'opinió pública féssim servir una mica el cervell, i no poséssim entre l'espasa i la paret el zoo dient tonteries. A mi també m'agradaria que els zoos no existissin, però malauradament són necessaris i fan unes funcions imprescindibles en la merda de món que tenim. I el zoo de Barcelona, tot i no haver-se modernitzat del tot i tenir unes instal·lacions escasses, segueix sent reconegut com dels millors d'Europa. Potser que enlloc de posar pals a les rodes, comencem a treballar per millorar-lo com es mereix.

Foto: Jordi Pujadas

6 comentaris:

Jordi ha dit...

Entenc que es pot trobar sola. Normal. Nosaltres no ens hi trobaríem? Però tenint en compte que, com dius, si se la deixa en llibertat no duraria dos telediaris, el millor del pitjor és seguir cuidant-la i mimant-la al zoo per acabar-li de fer la vida més fàcil.

zel ha dit...

Sort que hi ha algú que té seny...Nosaltres anirem al zoo d'aquí unes tres setmanes i pensem donar un missatge especial a la Susi, els nens saben transmetre bones vibraciona! I tant que no està feta per la selva, pobrissona...

Agnès S. ha dit...

Quan es parla d'animals m'agrada relativitzar amb les persones. I en aquest cas, no trobo tant greu tenir uns quants animals en captivitat. Éstan ben atesos, encara que tenen mancances, no passen mai gana,...
Encanvi els animals que estan al circ si que em fan pena.(I poca gràcia).

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Aquesta colla de dropols que van d'ecologistes es pensen que un bitxo acostumat a la captivitat duraria més d'un dia al seu hàbitat natural? Que es pensen que la vida salvatge és com als dibuixos animats?

Ah, i per cert, amb la que està caient a aquests paios només els preocupa l'estat d'ànim d'una elefanta? Que s'ho facin mirar!!!

Anna Tarambana ha dit...

La gent ha vist massa pel·lícules d'animació amb animals... :s

La Susi, haurien de detenir qui li va triar el nom, no sobreviuria ni un dia en el que es suposa és el seu hàbitat natural...

Com a mínim, al zoo la cuiden i la mimen...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Desconeixia per complet esta història fins que vaig descobrir que molta gent entrava al meu blog buscant al google SALVAR A SUSI. Vaig escriure fa temps una entrada que es deia SALVAR-NOS, SUSI, que no tenia res que veure amb una elefanta sinó amb una persona, i primer veia llògic tanta visita a aquell post perquè ella acabava de morir, però després va començar a sonar-me raro... i aixina vaig saber açò.

Pobra Susi... però tampoc es pot fer molt.