25 de febrer de 2009

Visions


Des de que vam prendre la decisió d'iniciar el nostre viatge, vaig començar a buscar dades i bibliografia sobre Costa d'Ivori, un país del qual en sabia poc més que el que va sortir a les notícies durant la guerra civil de fa uns anys i que hi va néixer Touré Yayà. Ara mateix estic llegint "Cuando uno rechaza dice no", de Ahmadou Kourouma, el senyor de la foto.

Kourouma ens explica Costa d'Ivori des dels ulls del jove Birahima, un ex-nen-soldat que just quan decideix deixar per sempre les armes i començar una nova vida a la seva Costa d'Ivori natal es troba amb l'esclat de la guerra civil. Durant el seu periple com a refugiat per les carreteres del país va escoltant les lliçons de la noia dels seus somnis, Fanta, la filla de l'imam que l'havia acollit i ha estat assassinat, que li va explicant a Birahima, i de rebot als lectors, la geografia i la història de Costa d'Ivori.

M'està ajudant molt a conèixer el país, les civilitzacions que hi viuen i els motius del sagnant i recent conflicte que ha viscut. Us deixo alguns fragments que m'han donat la visió de l'home blanc que tenen els africans:

"[...]los cooperantes (els colonitzadors francesos) ya no podían entrometerse en todo. Costa de Marfil había formado una plétora de marfileños capaces de tomar el relevo. Habían hecho los mismos estudios que los blancos que relevaban. Era el relevo general, la africanización de los directivos en Costa de Marfil. Esta africanización no se hacía de baratillo a nivel intelectual sino de baratillo en los salarios. El negro cobraba de cuatro a cinco veces menos que el blanco a quien relevaba" .

"Hay dos clases de blancos. Unos blancos que encuentran que el negro es un embustero redomado y que, incluso cuando éste se perfuma, sigue oliendo persistentemente a pedo. Hay que mantenerlo alejado y tratarlo como un borrico. Son los partidarios del apartheid, como los pétainistas durante la guerra. Otros creen que el negro ha nacido bueno y amable, siempre risueño, siempre dispuesto a compartirlo todo. Hay que protegerlo de los blancos malos. Son los comunistas" .

"Cuando se trata de un grupo de blancos, se le llama comunidad o civilización, pero cuando son negros, hay que decir etnia o tribu" .

7 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Entenc que aquest bon home no li agrada cap dels dos tipus de blancs que descriu? Ho comprenc perfectament.

Jordi ha dit...

Ufff!! Realment colpidor els dos darrers paràgrafs!! Estic amb l'Oscar 7m76, normal que no els agradin...

Anna Tarambana ha dit...

Ostres, que duraquest final, pe`ro del tt raonble i comprensible.

zel ha dit...

Obrir els horitzons, per saber més del món...bonic, encara que sigui dur...

Oriol ha dit...

em ve al cap una cosa semblant que canten els pets en una canço, "depèn d'on venen són immigrants o turistes"

Anònim ha dit...

Hola Jordi i Diana! Enhorabona, Enhorabona per la decició, de totes maneres encara ting el " pel de punta " i " pesigolles al estomac" sou molt valents, solsament per aixó i per l´il-lusió, tot anira bé. Carregueuse de paciencia, al cole on treballo hi han varies parelles que han passat per aixó, tenim nens/as, chinos,hindú,vietnamita,del est i de Barcelona capital, d´alguns he viscut jo tambe l´espera i es dur. Pero endavant, que el resultad final val la pena " papis". Un petonas a tos dos

isapanchita ha dit...

El misatje d´avans no es anonim, soc l´Isabel " mami panchita "