Divendres va començar la campanya electoral a Euskadi i Galícia. I la campanya comença amb un ambient polític fastigós. A Euskadi hi ha un partit (d'acord, un partit format per terroristes i kaleborrokas, però que té més de tres milions de votants) que no s'ha pogut presentar, i això beneficia, oh sorpresa, als dos partits que han promogut la seva il·legalització.
Mentrestant, el Partit Popular està emmerdat fins les celles en casos de corrupció. Segueixen clamant per la seva innocència, tot recordant-nos els casos de corrupció dels socialistes (d'ara fa vint anys!). Però no ens enganyen. Els socialistes són uns aficionats de la corrupció. La corrupció la van inventar els membres emèrits del PP. Al capdavant de la investigació el Jutge Suprem, l'adalid de les causes més nobles, el superheroi que tot ho comença però res acaba, que, en plena causa judicial oberta contra el partit polític de l'oposició se'n va de cacera amb el Ministre de Justícia. Olé els vostres collons!
Quan veiem les pelis de Berlanga sempre pensem en el passat. Creiem que aquell país que retrata ja ha passat a la història. I un ou! Seguim sent igual de cutres. Quan veig les rodes de premsa del Rubalcaba, després dels Consells de Ministres, sempre miro entre el públic, esperant veure en Saza, amb el seu accent català, intentant col·locar els seus "porteros electrónicos"
Mentrestant, el Partit Popular està emmerdat fins les celles en casos de corrupció. Segueixen clamant per la seva innocència, tot recordant-nos els casos de corrupció dels socialistes (d'ara fa vint anys!). Però no ens enganyen. Els socialistes són uns aficionats de la corrupció. La corrupció la van inventar els membres emèrits del PP. Al capdavant de la investigació el Jutge Suprem, l'adalid de les causes més nobles, el superheroi que tot ho comença però res acaba, que, en plena causa judicial oberta contra el partit polític de l'oposició se'n va de cacera amb el Ministre de Justícia. Olé els vostres collons!
Quan veiem les pelis de Berlanga sempre pensem en el passat. Creiem que aquell país que retrata ja ha passat a la història. I un ou! Seguim sent igual de cutres. Quan veig les rodes de premsa del Rubalcaba, després dels Consells de Ministres, sempre miro entre el públic, esperant veure en Saza, amb el seu accent català, intentant col·locar els seus "porteros electrónicos"
5 comentaris:
D'acord amb tot, excepte amb una coseta: si l'esquerra abertzale tingués 3 milions de votants, tot Euskadi seria abertzale...
Vale... alumilló són 300.000
Vale... o 150.000
Però ja es ben trist, molt trist, que la història de la cacera (fot-li que fos un dinar) hagi aconseguit ocupar més espai que la trama de corrupció inabastable...
Censura, il.legalització de partits, corrupció, absència de sepració de poders,... Esteu segurs de que vivim en una democràcia?
Publica un comentari a l'entrada