29 de gener de 2009

Crisi i bona educació


Com tantes altres empreses a Catalunya, la planta de Pirelli a Manresa va presentar fa uns mesos un ERO. Després de moltes assemblees, els treballadors es van resignar i van acceptar l'acomiadament d'una part de la plantilla. Ningú sabia, però, quins serien els escollits. Això ja denota una certa insensbilitat, perquè mantenir tota la plantilla amb l'angoixa de si seran acomiadats o no durant un mes és ser bastant cabró, però es queda en una anècdota insignificant veient el mètode utilitzat per a la notificació dels acomiadaments.

Quan ahir al matí els treballadors es dirigien a la planta per iniciar el seu torn es van trobar amb una muralla de segurates de 2 x 3 a la porta. Els demanaven el DNI i comprovaven la llista. Si seguien treballant a l'empresa els deixaven passar, i si no els requisaven la tarja de fitxar i els lliuraven la carta d'acomiadament.

Aquests mètodes són força habituals a les empreses estadounidenques, i fa uns anys, va passar una cosa semblant a la fàbrica d'Hewlett Packard de Sant Cugat. Però resulta que els italians s'han apuntat al carro. Tanta classe italiana, tant calendari Pirelli, i tanta potència sense control, i tanta collonada per acabar fent el ridícul amb aquest acte de covardia i de mal gust. Hi ha crisi? Segur, però com a mínim es pot mantenir la bona educació i el saber fer en uns moments tan difícils.

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Ho he llegit fa una estona per internet i he flipat. Ho trobo deningrant i immoral; em sembla espantós. Ningú no pensa denunciar aquesta manera d'actuar? No es pot fer res? - Em pregunto com s'ho fa per dormir per la nit, el fill de puta que decideix actuar d'aquesta forma. Quin món, déus.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

I mentrestant els de Foment de Treball queixant-se de la manca d'implicació de la gent jove a las empresas... Quins collons!

Dani R. ha dit...

cuanto kabron

Charlie Hi-Hat ha dit...

Figli di putani!

Miki ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu amb aquest post , van dos de dos

DooMMasteR ha dit...

Això no té nom... És el tracte més ingrat que he vist a uns treballadors en molt de temps. I els objectes personals? Aquesta gent no tenia res a dintre?

Son uns desgraciats sense perdó de Déu!

Anna Tarambana ha dit...

Em sembla terrible, denigrant i humiliant. Una putada feta per uns grans fills de puta.