Post cutre per al cap de setmana

Avui vaig de putu cul i no tinc temps de fer un post com déu mana.

Això sí, us vull desitjar un bon cap de setmana. Salut!

De mantes n'hi ha a tot arreu

No tinc plaça en propietat, i si mai l'arribo a tenir, tampoc seré funcionari del tot, sinó un tipus de personal públic una mica especial. Però en qualsevol cas, sóc un empleat públic i la meva feina és la funció pública. Quan es fa broma amb els tòpics del funcionariat m'emprenyo perquè jo mai he viscut tan bé com es pinta. Però els darrers dies, he hagut d'estar en contacte amb personal públic d'ajuntaments i altres institucions, i m'he trobat amb gent que sí que respon als cànons funcionarials. M'he trobat amb acomodats, cremats sense motiu, inútils, ineptes i, el més indignant, ganduls. No m'hauria d'emprenyar, perquè sé que són una minoria, de fet, aquests dies també he trobat gent molt competent i proactiva, però aquesta minoria, a més de ser un llast tant per la funció pública com per la societat, són els que alimenten els mites del funcionariat, i crec que les administracions haurien de tenir mecanismes més àgils per treure-se'ls de sobre d'una vegada.

I per acabar, si a algú dels que em llegiu se us acut dir: "mira! El Puji! És funcionari! Qué bé que viu!". Us repondré el que responc sempre en aquests casos: "Doncs apa! Ja ho saps! Comença a preparar les oposicions."

F.F.N.

- I què vol dir F.F.N.?

- Frikades Fotogràfiques Nocturnes.

P.S. I mira que ens ho vam passar bé! Oi, Sergi?

Quina mandra!

Què més es pot dir que no s'hagi dit ja? Ahir no vaig veure el puto debat dels pebrots, perquè no m'interessa el més mínim. Tothom dóna per fet que un d'aquests dos poca-soltes ha de guiar els nostres designis, i jo ja en tinc prou. Hi ha moltes més opcions possibles, i debats bipolars com el d'ahir només volen (i ho aconsegueixen) reduir la realitat d'un Estat a blau (fosc) o roig (descolorit).

L'únic que sé d'aquest cara a cara ranci i ple d'efectes especials i subliminals, però buit de tot contingut, és el mini-resum que he vist aquest matí al 3/24, i en aquests moments em solidaritzo plenament amb en Ferran. Quina mandra!

Quien ha sííííííoooo!?

Hi ha vegades que te la foten i no saps ni qui ha sigut ni com ha estat, però ja la tens. Digues-li ou, digues-li banyes, digues-li putada, o digues-li que et facin un gol mentre estaves celebrant-ne un que t'han anul·lat. Quien ha síííííoooo? Ay la mierda la sole!

Un llacet de veta fina

En el mirall, veig com a mesura que avança el dia, el sol va vencent l'ombra a la teva esquena sinuosa, i fa brillar les perles de suor que es mouen acompassades i regalimen caient damunt meu. Fa hores que forniquem com a bèsties, en totes les posicions possibles, destil·lant a través dels porus els litres d'alcohol que vam consumir ahir a la nit. He perdut el compte de les vegades que m'he buidat dins teu i de les vegades que has contret tots els músculs del teu cos en orgasmes infinits. Just quan la ratlla entre llum i ombra és a punt d'interseccionar amb la ratlla entre les teves natges, els pits et comencen a tremolar i exprems el meu membre ja encetat, i ens deixem anar a l'hora una vegada més. Exhaustos, caiem abraçats sobre els llençols humits, i evitem parlar per por de caure en la temptació de demanar-nos els noms. No tinc ni la més remota idea de com ens vam trobar ahir a la nit. La meva memòria només és capaç de recordar els nostres cossos en sincronia salvatge, i estic convençut que a tu el passa el mateix.

M'alço del llit amb les cames tremoladisses, obro la nevera i faig un llarg glop de llet directament del cartró. Encara sense parlar, te n'ofereixo i amb un gest gairebé imperceptible refuses l'oferiment. Entro a la dutxa, i els records de la nit, sorprenentment em fan alçar de nou, i encara sóc capaç de provocar-me un darrer orgasme.

Quan surto sóc un home nou. Trec el nas per l'escletxa oberta de la porta i veig que ja no hi ets. Recullo els llençols per posar-los a rentar i cau a terra un tanga breu, de seda blanca, amb encaixos discrets però sensuals i un llacet de veta fina. M'omplo els badius de la teva olor mentre recullo dos cabells negres de la teva llarga melena que has deixat al meu coixí. Els plego junt amb les calcetes i ho guardo tot al tercer calaix de la tauleta de nit, com faig tots els matins des del matí que te'n vas anar mentre era a la dutxa.

M'ho estic pensant

En el seu dia no ho vaig fer, i mirant aquest aparador que vaig fotografiar ahir a la tarda, ara me'n penedeixo. Em sembla que aquesta primavera faré la primera comunió.

Tic-tac, tic-tac

Pateixo un fenòmen paranormal. Ja m'havia passat alguna vegada, i pensava que era casualitat, però des de fa algunes setmanes, em passa pràcticament cada dia. Es tracta del següent: estic dormint plàcidament i em desperto. Obro els ulls, encara mig adormit, i em començo a situar: sóc al meu llit, a casa, i encara és fosc. Em pregunto quina hora deu ser. I just llavors, com si es tractés d'una resposta a la pregunta que m'acabo de fer, sona el despertador. És hora de llevar-se.

Què em passa doctor? Em vaig empassar un rellotge? Una part del meu cervell consumeix energies inútilment comptant el temps? És el rellotge intern de que tant parlen les dones?

M'estic pensant si oferir els meus serveis a Renfe per fer que els rodalies arribin puntuals. Sóc molt raro o a algú més li passa això?

Perdoneu que insisteixi

Tan diferents, tan iguals

Kosovo ve d'una guerra, d'episodis de neteja ètnica, de violència interracial i interreligiosa, i un llarg etcètera de barbaritats. És per aquest motiu que té molt poc a veure amb Catalunya, és un cas radicalment diferent. No obstant, als poders fàctics de la EspaÑa única se'ls ha posat el culet petit petit. Europa s'ha dividit en dos grups. Els que tenen moviments independentistes i els que no. Fa gràcia veure el poca pena del Moratinos, acompanyat de tots els representants d'Estats amb problemes de separatisme, posant-se les mans al cap. Sobretot el Putin, que veu com després d'anys de fotre canya als Txetxens, encara se li poden escapar de manera política, civilitzada i democràtica. Per altra banda, estats com Irlanda, que un dia també van obtenir la independència, són més oberts de mires i s'adonen que un procés d'independència sense violència és un exemple a seguir.

Val la pena seguir de prop aquest procés d'independència de Kosovo, perquè encara que no tinguin res a veure amb nosaltres, ens dóna pistes de com reaccionarà el món quan ens arribi el moment de proclamar de forma democràtica i pacífica la República de Catalunya.

Compte amb el que desitges

A vegades, pensem com seria la nostra vida si passés això o passés allò. Però cal anar amb compte amb el que es desitja, perquè es podria fer realitat i en alguns casos és millor entonar un virgensita que me quede como estoy.

P.S.1. Curiós com els clàssics prevaleixen.

P.S.2. Bon cap de setmana a tots i totes.

Prefereixo l'Ana

Dusko Ivanovic va arribar al Barça la temporada 2005-2006 precedit per una fama d'efectivitat, de bons resultats i de ser un sergent de ferro. Des de que és al Barça l'única d'aquestes coses que ha demostrat és la darrera. Ivanovic ha disposat del pressupost més elevat de la lliga ACB i ha tingut carta blanca per fitxar gairebé qui ha volgut. Durant dos anys ha tingut a les seves files un dels millors jugadors d'Europa, i enlloc de deixar-lo liderar l'equip, sempre ha evitat que li faci ombra i ha anat capant les seves capacitats, fins que al final, cansat, ha anat a provar sort a l'altra banda de l'Atlàntic. Durant aquestes tres temporades el bagatge de títols ha estat una mica trist: una solitària copa del rei.

Molts hem pensat durant aquest temps, si el tal Ivanovic no era una mica inútil, però no ens atrevíem a dir-ho en veu gaire alta, per no ser titllats de bojos, donada la trajectòria d'èxits que el precedien. Ahir, però, en Dusko ens va fer un favor. Va dir-s'ho ell mateix que és un inútil. Resulta que amb un pressupost estratosfèric i amb els jugadors que ell ha triat, el que està fent és el màxim que pot fer amb l'equip que té. Moltes gràcies. Ara ja ho tenim clar. Foti el camp senyor Ivanovic i vagi-se'n a malgastar els diners d'algú altre, que els culés, el que volem és veure bon bàsquet i guanyar títols, i almenys jo, si hem de parlar d'Ivanovic, prefereixo l'Ana.

Esquizofrènia política

Aquest matí m'he llevat, i com tots els dies del món, he posat les notícies del 3/24 mentre em preparava el cafè amb llet. I he sentit una notícia que gairebé em fa sortir el cafè am llet pel nas de l'atac de riure que m'ha donat. En un acte de precampanya a Lleida, la mai prou ben ponderada Esperanza Aguirre va prometre sense pèls a la llengua que si el PP guanya les eleccions, faran una escola a Madrid amb el català com a llengua vehicular. Per més detalls ha anunciat fins i tot el nom de l'escola: Josep Tarradellas.

De debò que els polítics es pensen que ens empassem totes aquestes merdes? De debò que es pensen que collonades d'aquestes ens faran decidir-nos a votar-los? Què serà el següent? Oferir fel·lacions?

Seria el mateix si jo digués públicament: Senyora Aguirre, li prometo que si ensenya les tetes a la tele tindrà el meu vot. Com que ni vostè ho farà ni si ho fa jo la votaré, puc anar fent promeses amb aquesta alegria, que aquí no passa res. Senyors i senyores candidats/es: Això no s'ho creu ni Déu!

Benvolgut senyor Duran,

em dirigeixo a vós arran d'aquest bonic eslògan de pre-campanya electoral que heu escampat per pobles i ciutats de Catalunya. Ja sabem que vós sou retrògrad, conservador, ultra-catòlic, i, per què no dir-ho, un pèl fatxa, però fins ara mai no havíeu tingut l'honradesa de dir-ho amb aquesta claredat. Aquest eslògan, senyor meu, fa mal als ulls, és xenòfob, racista, feixista i fins i tot té un punt de xovinista. Només us vull demanar que us comprometeu a una cosa. Quan aquesta gent que no hi cap a Catalunya deixi de venir (perquè no hi caben, és clar) sereu vós i els de la vostra corda els qui fregareu terres, servireu taules i llaurareu camps per quatre rals, oi que sí? I sereu vós i els de la vostra corda els qui cotitzareu a la Seguretat Social per garantir les pensions? És clar, ja sabia que podíem comptar amb vós.

Per acabar, només us volia robar un segon més del vostre apreciat temps per fer-vos avinent un consell. Si el que voleu és ser ministre, val més que deixeu estar aquests de Convergència, que no anireu enlloc. Feu-vos del PP d'una vegada. Sereu el fitxatge estrella i segur que us donen un ministeri, i no patiu, que us asseguro que no hi desentonareu gens, i segur que us estalviareu mals de panxa.

Resto a la vostra disposició pel que calgui.

Atentament,

Puji

Sustu

Hem tingut un sustu. I quan tens un sustu i li veus les orelles al llop saps què és important i què no, i t'agafen unes ganes tremendes d'aprofitar el temps i fer tot el que et doni la gana. Així que ho tinc ben decidit. Així que ens haguem recuperat una mica i ens puguem moure, no pararem a casa, que ens queda molt món per conèixer.

Això que us dic és ben cert. No espereu a tenir un sustu per comprovar-ho, comenceu a posar-ho en pràctica, per exemple, en aquesta setmana que comença. Bon dia!

Col·laboració en el 42è joc literari en homenatge a Mercè Rodoreda

És dimecres, i els dimecres, al bloc Tens un racó dalt del món, toca joc literari, i ja en van 42! En motiu de la celebració de l'any Rodoreda, l'edició d'aquesta setmana té relació amb la nostra autora més internacional, i hi col·laboren una seixantena de blocs, entre els quals, La cullerada té l'honor de comptar-se. Per evitar que es donin respostes i s'espatlli el joc, excepcionalment no es podran fer comentaris a aquest post. A continuació us explico de què va el joc, però podeu trobar tota la informació sobre aquest i altres jocs literaris al bloc organitzador.

Entre la seixantena els blogs que col·laborem en aquesta iniciativa s'han repartit fragments de textos inventats per l'organitzador del joc, i uns altres que pertanyen a La plaça del diamant. Qui vulgui participar haurà de descobrir una quantitat determinada de fragments. Animeu-vos a participar, també hi ha premis, com ara lots de llibres o diccionaris.
Aquest és el fragment que em correspon:


8. A través de la finestra li arriba el soroll dels cotxes i la fressa del vent. Té posada la música molt suau i, amb els ulls tancats, pot recordar com li acariciava la pell, com li va donar aquell primer petó, com va dir-li que marxava per sempre.

Edat Mitjana

Si us plau, demano als catòlics als que encara els queda senderi (que n'hi ha molts) que facin alguna cosa per desfer-se d'aquesta púrria que els representa, que conec molt bé el missatge de Jesús i enlloc parla de manipular els ignorants, ni de poder polític, ni de dominar el món. Feu el favor d'expulsar del temple aquests comerciants fariseus.

Gràcies.

P.S. Desitjo a tota la humanitat (cristians, musulmans, hindús, budistes, animistes, ateus, onanistes i tot allò que em pugui deixar) que passi un bon cap de setmana.