Quina facilitat que tenim els culés per queixar-nos per tot. Quan anem malament, perquè anem malament, quan anem mig-mig perquè podriem anar millor i ara, que som una màquina de fer gols, que rebentem les porteries rivals partit sí partit també, resulta que diem que les segones parts ja no tenen gràcia perquè ja hem resolt el partit a la primera. He de confessar que aquest pensament ha creuat el meu magí, però només fugaçment. De seguida m'he dit: "Tio! Que el teu equip està fent una exhibició darrera una altra!". Així que cop de mall als culés queixosos! Gaudim d'una etapa del nostre equip que difícilment es tornarà a repetir. I si al descans ja guanyem cinc a zero, a la segona se n'han de fer cinc més, collons! Ara només queda aguantar aquest ritme unes setmanes més i fotre'n un sac als merengons quan vinguin al Camp Nou a primers de desembre. Deixem-nos de tonteries i desitgem el que ens ha mancat les dues darreres temporades: títols, títols, títols!
Ah! I Eto'o pichichi!
Ah! I Eto'o pichichi!
13 comentaris:
Això de cinc més és el que ens agradaria, però jo ja em conformo en veure 45 minuts de feina i 45 de tranquil·litat. Quedemnos amb això tota la temporada i a trenta de juny ja en parlarem.
L'Eto'o està aprofitant el "tirón" d'Obama. És el black power.
Tens raó, Puji. Els catalans (ai!, els barcelonistes, volia dir) sóm especialistes en veure el got mig buit. Algun psicoanalista a la sala?
Marcar tots els gols a la primera part també val, oi? Però és que els culers ens hem de queixar, sinó no seríem culers. Jo l'única queixa que tinc és que si a la primera part ja queda tot resolt, per què no es substitueixen alguns titulars (de forma rotacional) i es dóna entrada a jugadors que tenen menys minuts, però una part sencera, que sortir quan en falten 10 perquè s'acabi, poca cosa podràs fer.
A mi ja em va bé així, com que foten el partit el dissabte tan tard, miro la primera part i la segona l'aprofito per afeitar-me i ficar-me guapo per sortir.
El culé(i per extensió el catalanet mig) és patidor de mena i no sap disfrutar ni quan las coses van be. Potser és qüestió de massa seny
a veure si et penses que els culés teniu la més puta mínima idea de futbol? Estem a novembre, heu marcat molts gols ( a l'Espanyol no) i encara s'han de lesionar Xavi i Eto'o, o sigui que, calma, ante todo mucha calma. La lliga és una cursa de fons així és que em sap greu però cada golejada al més de Novembre és un pas endarrera cap als títols. Sobrecàrregas musculars, pujada de fums, els diaris s'engreixen i us foten cova, el mister els deixarà fer anuncis el dia de partit, tothom es creurà més bò del que és i al final un 6-0 i un 1-0 són 3 punts igual. OOOOhhhh o sento, heu tornat a perdre la lliga.
a mi no m'agraden les angoixes. una segona part gaudint del frankfurt amb pà semi o íntegrament ressec és la millor de les valeriannes.
ben cert això, som patidors com ningú més...
Justament això estava parlant avui amb els companys a l'esmorzar. Jo crec que si n'has marcat cinc, a la segona part n'has d'anar a marcar més. La salsa del futbol és el gol, i quants més se'n marqui, més gaudeix l'espectador. Ah!! I no vull dir amb això que surtin relaxats a la segona part, que no en surten perquè pressionen igual. Però ja no és el mateix...
El que portem de temporada només he deixat d'anar 2 cops al Camp Nou, i ambdós per imperatiu familiar. Són:
Jornada 6: Barça - At. Madrid
Jornada 10: Barça - Valladolid
Sóc un desgraciat.
Diria que es la afició catalana en general, que es queixa sempre, pero els cules sou uns artistes a veure tot mig buit
No tinc temps de contestar-voa a tots, però sí que vull donar la benvinguda a La cullerada a en Jordi!
Publica un comentari a l'entrada