Han mort dos militars espanyols a l'Afganistan. Que ningú em mal interpreti, em sap greu la mort de qualsevol persona. Però quan veig la família i els amics dels dos soldats plorant desconsoladament, no em puc estar de pensar que s'ho han buscat. Ser militar vol dir ser un professional de la mort, vol dir ser un expert en matar i que no et matin. I clar, si jo la cago a la meva oficina, es perdran calers, o es perdran oportunitats, o fins i tot coses molt importants, però segur que no perdré la vida o la dels meus companys. Ser soldat vol dir posar la teva vida a disposició del teu país, i vol dir estar disposat a arriscar la teva vida cada dia del món, per uns ideals, que amb tots els meus respectes, em semblen idiotes.
Algú em dirà que estaven en missió humanitària. Potser sí, però amb el fusell penjat a l'esquena. Algú em dirà que són patriotes. Patriotes de què? D'un país que els ha enviat al cul del món a fer no se sap ben bé què? Algú em dirà que són herois. I un rave. Són, amb tots els meus respectes, idiotes. I la família, si se sent orgullosa amb la medalla que guardaran a la vitrina del menjador, amb tots els meus respectes un altre cop, més idiotes encara.
I no vull que ningú s'ofengui, perquè hi ha molta gent amb fills escampats pel món defensant la nostra seguretat (?), i estan convençuts que estan fent el que és correcte i donen un plus a la nostra societat. Però jo no ho puc entendre, i no puc deixar de pensar que els han enredat, i que estan fent uns esforços i estan corrent uns riscos, que em semblen inútils.
Malgrat tot, una abraçada recomfortant per aquesta pobra gent que ha perdut un fill o un amic. Espero que aquestes morts serveixin per a que algun jove que estigui a punt de fer el pas, s'ho pensi dues vegades.
Foto: EFE/Lavandeira jr
Algú em dirà que estaven en missió humanitària. Potser sí, però amb el fusell penjat a l'esquena. Algú em dirà que són patriotes. Patriotes de què? D'un país que els ha enviat al cul del món a fer no se sap ben bé què? Algú em dirà que són herois. I un rave. Són, amb tots els meus respectes, idiotes. I la família, si se sent orgullosa amb la medalla que guardaran a la vitrina del menjador, amb tots els meus respectes un altre cop, més idiotes encara.
I no vull que ningú s'ofengui, perquè hi ha molta gent amb fills escampats pel món defensant la nostra seguretat (?), i estan convençuts que estan fent el que és correcte i donen un plus a la nostra societat. Però jo no ho puc entendre, i no puc deixar de pensar que els han enredat, i que estan fent uns esforços i estan corrent uns riscos, que em semblen inútils.
Malgrat tot, una abraçada recomfortant per aquesta pobra gent que ha perdut un fill o un amic. Espero que aquestes morts serveixin per a que algun jove que estigui a punt de fer el pas, s'ho pensi dues vegades.
Foto: EFE/Lavandeira jr
13 comentaris:
Tens tota la raó. Ser soldat vol dir estar exposat a la mort. Ara, jo crec que el nivell intelectual dels soldats cada cop és més lamentable i, per tant, són més manipulables i "enredables".
Jo tampoc entenc com collons es defensa la seguretat del país enviant 800 soldats a Afganistan.
Anava llegint el teu post i pensava que posaria... el que dius tu gairebé al final: els enreden, i tant. Els venen la moto que això és treballar pel país (hola? jo també treballo pel país, i com dius tu, no porto cap arma a la feina!), que és un honor i blablabla... No serà pas la ministra de defensa la que es carregui l'arma i se'n vagi al front. Digues-li tonta!
A vegades per sortir de l'atur fa que molts s'apuntin a l'exèrcit. La desesperació ens fa manipulables
Hay soldados que tienen como novia a la muerte (¿podría ser considerado necrofilia?) y ésta está presente en su trabajo. Un total de 129 soldados (patriotas todos ellos) españoles en el exterior se han "arrejuntado" con esa novia tan rarita. Dice la ministra que es un día triste para los "ciudadanos de bien" y que defendían la libertad, que son patriotas, blablabla...
Curiosamente sólo en 2007 murieron 1.191 trabajadores en accidentes laborales en España... Estos seguro que no tenían novias tan raras, y me figuro que tampoco se merecen la medallita al mérito laboral, ni discursitos patriotas...
Me merece mucho más respeto el trabajador que muere sin estar cobrando un plus de peligrosidad ni haber firmado ningún seguro, que un militar que, fusil en mano, sale a "defender" los oscuros intereses económicos de algún desgraciado mandamás.
Mis respetos, eso sí, a los familiares de los fallecidos.
¡Pobres idiotes! I a sobre a la família els venen la moto de que són herois....
No puc dir gaire més coses de las que ja vaig dir fa un mes:
http://-cetina-.blogspot.com/2008/10/ni-orgullo-ni-respeto-ni-admiracin.html
Hi estarem d'acord o no, però no es pot negar que aquest si que has provocat, Puji.
Penso que molta gent que s'apunta a l'exèrcit, ho fa perquè no pot optar a res més. Malgrat que també n'hi ha per sentiment o per pura tradició familiar. Sigui el que sigui, ja se sap que un esportista es pot lesionar, un programador pot fer programes que no funcionin i un militar pot perdre la vida!
Tot el que pensava dir, ho ha dit mil vegades millor en Xavi. Subscric al 100% les vostres opinions.
Idiotes, analfabets, borderlines, garrulos, cazurros, mesetaris...etc...sense cap dels meus respectes.
el que diu l'avi es cert, fer-se militar és feina fácil, on no cal gaires estudis, i si tens sort no t'envien enlloc.
Només cal mirar tots aquests reportatges sobre els militars als EUA, no són precisament fills de rics els que hi van...
No siguis tan cru, home! Digues-los "manipulablement ingenus".
Ei Xavi! Benvingut a La cullerada!
El percentatge de morts a la construcció, per exemple, no sé si serà tant alt o més que els dels militars, per tant, a què venen tants escarafalls? A més quan el teu ofici és aprendre a manegar armes diverses no seran per jugar pel carrer com quan érem petits.
La ministre diu que ens defensen de la programació d'actes terroristes al país veí. Doncs que hi vagin al Pakistan que és d'on surten la majoria de consignes en atemptats terroristes que es perpetren a occident.
Com ens enreden...
Us recomano el reportatge aparegut al magazin de la Vanguardia d'aquest diumenge:
http://www.magazinedigital.com/reportajes/los_reportajes_de_la_semana/reportaje/cnt_id/2574
Publica un comentari a l'entrada