Imagineu que em trastoco un dia, agafo tots els meus estalvis i els inverteixo en el que sigui. La meva arriscada valentia em surt bé i guanyo diners a cabassos durant anys. Com que tinc tants calers, els deixo als amics (amb interès, només faltaria) i els deixo tots ben collats. De fet, el meu amic Josep, el meu company de l'escola (parapapà), no em va poder pagar unes quotes i em vaig quedar amb la seva casa, el seu cotxe i la seva dona. Amb tota justícia, això sí, perquè havíem quedat així.
Mentre guanyava diners a mansalva, vaig seguir invertint-los sense estalviar ni un duro. És que volia més diners. Però resulta que ara venen mal dades, i les inversions que em donaven tants diners ara em donen pèrdues, i tots els meus amics han deixat de pagar-me les quotes perquè no poden, i no vull les seves cases, els seus cotxes i les seves dones, perquè no sé què fer-ne. Però no us preocupeu per mi. El meu papa ha sortit en la meva defensa i agafant els diners de tots els altres fills que té (una mica promiscu, el papa), ha salvat la meva situació. Menys mal.
Estic convençut que els Estats han d'intervenir en els mercats per a que no facin el que els surt de la fava, però el rescat de bancs que estem veient a Estats Units i Europa, em sembla, si més no, injust.
Mentre guanyava diners a mansalva, vaig seguir invertint-los sense estalviar ni un duro. És que volia més diners. Però resulta que ara venen mal dades, i les inversions que em donaven tants diners ara em donen pèrdues, i tots els meus amics han deixat de pagar-me les quotes perquè no poden, i no vull les seves cases, els seus cotxes i les seves dones, perquè no sé què fer-ne. Però no us preocupeu per mi. El meu papa ha sortit en la meva defensa i agafant els diners de tots els altres fills que té (una mica promiscu, el papa), ha salvat la meva situació. Menys mal.
Estic convençut que els Estats han d'intervenir en els mercats per a que no facin el que els surt de la fava, però el rescat de bancs que estem veient a Estats Units i Europa, em sembla, si més no, injust.
9 comentaris:
Sí que ho és, sí. Dona ales als especuladors a tornar a fer el mateix deprès de la crisi. I a nosaltres ningú ens ajudarà amb les hipoteques...
El socialisme dretà del segle XXI:
socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.
Liberals contra conservadors. I els d'esquerres mirant-s'ho de lluny.
Jo també trobo -he trobat sempre- que l'estat ha de servir per alguna cosa, com per exemple garantir que cap empresa no pot "atracar" amb absoluta impunitat. Fins ara, d'això res. Aquesta ajuda financera que ara alguns reclamen, per no fer fallida, ha de comportar necessàriament una modificació de les regles de joc un cop s'hagi superat la crisi. Sinó, serà una aixecada de camisa intolerable!
Ultraliberals del món, sou uns penques!
Basicament estic d'acord amb tu sobre lo injust de la mesura, però...
soposem que jo sóc un als que vas deixar diners, no per comprar una casa sino per fer funcionar la meva fleca. Durant tot aquest temps jo he pogut comprar farina per fer pa gracies al crèdit que tu em donaves. Necessariament necessito la farina molt abans de poder cobrar pel pa fabricat, per això necesito el teu crèdit.
Si tu (i els que són com tu) tanqueu la barraca, on vaig a buscar diners per continuar fent pa? La majoria de flequers del barri funcionem igual, així que si tu tanques el barri es queda sense pa i jo (i els meus 3 empleats) sense feina.
Les mesures han d'evitar que els sistema fnancer es colapsi però hauria de fotra a la garjola a uns quants espavilats/incompetents
Això m'ho van explicar l'altre dia però amb el conte de la "Formiga i la cigarra". I evidentment, les formigues eren el que havien de salvar les cigarres amb els seus diners.
jo tinc un dubte? si tu em deixes calés i desaparèixes, te'ls continuo debent o es condona el deute?.Si tinc una hipoteca amb un banc que desapareix, continuo debent-li el crèdit?
S'ha m'enten la idea?
Doom, aquest és el problema. Es dóna el missatge que als poderosos no els passarà res facin el que facin.
Josep, ah? Però queda algú d'esquerres?
Ferran, després hi haurà noves regles del joc, però quan les hagin explotat del tot, tornarà passar igual.
Dani, però això no hauria de ser un problema del forner, sinó de l'administrador del banc, que ha invertit més del que tenia. I desenganya't, aquí ningú anirà a la presó. Premi pel que fa les coses malament. Collonut.
Jordi, a la meva propera vida vull ser cigarra.
Oriol, tu de nou per aquí? Se't trobava a faltar! Si el teu banc desapareix tu segueixes pagant fijo.
Tot plegat fa fàstic, eh?
Però resulta que aquests bancs tenen els nostres diners i si desapareixen ja podem anar a pastar fang.
Pels que no ho sabeu, el famós fons de compensació només cobreix 20.000 eurus.
Publica un comentari a l'entrada