Setanta anys després del final de la guerra, finalment algú s'ha decidit a obrir la caixa dels trons. Tots els morts i desapareguts durant la guerra i especialment durant els primers anys del franquisme clamaven a crits que algú els fés justícia. El jutge Garzón ha posat els ous sobre la taula i ja ha començat les diligències per investigar com van morir més de 150.000 persones en aquella època fosca. Garzón ho fa per engreixar (encara més, si és possible) el seu ego, però també ho fa per coherència professional. Com pot ser que hagi jutjat dictadors criminals de Sudamèrica i no s'hagin jutjat els nostres genocides?
Però això va per llarg. En obrir les fosses comunes sortiran a la llum secrets i crims de persones que van dirigir el país, abans i després de la transició. Aquests elements i els seus adeptes retardaran tan com puguin el procés, i quan hi hagi una sentència, els pocs assassins que queden ja seran morts. El primer a fer-ho ha estat el Fiscal General de l'Estat, que diu que aquests crims van prescriure amb la Llei d'Amnistia del 77. La Llei d'Amnistia és va fer a corre-cuita perquè hi havia gent que estava patint a la presó, i els feixistes (llavors ja vestits de demòcrates empedreïts) van aprofitar per colar-hi el seu propi perdó de per vida. Espero que no ens tornin a colar el gol.
En nom de les famílies dels que van ser arrencats de casa seva una nit i ja no van tornar mai més, vull donar les gràcies al jutge Garzón. És un egòlatra, sí, però és un egòlatra valent. El primer valent en moltes dècades.
Però això va per llarg. En obrir les fosses comunes sortiran a la llum secrets i crims de persones que van dirigir el país, abans i després de la transició. Aquests elements i els seus adeptes retardaran tan com puguin el procés, i quan hi hagi una sentència, els pocs assassins que queden ja seran morts. El primer a fer-ho ha estat el Fiscal General de l'Estat, que diu que aquests crims van prescriure amb la Llei d'Amnistia del 77. La Llei d'Amnistia és va fer a corre-cuita perquè hi havia gent que estava patint a la presó, i els feixistes (llavors ja vestits de demòcrates empedreïts) van aprofitar per colar-hi el seu propi perdó de per vida. Espero que no ens tornin a colar el gol.
En nom de les famílies dels que van ser arrencats de casa seva una nit i ja no van tornar mai més, vull donar les gràcies al jutge Garzón. És un egòlatra, sí, però és un egòlatra valent. El primer valent en moltes dècades.
14 comentaris:
Estic d'acord en que calia un paio valent per destapar tota la merda que Garzón ha tret de sota l'estora. Si volia passar a la història i creia que no ho faria sent un jutge normal i corrent, a mi ja m'està bé que hagi decidit fer-ho jutjant gent que no va ser jutjada en el seu moment. Mai és tard perquè es conegui la veritat. I millor passar a la història així que com un d'aquells jutges que disculpen els maltractadors amb justificants absurds i denigrants per les dones.
Ah, i els feixistes, disfressats del que sigui, ens seguiran colant gols in secula seculorum, però serà perquè ens deixem, no?
Creus de debò que s'investigarà a fons? Jo no m'ho acabo de creure, penso més aviat en una mica de teatre estil Estatutet. I no estic pas en contra de fer-ho, però prefereixo no fer-me il·lussions...
Fou en temps d'Isabel II quan el Regne d'Espanya, amb uns 40 anys de retard, reconeguè la independència de països com Mèxic o Perú.
L'AVE havia d'arribar a Barcelona pels Jocs Olímpics del 92. Ho feu amb només 15 anys de retard.
La velocitat espanyola, un concepte que trenca els límits de la cinemàtica.
La llei d'aministia? Quin collons!! I amb això queda tot perdonat! Penso igual que tu respecte al jutge Garzón, però ara potser l'ha encertada i tot. I li hauríem de donar tot el nostre suport.
Pel que fa als possibles inculpats, com que ja tenen una edat acabaran tots exculpats per mala salut o alguna altra cosa que es trauran de la màniga.
Jo crec que aquest home ho té pelut per aconseguir alguna cosa.
Estem parlant d'un procés judicial, l'objectiu del qual és asseure a algú a la banc dels acusats per jtjar-lo. Exactament a quí pensa processar per crims comesos fa 70 o 50 anys?
I sí, per molt que ens pesi la Llei d'amnistia és un fet i forma part del cos legal d'aquest Estat
Coi Puji! al costat del Garzón! com ens hem de veure!
Tot i així, és un tema a tocar amb motl molt de compte i carinyu! i això va renyit amb els titulars que parlava en Dani (com ho lligo eh!)
Però crec, que si no es toca el tema, quedarà enquistat...val més tard.
es tracta de tornar la dignitat als morts
Una altra garzonada... no ho fa per responsabilitat.
Penso com la majoria, no me'n refiu del Garzón, però... a veure si serveix per anar donant peixet i quan passin uns quants anys, tot acabi parat i tancat definitivament.
Si més no ha servit perquè el Fraga (la calle es mia i uns quants morts a la seva esquena encara que fos al tard franquisme) hagi sortit a la palastre per posar del volta i mitja al nostre "amic" Baltasar.
El Garzón fa una ràbia indescriptible però se li ha de reconèixer una cosa: té un pelazo.
És l'única conseqüència positiva que per ara podem treure de la crisi. Que és tan grossa que la classe política ha necessitat d'un assumpte d'aquest calibre per desviar l'atenció.
Mira, estic d'acord en tot, fins i tot en què és un tipus estrany, molt estrany, eh, però si se'n surt d'aquests, li enviaré un petó.
El més gros per tu, però, guapo!
Com diu la canÇó de V.Manuel:"¿cómo voy a olvidarme...?"
Estic amb l'Oscar. Això no arribarà a cap puestu. Els culpables ja son tots morts(o quasi bé) i els seus fills son el que ara ens governen.
La transició va ser una pantomima deu només se la van creure els desinformats: el 75% dels espanyols.
Desgraciadament, no vivim a l'Argentina on si que s'han jutjat i empressonat als criminals.
Salu2
que s'afanyi perquè ben ràpid li aixafaran els plans...
Publica un comentari a l'entrada