A band is playing dixie double four time

Han passat unes hores i he començat a pair totes les emocions, nervis, vivències i sensacions de la nit de dissabte. La percepció final és que va anar molt bé. Era la nostra primera actuació i va haver-hi errades, musicals, d'escena, de ritme d'espectacle i moltes altres coses, algunes que només nosaltres sabem, però això ho anirem polint amb el temps i amb més bolos, que esperem que arribin. Però com deia, estem contents. Va sortir molt bé. I jo, i crec que tots, ens ho vam passar de conya suant a l'"escenari".

Evidentment, us volem agrair a tots que vinguéssiu i compartíssiu amb nosaltres el nostre debut. Moltíssimes gràcies. Hi va haver també presència blogosfèrica. En Charlie ens va acompanyar amb tota la família, gràcies company! I un cop acabat el concert, quan em passejava saludant l'un i l'altre, una veu em va cridar: Puji! Era una cara que no m'era coneguda, fins que es va identificar: Vilapou. Ostres! Quina il·lusió! Una desvirtualtzació blogosfèrica! Moltes gràcies, Mestre. Va ser tot un honor comptar amb un músic "de debò" entre el públic. Si va venir algú més no es va "manifestar", però en qualsevol cas, gràcies també.

Quan tinguem algun vídeo amb cara i ulls prometo penjar-lo. Mentrestant esperarem el proper concert. Quan arribi, ja us donarem la llauna un altre cop per a que ens vingueu a fer claca.