http://instagram.com/14_puji YouTube

3 de juliol del 2008

La gran Esperança blanca


Quan dónes un cop d'ull al panorama musical, amb triunfitos, chikilicuatres i altres bodrios, penses que estem en crisi creativa, en crisi de qualitat i de saber fer musical. Però quan ja creus que tot està perdut, quan no pots entendre que els gustos del públic estiguin en aquests nivells mínims, el mai prou valorat 20 minutos, el millor diari del món, t'obre els ulls a l'Esperança, i et fa veure que el món musical està salvat. Que una nova promesa emergeix per redimir-nos a tots.


Si creieu que tindreu prou estómac per resistir-ho, cliqueu aquí i mireu el vídeo.

Pobre Telecaster...

3 comentaris:

Anna ha dit...

sí que cal tenir estómac, sí... :(

Ferran Porta ha dit...

¿política mediática = política sense vergonya?

Jordi ha dit...

M'he quedat sense paraules. Esmaperdut!! Ostres, calia veure això? Estava totalment fora de lloc aquesta dona!!

ah!! I ella no arregla Espanya, sinó Madrid. El país veí li deu anar massa gran.