He passat uns dies a l'altra banda del magestuós mur natural que són els Pirineus. Aquesta formació muntanyosa mai deixa de sorprendre. Cims i més cims i més cims, paisatges que treuen l'alè, circs espectaculars llaurats durant segles per antics glaciars, marmotes per tot arreu, cascades tremebundes, i molt molt més. El nostre Pirineu és brutal i l'aragonès encara més, però si tot això us ha agradat, no us podeu perdre el Pirineu francès.
Ànim, que sembla dilluns, però ja és dimecres!
4 comentaris:
Som ben afortunats per tindre aquest espectacle al costat de casa. Ja fa temps que no hi vaig i tinc un mono de muntanya que no vegis. I ara encara mes amb aquestes fotos! :)
Nosaltres hem estat als Pirineus mateix i ha estat unadesconnexió brutal de tot i tothom!!!
M'ha quedat una marca de les botes "moníssima" jajajajaja!!! Quin solet,i quin airet i quin cel més blau i quin verd més verd!
Quina enveja nano, jo volia haver marxat també aquest pont, però feina és feina. Que farem...
Asimetrich, ens n'anem a la conxinxina i tenim meravelles a pocs quilòmetres.
Tarambana, i de la marca de la samarreta i els pantalons curts, què me'n dius, eh!? ja ja!
Cetina, no et queixis, que et fots unes travessies muntanyenques que pa qué...
Publica un comentari a l'entrada