La Copa

Seria idiota no parlar del partit d'ahir. Un partit bonic, amb ocasions, amb joc ofensiu, com a mi m'agrada. Hi van faltar gols, per una banda i per l'altra. Em va decebre Alemanya. Una de les seves armes, el poder físic estava desarticulada. Al final del partit tots anaven treient la llengua. La victòria espanyola va ser més que merescuda, assolida per uns jugadors que treballen en equip, una cosa que potser Raúl, no permetia. Bravo pel sel·leccionador, per fer la tria que va fer i per fer els plantejaments tàctics que ha fet. Bravo pels jugadors que amb honroses excepcions, han fugit de la naftalina i han fet un pas endavant en la modernització de la sel·lecció espanyola.

Un cop dit això, l'Eurocopa de futbol fa estiu, i d'això va el post d'avui. D'estiu. L'any passat, a finals d'abril ja havia inaugurat la temporada de tardes a la platja, i a aquestes alçades ja havia fet, de sobres, el meu post d'entrada d'estiu. Però aquesta primavera post-sequera de pluges torrencials, ha fet que la sensació d'estiu no hagi arribat fins aquest cap de setmana. Però com sempre, irremissiblement, i per sort, tornem a tenir aquí l'estiu, i les terrassetes, i les cervestes fresquetes, i la platja, i els pantalons curts, i les orenetes.

Mmmmmm, això de la foto sí que és una copa!