Quina merda de país tenim, on el chiki chiki representa EjpaÑa per aclamació popular. Que ningú em malinterpreti. Desitjo amb totes les meves forces que Chikilicuatre guanyi Eurovisió, perquè se'n riu de la caspa i el conservadurisme de l'Uribarri i companyia. Però també enyoro els temps en què musicalment, Eurovisió era un festival de prestigi, i guanyaven cançons que et fan posar les piles un dilluns. Com aquesta.
P.S. I jo que em pensava que la Gibson SG només la feia servir l'Angus Young...
7 comentaris:
Total per fer servir aixi la gibson no cal pas que sigui una SG... llarga vida als AC/DC i llarga vida al chiki-chiki!! jejeje
Em sembla que Katrina and the Waves no guanyaren amb "Walking on sunshine ", sinó amb aquesta altra: http://www.youtube.com/watch?v=-Dy-SkJhzXQ
Gib SG + All Stars vermelles = només podia passar als 80's.
No sabia ni que Katrina & co. havien participat a Eurovision, algun cop!
Pel que fa al Chikilikutre aquest, no he escoltat la cançó (?) per principis, però espero que quedi en l'últim lloc, francament. Em fa ràbia la seva estampa; suposo que si a sobre l'escoltés, directament, l'odiaria...
Properament, el tongo de la Massiel al meu bloc.
Doncs si el teu fill no parés de cantar-la encara que l'amenaça fos de violència física...ni t'explico!
Dani R. què passa amb les all star vermelles eh! jajajaj
A mi la cançó m'agrada.
Mikel, i llarga vida al pa amb tomàquet
Escrits, benvingut a la cullerada. Tens tota la raó. Love shine a light no només va guanyar sinó que és la cançó que ha obtingut més punts de la història d'Eurovisió.
Dani, no menyspreis el futur...
Ferran, sóc un ferm defensor del Chiki chiki, perquè és la resposta popular a un intent de tornar el caràcter sacro-espanyol a Eurovisió. (A banda d'això estarem d'acord que fa bastanta pena).
Charlie, estic frisós. La ginebra hi té alguna cosa a veure?
Clint, ja ja! Quina tortura! Quina cançó t'agrada, la de la Katrina o el chiki chiki?
Publica un comentari a l'entrada