Barrets de cowboy, botes camperes, veus nasals, steel guitars, violins, homes rudes i dones de pit generós. Tot això és el que caracteritza la música country. És un tipus de música que no deixa indiferent ningú. O agrada molt o s'odia a mort, però jo estic a mig camí. Per a mi, el country és un de molts estils musicals que m'agrada, en gaudeixo, però una estona i prou. Més em carrega. I vosaltres de quina banda sou? Amor, odi o mig mig?
Per il·lustrar el post sobre el country us deixo un vídeo musical de Bon Jovi. Imagineu un disc de Bon Jovi més aviat discretet (com tots els últims d'aquest grup). Arribeu a la pista 4 i hi ha una cançó també discreteta, però quan arribeu a la pista 13, us trobeu un bonus track, que és la mateixa cançó de la 4, però amb la veu de la Jennifer Nettles, i amb una steel guitar, i ve't aquí que allò que no feia ni fred ni calor, s'ha convertit en un tema de pell de gallina. Visca el country.
8 comentaris:
El més proper al Country que m'agrada és Keith Urban. La resta nanai des de que no sé res de Garth Brooks i la seva camisa de l'Inter
Jeje...he rigut amb el post.. jeje... després de la conversa d'ahir. A mi sí que m'agrada el country (i ja ho he dit 3 vegades ..jejej) Però com tu dius... massa estona cansa... però si que hi ha cançons guapes. ;) Molt bona aquesta.
A mi em passa com amb l'Schalger (post de fa uns dies al Chronicles), i pel que veig com a tu: una estona fa gràcia; molt, cansa.
A mi empasa com amb el Rigui ... aguanto 3/4 de cançó.
el country, com les pelis del Lars Von Trier, a dosis molt mesurades i molt de tant a tant...en excés fan venir mal de panxa
Uff, tio, ho sento pero a mi aquesta canço em recorda a la banda sonora de "Los problemas crecen" o qualsevol altre serie queca ianqui...Ni fred, ni calor.
A mi es que el Bon Jovi em pirra...però ell, no la seva musica :-P
En quant al Crountry, pse, pse, no esta mal.
Petons!!!
Protesto, al vídeo no hi havia cap pit generós.
Publica un comentari a l'entrada