Un llacet de veta fina

En el mirall, veig com a mesura que avança el dia, el sol va vencent l'ombra a la teva esquena sinuosa, i fa brillar les perles de suor que es mouen acompassades i regalimen caient damunt meu. Fa hores que forniquem com a bèsties, en totes les posicions possibles, destil·lant a través dels porus els litres d'alcohol que vam consumir ahir a la nit. He perdut el compte de les vegades que m'he buidat dins teu i de les vegades que has contret tots els músculs del teu cos en orgasmes infinits. Just quan la ratlla entre llum i ombra és a punt d'interseccionar amb la ratlla entre les teves natges, els pits et comencen a tremolar i exprems el meu membre ja encetat, i ens deixem anar a l'hora una vegada més. Exhaustos, caiem abraçats sobre els llençols humits, i evitem parlar per por de caure en la temptació de demanar-nos els noms. No tinc ni la més remota idea de com ens vam trobar ahir a la nit. La meva memòria només és capaç de recordar els nostres cossos en sincronia salvatge, i estic convençut que a tu el passa el mateix.

M'alço del llit amb les cames tremoladisses, obro la nevera i faig un llarg glop de llet directament del cartró. Encara sense parlar, te n'ofereixo i amb un gest gairebé imperceptible refuses l'oferiment. Entro a la dutxa, i els records de la nit, sorprenentment em fan alçar de nou, i encara sóc capaç de provocar-me un darrer orgasme.

Quan surto sóc un home nou. Trec el nas per l'escletxa oberta de la porta i veig que ja no hi ets. Recullo els llençols per posar-los a rentar i cau a terra un tanga breu, de seda blanca, amb encaixos discrets però sensuals i un llacet de veta fina. M'omplo els badius de la teva olor mentre recullo dos cabells negres de la teva llarga melena que has deixat al meu coixí. Els plego junt amb les calcetes i ho guardo tot al tercer calaix de la tauleta de nit, com faig tots els matins des del matí que te'n vas anar mentre era a la dutxa.