25 de gener de 2008

Hola corazones!


Si mai us passa que heu tingut un mal dia, us sembla que heu perdut el nord i ja no creieu en vosaltres mateixos, us recomano un exercici de reforç de l'autoestima i de l'amor per la vostra intel·ligència.

Poseu la tele cap a les set de la tarda i aneu passejant-vos entre telecinco i antena 3. De seguida us adonareu que parlen (o criden) de gent que no sabeu qui collons són, però els donen la importància d'un premi Nobel. Veureu que quan van passant, no ja els minuts, sinó els segons, aneu notant com tot allò que esteu veient no us interessa en absolut. És més, us irrita sobremanera. I arribarà un punt en que no podreu resistir-ho més, i prendreu el comandament a distància i durant uns segons eterns, dubtareu entre usar-lo normalment o llençar-lo directament contra la pantalla. I en un acte de sensatesa sense precedents, premereu suaument el botó vermell. I retrobareu de nou el sentit de la vostra vida, notareu rebrotar la humanitat que porteu dins, i fins i tot, us sentireu una mica, només una mica, superiors.

Jo ho vaig fer ahir a la tarda. Sóc un home nou.

16 comentaris:

mossèn ha dit...

collons !!! ... quina foto de bon matí !!! ... cop de mall per tú !!! ... salut

stratosergio ha dit...

Sí senyor! Enhorabona, tan de bo més gent fes això.

Si esteu avorrits, agafeu un llibre, una guitarra, o dormiu, que serà més profitós.

Dani R. ha dit...

El botó vermell NOOOOO!!! Que la tele es queda en stanby i gasta 0,1 microwatts cada 100 anys!

S'ha d'apagar amb el botó de tota la vida, no amb el del mandu!

Boira ha dit...

Si que puja l'autoestima, si! I no vegis ja si mires el Diario de Patricia.

vilapou ha dit...

Apa, amb la foto. No soc aprensiu, però així de cop i sense avisar... Només hagués faltat que sortís el so del "programa" en directe ;-P

Ferran ha dit...

Hahaha!, molt bò el post, Puji. Tens tota la raó: només cal passejar-se per on campen tota aquesta colla de freaks merdosos per adonar-se que, coi, no tenim cap raó per queixar-nos!
Bon cap de setmana.

annatarambana ha dit...

La foto fa esgarrifar! Jo no sé si ets un home nou... però segurament hauràs d'anar a revisar la oïda... tants crits no poden ser bons... Per no parlar dels excessos emocionals!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Molt ben fet. Ara el proper pas per desenganxar-te és deixar els telenotícies.

Dormiràs més tranquil

Metamorfosi ha dit...

Ostres, que he stat uns dies sense passar: que estàs amb una mica de baixon?

A veure si cap als volts de les set hi penso i faig un cop d'ull a la tele, que no m'aniria malament fotre una patada al cul de la meva autoestima a veure si s'espavila i s'enfila d'una punyetera vegada!

Petonets i bon cap de setmana

Abogada en Bcn ha dit...

Es realment per vomitar!

Jesús M. Tibau ha dit...

Canviar la programació de al tele està a les nostres mans. canviem de canal o simplement apaguem-la

Puji ha dit...

Què, què? Ho heu provat?

Hi ha un malparit amb el cap rapat que és per matar-lo! Ja ja ja!

Bon cap de setmana, companys!

Joana ha dit...

I vols dir que no és millor sortir a fer una volteta a l'aire lliure i tornar renovat? ;)

zel ha dit...

Osti, quin espant amb la foto, Puji, quina putada...gairebé m'adormia i m'he despertat de cop! Jo és que no miro la tele, noi, però hi ha coses estranyes arreu, només cal llegir el diari...Petons

Luluji ha dit...

Jejeje, bona foto, i bona reflexió..
Si senyor, tens raó, mes d'un cop m'ha passat lo que expliques, i reconforta, quan apagues la tele.
Bon dia, encara que sigui dilluns :)

M'agrada el teu blog.

Anònim ha dit...

He arribat fins aqui i tan la foto com el text m'han agradat molt! qe vagi mb!