http://instagram.com/14_puji YouTube

18 de desembre del 2007

Once upon a time in the west


Hi havia una vegada a l'oest, un noi a qui agradava molt la música. Un cop, per Nadal, li van regalar una guitarra. Amb quatre coses que li van explicar per aquí, quatre coses que va buscar per allà, i quatre coses que va preguntar a una altra banda, en va aprendre una mica i va anar practicant fins que en va saber prou per defensar-se.

Però vet aquí que per raons que ara no vénen al cas, a casa d'aquest noi de l'oest, hi havia un baix elèctric, i el nostre protagonista va començar a preguntar-se què era aquell artilugi i en què es diferenciava de la guitarra que ja tenia. I amb quatre coses que li van explicar per aquí, quatre coses que va buscar per allà, i quatre coses que va preguntar a una altra banda, en va aprendre una mica i va anar practicant fins que en va saber prou per defensar-se.

Però vès, el temps va anar passant, el noi de l'oest es va anar fent gran i les responsabilitats van anar creixent, i aquella guitarra i aquell baix van anar quedant oblidats, i només els prenia de tant en tant per que no s'acumulés la pols ni als instruments ni a la seva habilitat. I un dia, quan menys s'ho esperava, aquell noi, que ja era un home fet i dret de l'oest, va rebre un oferiment d'una colla d'amics que tocaven instruments diversos, per trobar-se tots els dimarts i practicar plegats, passar-s'ho bé una estona i veure què en sortia de tot allò.

I fixeu-vos que aquell noi de l'oest que havia anat deixant la seva afició una mica de banda, ara espera els dimarts com si fóssin aigua de maig. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s'ha acabat, i espero que duri molts dimarts, i a veure què en surt de tot això.



11 comentaris:

Clint ha dit...

ohhh ara m'estic morint d'enveja!!!

Ferran Porta ha dit...

Aquesta guitarra posa la pell de gallina.
¡Plas, plas, plas, plas, plas...!

Anònim ha dit...

es la guitarra més wpa, més bella, mes encisadora, més dolça.
Gracies per aquesta música de bon matí. com escriu en ferran plas, plas, plas... Ah!! enhorabona pel premi SOLIDARI

Charlie ha dit...

grrrrrrrrrrrr!!!

Clint ha dit...

Ei passa per casa! que consti que el post el tenia fet abans de llegir aquest!

Anònim ha dit...

La veritat és que sí que mola que ja sigui dimarts!!!! "Oh yeah, once upon a time in the west..."

vilapou ha dit...

Si no fos pels botons, que són negres, tinc un Cort que és clavat.

Puji ha dit...

Clint, si vols, tu mateix. Ah! I gràcies pel premi!!

Ferran, oi que si? Nosaltres no ho fem ni de bon tros tan bé, però "estem en ello".

Kpitana, benvinguda a la cullerada. Gràcies a tú per passar per aquí i per aquesta enhorabona!

Charlie, encara t'ho pots pensar...

Silperse, let's go down to the waterline.

Vilapou, vaig tocar molt de temps un Cort vermell que em deixava un conegut, però per un aniversari d'aquells rodons, la família em va regalar aquest Fender de la foto.

Rituslee ha dit...

Ohhh Puji, m'he enamorat de tu una estona! Quin post més xulíssim.

Dani R. ha dit...

Aquesta en concret encara l'hen de treballar una mica, jeje

David Knopfler bis

stratosergio ha dit...

"...per raons que ara no vénen al cas, a casa d'aquest noi de l'oest, hi havia un baix elèctric, i el nostre protagonista..."

Visca aquestes raons que ara no vénen al cas!

Bonic post i bonica cançó (de les millors)