5 de novembre de 2007

Pakistan té la clau


Quan el 1947, el Regne Unit va alliberar la seva colònia de l'Índia, la va dividir en dues parts, l'Índia i el Pakistan, un nou Estat creat per als musulmans de la colònia britànica. Des de la seva creació, el Pakistan ha viscut immers en la guerra i la violència. Per una banda conflictes interns, que van portar a la independència de la regió del Pakistan Oriental, que el 1971 es va convertir en Bangla Desh, i per altra banda les lluites constants per les línies frontereres amb l'Índia i amb Afganistan. Quan la URSS va envair Afganistan, Pakistan va col·laborar amb els aliats, situant el país de la banda capitalista en la guerra freda. Aquesta aliança continua sent important avui.

Tot i ser un Estat creat per als musulmans, Pakistan no ha estat mai un Estat Islàmic. Des del rebrot del fonamentalisme liderat per Al-Qaeda, una minoria sorollosa i creixent crida a favor de la islamització de l'Estat. El President pseudodemocràtic Pervez Musharraf ha aconseguit, amb l'ajut dels Estats Units, mantenir a ratlla els islamistes, i tot i la manca de llibertats democràtiques, Pakistan segueix sent un Estat laïc. Ara però, un corrent demòcrata liderat per l'ex-primera ministra Benazir Bhutto, acabada de tornar de l'exili, i que sembla tenir molt suport popular, ha posat la por al cos de Musharraf. A més, el Tribunal Constitucional ha decretat que Musharraf no pot tornar a ser President si no abandona l'exèrcit, del qual és general. Per no perdre el poder, Musharraf ha decretat l'estat d'excepció, ha suspès la Constitució i ha fet empresonar centenars d'opositors i també els membres del Tribunal Constitucional que van decidir en contra seva. Aquests darrers moviments han provocat que Bush hagi retirat el suport ideològic i sobretot econòmic al Pakistan.

La creació als anys 80 de la República Islàmica de l'Iran va començar a apuntar cap on anirien els conflictes globals en el nou mil·leni, i els atemptats del 2001 a Nova York, ho van acabar de confirmar. El món capitalista, que es va quedar sense enemic quan es va descomposar la URSS, ja ha trobat un nou estandart al que enfrontar-se, l'islamisme radical.

Hem de seguir molt de prop les notícies que ens arriben de Pakistan, perquè la forma en que es resolguin els conflictes en aquest país, ens indicaran com es desenvoluparà el fonamentalisme i el seu combat per part d'occident en el futur més proper.

7 comentaris:

Ferran ha dit...

Puji, excel·lent el resum! Afegiria que caldria no oblidar mai l'origen de la majoria de guerres i batalles actuals: la forma com els colonitzadors van "posar ratlles" aquí i allà per repartir territoris, sense tenir en compte la gent que hi vivia i la seva realitat.

Mikel ha dit...

jo diria que en el fons la clau esta en els pous de petroli...

Oriol ha dit...

puji, si tu ho dius,...

doommaster ha dit...

Molt bon text!

A veure que passa... A mi francament el terrorisme global i radical em sembla cada dia més perillós...

No es que vagi amb por, però la cosa s'està radicalitzant molt.

mossèn ha dit...

coi !!! ... quin "trastu" té aquest soldat !!! ... salut

Puji ha dit...

Ferran, tens tota la raó, però havia afegit això i un munt de coses més i ja semblava la biblia, així que he abreviat una mica.

Mikel, no crec que per allà n'hi hagi gaires.

Oriol, hosti! Estàs viu!

Doom, els radicalismes són perillosos perquè permeten fer el que vulguis amb la gent.

Mossèn, aquest paio és un aficionat.

Flanagan ha dit...

Ep, que la metralladora és una MG1A3 i és ben bona.