Corria el mes de febrer de 1951, i a la companyia de tramvies de Barcelona li va passar pel magí d'apujar el preu dels bitllets. Els barcelonins, encara en plena escassetat de la postguerra, es van revoltar i van iniciar la vaga dels tramvies. La peculiaritat d'aquesta vaga era que no la feien els treballadors, sinó els usuaris, que van deixar d'agafar el tramvia i van fer tots els seus trajectes a peu, malgrat les pluges i el fred intens d'aquell febrer. Aquella situació va desencadenar en una vaga general de la que es parla a molt pocs llibres d'història.
Han passat 56 anys, la situació econòmica és radicalment diferent, la societat catalana és una altra, els trajectes que es fan són molt més llargs, així que queda descartat que tothom vagi a treballar a peu, però potser cal alguna acció que toqui el voraviu a renfe i a les administracions, i que demostri que els catalans estem tan indignats com aquells barcelonins de 1951. La gent es mostra indignada per la tele, però ningú fa res, tothom es resigna com si el caos apocalíptic de cada matí i cada tarda, fos un càstig diví que els ha tocat viure. Què se n'ha fet d'aquell esperit de la Barcelona de 1951? Ja no hi tenim sang a les venes?
Sempre he pensat que les vagues serveixen de molt poc, però potser seria necessari un dia de vaga general, en què ningú agafaria el transport públic perquè ningú aniria a treballar. I no només els usuaris de renfe, sinó tothom. Un dia totalment improductiu potser posaria les piles al govern i a la patronal. El problema està en que legalment, una vaga l'han de convocar els sindicats, i els nostres sindicats fan tanta o més pena que els nostres polítics. Sembla que els sindicats no s'adonin, o no es vulguin adonar, que la gent que agafa el tren cada dia, no l'agafa per anar d'excursió, l'agafa per anar a treballar, són treballadors, i els sindicats haurien de servir per defensar els drets dels treballadors.
Bé, que me'n vaig del tema. Jo deixo la idea sobre la taula. Algú més secundaria una vaga general per parar una situació cada dia més insostenible?
14 comentaris:
Els sindicats? QUins sindicats? Els que mengen de la mà del govern? Bahhhhhhhhhhhh!!!!
HI ha una cançó dels Pets de l'any de la maria catapúnm, que diu així:
Quin muermo, quin rotllo.
Quina merda de sis milions.
No es mouen, no es mullen,
no els molestis, no siguis plom.
Mentren tinguin la botigueta i un bon xec a final de mes
Els és igual que guanyi
en Fraga, en Pujolet o el Rei.
Espanya, Burundi,
o Catalunya, tan els hi fa.
Les dretes, les esquerres,
o bé el centre, tot és igual.
Et diuen que ets idealista
i que el temps ja t'ho canviarà,
que encara que sembli mentida
ells ja ho han passat.
Fa 20 anys d'aquesta cançó, i res a canviat. Al contrari, encara ens hem apoltronat més.
Sabies que tots els sindicats minimament majoritaris estan en contra del traspas de rodalies? Quant me'n vaig adonar vaig saber que estem sols... Que si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.
Ahir parlava amb una amiga de Sitges que curra a plaça catalunya...ho te una ica xungo per anar a peu i si agafa el cotxe li costa una pasta de benzina , peatge i a sobre prop de 25 euros de parking al dia...per lo que no te mes remei que pasar per el tubo de la puta renfe. Per suposat que els retards que esta patint cada dia els ha de recuperar quedant-se mes hores a la feina ... en fi una autentica vergonya com tenim el tema de les infraestructures.
I tant, puji, que caldria fer alguna cosa. Fa temps que en parlem, cadascú des del seu bloc, però no hi ha manera: com s'articula una proposta general de vaga, de revolució o del que sigui? Estic segur que molta gent s'hi apuntaria, vista l'aixecada de camisa descarada que ens estan fent, però qui coi l'articula??
PS: Per solidaritat, el dia de la vaga no agafaré l'U-Bahn ;-)
ho deia una usuària l'altre dia al tn.:"i mira sembla que ens ho agafem amb resignació, ja estem tant acostumats, en comptes de protestar.."
crec que té tota la raó i amb això juguen els polítics, tot i que no acabo de veure que hi pinta aquí la patronal un bon merder general si que convindria, si més no per remoure una mica tota aquesta mandritis.
Puji, obres la mani?
jo!
I precisament ahir, quan baixava amb el tren, pensava exactament el mateix que tu en el penúltim paràgraf.
mikel, un amic que viu a Vilanova em deia ahir que ell i la seva nòvia han hagut de tornar a Barcelona a viure cadascun a casa els seus pares després de necessitar 4 hores per fer el trajecte Barcelona-Vilanova.
De tota manera, crec que l'esperit de 1951 s'ha perdut totalment...
Realment és caòtic...clar que jo ho veig des d'aquí abaix, que, en comparació, bé no hi ha comparació...,-(
El meu pare va fer aquesta vaga dels tramvíes...Ell deia que la gent de la postguerra tenia més pebrots perquè havia passat de tot...Potser sí que tenia raó;-)
Petons, maco !!!
Jo mateix secundo la idea. Estic d'acord amb tu, ens prenen el pel continuament i no fem res per aturar-ho. Per sort no agafo mai la RENFE, no la necessito per la meva vida quotidiana.
Txell, hem de buscar alguna fórmula per vertebrar la lluita contra els abusos, perquè els polítics i els sindicaleros no ens ajudaran.
Doom, amén. Tu que vas en tren, es cou alguna cosa o tothom passa?
Mikel, però no entenc com la gent no explota!
Ferran, no ho sé, però se'ns ha d'acudir alguna cosa entre tots ja.
Clint, quan la patronal (amb la caixa al capdavant) vol alguna cosa l'aconsegueix, i si renfe no millora és perquè mentrestant ells van cobrant peatges i benzina. La petita patronal és una gran perjudicada per l'absentisme dels seus treballadors i també hauria de moure el cul.
Charlie, vaga general!!
Anna, és indignant, però no hauriem de fer alguna cosa. I també parlo dels que no agafem el tren, que això ens perjudica a tots.
Petitabruixa, i tant! La gent d'abans era d'una altra pasta, n'hauriem d'aprendre moltes coses.
Itf, jo tampoc l'agafo, però algun dia la podem necessitar i les infrastructures són de tots, hem de fer alguna cosa, encara que no sé ben bé què.
La gent està tant sobreinformada que ja no sap discernir entre el que és important i el que és vital. I ara per ara un transport públic barato i eficaç és vital.
Clar que la majoria troben més interesant parlar de si McLaren afavoreix a a Alonso o a Hamilton, de si Raul ha de jugar a la selecció, de la boda de Borja Thyssen, de GH, de si es porten els negres aquest hivern o de ves a saber quina xorrada intranscendent.
Quan agafo transport públic i el servei no és correcte(per vaga o per hipermasificació) no pago mai, però la majoria de la gent si que ho fà. A la darrera vaga general a la meva empresa la vam seguir 3 persones de un total de 100 empleats. Ja està tot dit.
I dels sindicats és millor mantenir-se ben lluny. Aquests no mossegaràn mai la mà que els dona de menjar.
En quin moment la societat civil es va desmobilitzar? Amb el govern de Felipe González, que va dir públicament que els socialistes devien controlar fins i tot las associacions de veïns. I ho van aconseguir.
Jo m'hi apunto! Cal trobar una solució, ja!
La veritat és que la gent passa força del tema... Fa falta algú que mogui masses.
A la webb d'en Moises ja ho proposen ja i guaita per on, jo ja m'hi he apuntat :-)
Publica un comentari a l'entrada