Tornar

Agafes no sé quants avions, i després d'hores i hores arribes a l'altra punta del món. I t'hi estàs un mes. Un mes dedicat només a vacances de debó, veient coses noves, sentint coses noves, aprenent coses noves. Un mes en què no t'importa res del que has deixat enrera, en què no veus la televisió, no llegeixes cap diari, i no et passeges per la catosfera ni per la xarxa, de fet no toques un ordinador, i no ho trobes a faltar. Però has de tornar. Has d'agafar no sé quants avions, i després d'hores i hores tornes a ser a casa. I veus que en aquest mes la vida ha seguit, però en el fons res ha canviat. Els trens segueixen com el cul, i ara resulta que ens passaran els trens però no les vies, i l'onze de setembre fa deprimir, i s'han mort en Pavarotti i l'Umbral. I tot preocupat per saber qui ha estat fent servir el mall tots aquests dies, obres el bloglines, i somrius quan veus que hi ha 353 entrades sense llegir, i veus que en Zinc està en plena forma, i que la Txell ha tornat a l'activitat mentre els L.O. diuen que pleguen, i que t'han encolomat dos memes, i en Charlie segueix penjant parides dels diaris, i en DooM ha fet unes fotos espectaculars, i vaja! els senglars tenen titits.

Mmmmm, que bonic és veure món, que bonic és descansar, que bonic és tornar a casa.