Thinking blogger award

Fa uns dies, la Déjà Vie, em va concedir l'immerescut honor de passar-me el meme del Thinking Blogger Award. Es tracta de nomenar cinc blocs que tenen la particularitat de fer-te pensar. Que et passin aquest meme dóna dret a col·locar al bloc la icona del premi, amb enllaç al post del meme.

És molt difícil decidir-se, perquè tots els blocs que llegeixo a diari em fan pensar, i a vegades molt. Finalment, n'he triat cinc, per diversos motius que us explico, però tots els blocs que hi ha a la meva llista d'enllaços se'l mereixen. And the winners are:

Què dir de l'Anna Tarambana? Parla una mica de tot. De les seves peripècies com a mestra, de la seva relació amb elseurei, de les seves sensacions davant la vida, i de moltes coses més, però sempre fa pensar, fins i tot quan ens explica que va mona mona. M'agraden especialment els seus posts tipus "us ho explico però us deixo a mitges i la resta us feu el peliculón vosaltres".

Quan vaig començar amb això dels blocs només llegia els de la gent que conec personalment. La iaia té caspa va ser una de les meves primeres experiències catosfèriques exteriors i li segueixo fidel. En Zinc de cal Piritione és un savi, un literat. És capaç d'explicar les coses més corrents de la manera més inversemblant, i sempre amb escriptura de qualitat. La seva campanya electoral per la Núria Feliu com a Presidenta de la Generalitat o l'odi visceral a la Marina Rossell són els seus leifmotifs. Té la capacitat de sorpredre'm sempre.

En Cetina és un personatge especial. Sempre a la contra. Sempre càustic. Sempre crític. És un "anti-sistema", però no d'aquells rebels sense causa que van en contra de tot perquè sí. Totes les seves opinions estan impecablement argumentades. Molts cops aconsegueix convèncer-me, i si no ho aconsegueix, aconsegueix que em plantegi actituds que ni m'havien passat pel cap. M'agraden molt les seves recomanacions musicals, la majoria de cops, lluny de l'òrbita comercial.


En Dani R. Pfffffff. Hem crescut junts. El conec molt bé. O això creia. Els seus posts sobre noves tecnologies de manera entenedora haurien de ser d'utilitat pública, però això ja és normal, és part de la seva feina. El que realment sorprèn d'en Dani són les seves anàlisis de política i actualitat, agudes, intel·ligents, iròniques. No us el perdeu.

Lectura Obligatòria l'escriuen dos xitxarel·los que es dieun Itf i Bachi. Dic xitxarel·los perquè són molt joves. Alguns dels seus posts fan que a vegades no em cregui l'edat que tenen. Les seves reflexions, rajades o recomanacions estan ben trenades i sempre tenen un tonillo còmic. M'encanten les seves "cançons il·lustrades", i el seu post mensual de "les deu preguntes del mes".

Ja teniu la meva tria. Llegiu-los i deixeu que us fagin pensar. Llegiu, escriviu, penseu,... En resum, sigueu.