17 de juliol de 2007

Fada d'estiu


Havia perdut la noció del temps. No sabia ni quantes hores feia que ballava ni quants gintònics li havien baixat coll avall, acompanyant algun que altre trosset de paper impregnat d'àcid. La suor li xopava la camisa, i tenia l'extranya sensació de ser una esponja farcida d'aigua que anava alliberant la humitat per tots el porus, deixant un rastre d'aigua per allà on el seu cos es sacsejava compulsiu seguint la música.



Llavors la va veure. Estava en un racó de la carpa. Tímida i discreta, però amb els ulls foscos clavats en ell. Va seguir ballant, però de seguida la va tornar a buscar amb la mirada, i ella seguia allà, palplantada, seguint-li els moviments. Ell s'hi va acostar, poc a poc, apropant-se a aquells ulls, que de tan negres, no s'hi distingia l'iris de la nineta. Aquells ulls eren el far del sud, exercien la mateixa força que el flautista d'Hamelin amb la seva música.



S'hi va plantar al davant, i ella li va agafar la cara amb les dues mans i li va fer un llarg petó de seda. Sense deixar de mirar-lo, li va descordar lentament la camisa, li va treure i fent-ne un manyoc li va eixugar la suor abundant que li amarava tot el cos. Li va besar tot el pit, entretenint-se als mugrons, i se li va aferrar al cos amb una abraçada profunda, que va fer que ell sentís clarament la fermesa del seus pits.



- Vols prendre alguna cosa?- Li va preguntar.

- Sí, una mica d'aiguamel, si us plau.



Li va fer un petó apassionat i es va dirigir a la barra, on una munió de gent es movien com formigues, buscant un forat per accedir a un brevatge per refrescar la gola. Quan passada una estona va poder parlar amb la cambrera va demanar:



- Un gintònic i un aiguamel

- Un què?

- Aiguamel. Jo tampoc sé què és.



La cambrera, que anava pràcticament despullada, va sospirar, i va posar en un got el primer que se li va acudir. Va tornar cap al racó, però ella no hi era. Es va espantar, però de seguida va veure com, de sota una tarima tapada amb tela negra, sortien aquells ulls, que l'atreien irremissiblement. Va entrar amb ella, i tots dos es van beure d'un glop les seves pocions màgiques. Sense donar-li temps a res, ella se li va enfilar al damunt, i li va fer l'amor durant llargues hores, de la manera més dolça en que ell mai havia estat amb una dona.



Ell es va quedar adormit, i ella li va dir a cau d'orella:



- Sóc una fada, i aquest és el teu somni d'una nit d'estiu. Em quedaré per sempre a la teva memòria -. El va besar per darrer cop, i es va esvair.



Aquestes paraules encara ressonaven al seu cap quan la llum del sol que entrava per una escletxa de la tela negra, i el soroll d'una escombra el van despertar.

15 comentaris:

Oscar ha dit...

plas, plas, plas !!!

Zincpiritione ha dit...

Abans sempre era l'últim de comentar-vos (com que publiqueu tan d'hora i jo sóc un blocaire de tarda/vespre/nit, ja se sap), però amb les vacances les coses han canviat: avui sóc el segon. Mireu, em fa il·lusió i tot. M'haurieu de veure, aquí a casa, acabat de llevar, amb aquella patxorra característica de les vacasions i amb tot un dia per davant... què dic un dia, un mes! I què la fenya, bé? No us estresseu, home, que no és bo. Ei, i que consti que no és per fer-vos ràbia ni enveja tot això, ans al contrari, eh! Va, ànims i que us sigui lleu... :-P


Ep que m'ho deixo: molt bo, el post!

mafalda ha dit...

Em trec el barret davant tal mostra de capacitat literària, especialment a aquestes hores del matí i treballant.
Una abraçada, rei!

Gerard Agudo ha dit...

Puji cafè amb llet per esmorçar? Com a mínim ti poses tauriton!

mossèn ha dit...

brut ..... marranot !!!! tot ho acabes igual !!!! ben fet !!! salut

Clint ha dit...

i això on dius que et va passar?...mira que llepar paperets amb àcid, dolent dolent!

g! ha dit...

Carambas, només un incís. La cançoneta que has penjat, que ja té els seus pocs anyets, mai he sapigut com carai es diu.

Ho saps?

Muxxxa gracia!!

Puji ha dit...

Òscar, gràcies, gràcies (Estic fent unes reverències).

Zinc, ah bandarra! Així que esteu de vacasions, eh? I què cony feu que no sou a la platja? Vinga home! A escampar la boira! (El que fa l'enveja, eh?).

Mafalda, aquest l'he fet amb el pijama posat, abans de marxar a la feina.

Gerard, esmorzo arrels de Gingseng sucades amb red bull. Ah! I també llepo paperets amb àcid.

Mossèn, hi ha alguna altra manera d'acabar-ho?

Clint, no me n'acabo de recordar gaire bé... ai aquests paperets!

G, si escoltes bé, el tio que canta (que es diu Jovanotti) ho repeteix unes 3.225 vegades.

El veí de dalt ha dit...

Aiguamel o hidromel, beguda feta amb un part de mel i dues d'aigua, normalment quan ja ha fermentat... Ella prenia això i tu has "fermentat" al llit, eh?

g! ha dit...

Es clar el Jovanotti! aixxxx que burru, gràcies!!

Metamorfosi ha dit...

Puji... la proximitat de les vacances et prova: estàs d'allò més inspirat. Recoi, quin relat més bo!

Petonets!!!

en Ferran ha dit...

Nen, això és gràcia escrivint i la resta tonteries, no?? Molt i molt bé!

Candela ha dit...

Fantàstic Puji. Sense paraules.

Joana ha dit...

Has provat mai el licor de mel?
Per mi que el fan les fades!!!!
Un relat molt dolç!

Judit ha dit...

Buscava fades i he fet cap al teu bloc...
Un relat preciós!
Bona revetlla de Sant Joan, somriu...