Fauna ibèrica

Per motius laborals i personals, en els últims temps he hagut de tractar amb moltes persones del ram de la construcció i les instal·lacions. He pogut comprovar que els acudits, paròdies i mofes que se'n fan tant a la tele com a les converses entre amics estan lluny de ser un tòpic. Un cop més, la realitat supera la ficció. Pells vermelles cremades pel sol i pels solysombras, olors corporals que tomben per terra, normes de seguretat laboral passades pel forro dels ous, etc.

Però el millor dels meus encontres a la tercera fase és el vocabulari florit que estic adquirint. Els noms estrambòtics que té el material i que coneix tothom excepte jo, com ara els tonniyoroscachapa, els ettiletes, les puntascabessaperdía, la tuberiapuvecédoymedio, el pam branco i el pam grí, el porlan, i tants altres conceptes esotèrics que se m'escapen. El llenguatge més críptic són les lliures interpretacions dels anglicismes. M'ha costat dies de suors i atenció auditiva saber què és un bripà, un firba, una chenli o un sersti. Però finalment un paleta em va donar la pedra rossetta d'aquest idioma: "Tu no te procupe, que yo hago un afoto con er movis y se la paso ar hefe por brutu". En aquell moment, igual que Neo va interpretar Matrix, vaig comprendre que m'havien estat parlant del by-pass, el feed-back, la check-list o el self-stick.

Realment, per preservar la biodiversitat, cal conservar la fauna ibèrica.