Van començar fa més de vint anys com un grup fresc i jove, amb melodies fàcils i lletres reivindicatives i divertides. Al llarg d'aquests anys han evolucionat en bota passant per diversos estadis, cadascun de més qualitat que l'anterior. Ara, després de dos anys de criança en ampolla, treuen disc nou: Com anar al cel i tornar.
Musicalment i lletrísticament és el més treballat i el més adult. Té un bouquet en què podem trobar una mica de tot, cançons canyeres, enganxifoses o tendres, que donen una gran sensació d'harmonia en boca. Hi ha lletres que són autèntics poemes contemporanis i de ben segur es convertiran en himnes. Em posa els pèls de punta l'última estrofa de la cançó Valset, que Gavaldà dedica al seu fill, tot i haver dit mil cops que fer cançons als fills era queco. Bo i la maduresa que retrato, Gavaldà i Reig segueixen transmetent frescor juvenil, i Falin Cáceres, l'home invisible del grup, ens ensenya moviments de baix que no sabíem que era capaç de fer. Com sempre, s'han envoltat de músics genials que completen i arrodoneixen un gust amable i persistent.
Els Pets se'ns han convertit en un gran reserva.
19 comentaris:
El que tenen de bo, és que sonen a ells mateixos. Tenen el so pets i això, agradi o no, és el que fa que un grup aguanti!
vols dir? els Pets un gran reserva?
Puji, envia'm ja els mp3.
Totalment d´acord!! i es força important l´incorporació dels 3 nous musics que ja els van acompanyar a la gira per teatres i tambe han grabt el disc.
Gira per teatres que espero que es pugui repetir algun cop perque allo si que era un gran reserva!!!
Bonica coincidència, mentre estic llegint aquest post, estic escoltant el disc... per 5ena vegada seguida. No puc deixar d'escoltar-lo: enganxa, enganxa molt i a cada vegada que l'escolto hi trobo nous descobriments i "...vaig cantant, fluixet pel carrer, com un nen gran..."
No em barrufen els pets.
Els Pets són un d'aquells grups que sempre portaran l'etiqueta de denominació d'origen.
Després de tants anys, encara a vegades desitjo Bon dia! amb la seva cantarella!
Petonassos!
Són cada cop millors! Com el bon vi!!!!!!!!! :)
Les cançons que van avançar als PETS FAN TEATRE prometien molt i no ens han fallat!
La Mireia va tot el dia tararejant el Valset, jeje.
No és el CD dels Pet que més m'ha agradat però està molt bé.
Els Pets !!!!!!
Oh, sóm de la mateixa fornada..la meva preferida sempre ha estat la de "Pantalons curts i els genolls pelats". Em recorda els estius de la meva infantesa...Com passa el temps,-)
Encara que la frase contradiu al mismíssim Pujols: No n'hi ha prou amb ser català! Els Pets sempre ho han tingut molt clar. Per això i la seva música, són uns referents.
els pets ....... buffffff ...... quin mal de panxa !!!! prrrrrttttt !!!! ui, perdó ... l´emoció ... salut
Clint, sí senyor. Els escoltes i saps que són ells.
Edu, hauries de sentir el disc, que és genial, però jo crec que es mereixen un premi "al conjunto de su carrera".
Oscar, ho provaré, però diria que està protegit.
Mikel, quan explicaves la gira em vaig quedar amb ganes d'anar-hi, però ara encara més.
Teleaddicte, mentre escric aquest comentari, tembé l'estic escoltant per no sé quina vegada.
Charlie, per gustos colors.
Metamorfosi, potser és el Llach o Serrat de les generacions que empenyem. Bon dia és el Penny Lane català.
Tarambana, m'esteu fent penedir de no haver anat al teatre.
Dani, la Mireia taraleja el valset? Ai que et veig fotut!
Petitabruixa, una de les coses que m'agraden d'ells és com et pots identificar en les seves cançons.
Àirum, el que deia, són un referent nacional.
Mossèn, sort que l'internet no transmet olors.
Ella m'estima, no sé perquè, ella m'estima...i a la meeeeeerrrrda el demés...
Genials.
Candela! A estudiar!
Sisenyó!
Des de la maqueta dels inicis (Espanyaaaa, Burundiiiii, a Catalunya tot és iguaaaaaaaal...) sempre hi ha hagut una cançó dels Pets fent-me companyia.
Considero que cada cop sóc més exigent, i m'adono que cada cop m'agraden més.
Els Pets Gran Reserva! Oitant!
Ostres puji! Els tenia tan tan tan oblidats! M'has fet entrat unes ganes enormes d'escoltarme l'agost!!!!
I m'has despertat una molt bona època :) :) :)
mil gràcies!
(com animen les cançons no? ;P)
Els pets fa molt d'estiu no? La ruixada i aquestes coses!
Zinc, jo anava per milionari, no sé què cony faig aquí, treballant de funcionari de vuit a tres cada matí.
Yrun, benvinguda a la cullerada. Torna a escoltar l'agost i reviu una bona època. I escolta el nou, que potser et torna a portar bons temps.
Gerard, no tinc paraigües però m'és igual, està plovent però em vull mullar!
Publica un comentari a l'entrada