Dissabte a la tarda vam anar a patinar sobre gel. Ho he provat uns quants cops, però mai me n'acabo de sortir. No sé si és cosa de les meves dimensions, d'un problema d'equilibri o del meu patosisme congènit, però només aconsegueixo fer unes voltetes a la pista patint tota l'estona. Però dissabte em vaig superar a mi mateix. Quan ja feia una bona estona que hi érem i ja havia pres una mica de confiança, encara no sé ben bé com, un dels meus peus va lliscar endavant. Ho vaig intentar comepensar tirant el cos enrera. Gran error. El peu que s'havia avançat es va elevar davant meu, i durant unes eternes mil·lèssimes de segon, el meu cos va quedar suspès en l'aire, de manera horitzontal. Llavors va venir el pitjor. Els meus cent quilos i escaig van caure sobre el gel, trinxant el meu còccix.
Segurament degut a que tot aquest procés va anar acompanyat d'un crit que va glaçar l'aire (si no ho estava ja prou) en un moment es va formar una rotllana al meu voltant, on tothom pensava que aviat tindria Isidre Esteve com a company d'habitació d'hospital. Afortunadament em vaig alçar ben de pressa, fent aquell posat de "tranquils, tranquils, que aquí no passa res", però sense dubtar-ho em vaig dirigir a la porta de la pista i em vaig anar a treure els patins. Ja n'havia tingut prou.
Tot plegat va ser molt aparatós, però només va tenir una conseqüència: no podré seure en una bona temporada. I una cosa m'ha quedat clara. El gel, per als cubates.
11 comentaris:
ai ai ai cuidat aixo, eh. jo d ptita feina patinatge sobre gel pro ara q tinc el genoll xungo, s-ha acabat tb x mi.
jajajajajaj t'entenc a la perfecció jajajaja jo una vegada al palau de gel d'andorra i no es conya em va venir el vigilant de la pista i em va dir amb aire xulesc, "La proxima vez que se tire le hecho de la pista " Mai mes m'he posat uns patins, mai mes, el gel tota la rao del mon pels cubates. Cuidet company que de ben segur et fot un mal de collons. Cop de mall al palau de gel.
Ei company...tota la raó el gel per als cubates i mentre mira la trilogia de Matrix, així sabràs que fer la propera vegada que quedis suspès a l'aire! jajaja
Home, jo vaig nant fent sobre gel, però reconec que és fotut. De piruetes i giragonses no me'n demanis, pero per anar fent tombs a la pista encara...això sí, les meves nates m'he arriat! XDD
Nano, vigila que ja tenim una edat per anar fent segons què! ;)
Podries acoseguir les imatges de la càmera de seguretat... je je je
A més, vaig patinar mitja horeta i avui em fan mal tots els músculs del cos.
Ja té raó la Tarambana, ja. No tenim edat per segons què...
ei Puji, això de ser un sapastre en patins segur que ho compenses d'alguna manera. No sé, deus ser bo jugant a badminton, o algna cosa així...o tampoc? jeje
Posa't calmatel als morats, faras pudor de lavandapuig de iaio però va molt bé!
Ostres noi, espero que et milloris ben aviat!
Ara m'has deixat una mica "acollonida" que just fa una estona he lligat els transports que he d'agafar demà per portar la meva filla a patinar sobre gel a Barcelona... i evidentment jo patinaré amb ella!
I què vol dir que ja no tenim edat?? que jo te'n porto uns quants d'avantatge noi, i com li deia a la JoMateixa, encara em queden moltíssimes coses per fer!
Vaaaa que l'edat no és excusa!!! ;)
Per cert, un flotador a vegades va bé en aquests casos... jejeje
Metamorfosi, no t'amoinis, que sóc jo que sóc un sapastre, encara que tinc habilitats ocultes com diu la rituslee. Segur que estàs feta una diva del patinatge.
Eeeeiii... quatre o cinc voltes a la pista sense gosar deixar-me anar de la barana, fins que la nena em va agafar de la mà, obligant-me a deixar-me anar de la solidesa estàtica que limitava el bloc de gel.
"Mama, jo t'aguanto, que és molt fàcil"
Al final, 1 hora i 25 minuts fent l'ànec però sense caure cap vegada!
Però res de diva del patinatge, eh!
Ostres, quasi quedaria bé escrit en un post, això!
Com va el tema de seure?? ;-)
Petons
Publica un comentari a l'entrada