L'Oleguer Presas ha publicat una carta al setmanari La directa i al diari basc Berria, en la qual explica, entre altres coses, que no entén com està funcionant l'Estat de Dret en casos com el d'Iñaki de Juana. Avui no vull debatre sobre de Juana, sinó sobre l'Oleguer.
El futbol és l'opi del poble. Sobretot del poble masculí, no ens enganyem. Però l'interès que desperta el futbol el col·loca en portada de diaris i telenotícies. Aquest poder mediàtic converteix en gurús als futbolistes, uns individus que, o bé són semianalfabets, o bé ho simulen molt convincentment, però de les seves boques no acostuma a sortir res més que frases tòpiques i prefabricades com "El futbol és així", "a vegades es guanya i a vegades es perd" o "Al rival se l'ha de respectar sempre, per modest que sigui".
Com a culé que sóc tinc un dilema d'opinió. Per una banda estic orgullós que sigui un jugador del meu equip el que està aprofitant per fi la seva potència mediàtica per expressar opinions coherents i raonades i per parlar públicament i oberta de temes candents de la societat. Tot això deixant de banda si estic d'acord o no amb el que diu. Per altra banda sé que el que ha expressat l'Oleguer serà manipulat per la premsa feixista espanyola, i això provocarà que quan el Barça corri per les Espanyes, els seguidors descerebrats i carents de criteri propi s'abraonin sobre aquest jugador, desconcentrant-lo just en el seu millor moment de forma des de que juga al Barça (de fet, va ser l'únic jugador destacable en el darrer partit de copa contra el Saragossa).
Mentre escric aquestes ratlles m'adono que aquest dilema no és tan dilema, perquè tinc molt clar el que és important i el que només és un entreteniment. Definitivament, estic més satisfet de tenir un jugador capaç de lligar dues subordinades seguides que de tenir-ne un que fa el que vol i més amb la pilota als peus. En podriem tenir un capaç de fer les dues coses a l'hora, però de moment confiarem en que l'Oleguer mantingui el seu nivell de joc amb el que li vé al damunt.
Veure la notícia
El futbol és l'opi del poble. Sobretot del poble masculí, no ens enganyem. Però l'interès que desperta el futbol el col·loca en portada de diaris i telenotícies. Aquest poder mediàtic converteix en gurús als futbolistes, uns individus que, o bé són semianalfabets, o bé ho simulen molt convincentment, però de les seves boques no acostuma a sortir res més que frases tòpiques i prefabricades com "El futbol és així", "a vegades es guanya i a vegades es perd" o "Al rival se l'ha de respectar sempre, per modest que sigui".
Com a culé que sóc tinc un dilema d'opinió. Per una banda estic orgullós que sigui un jugador del meu equip el que està aprofitant per fi la seva potència mediàtica per expressar opinions coherents i raonades i per parlar públicament i oberta de temes candents de la societat. Tot això deixant de banda si estic d'acord o no amb el que diu. Per altra banda sé que el que ha expressat l'Oleguer serà manipulat per la premsa feixista espanyola, i això provocarà que quan el Barça corri per les Espanyes, els seguidors descerebrats i carents de criteri propi s'abraonin sobre aquest jugador, desconcentrant-lo just en el seu millor moment de forma des de que juga al Barça (de fet, va ser l'únic jugador destacable en el darrer partit de copa contra el Saragossa).
Mentre escric aquestes ratlles m'adono que aquest dilema no és tan dilema, perquè tinc molt clar el que és important i el que només és un entreteniment. Definitivament, estic més satisfet de tenir un jugador capaç de lligar dues subordinades seguides que de tenir-ne un que fa el que vol i més amb la pilota als peus. En podriem tenir un capaç de fer les dues coses a l'hora, però de moment confiarem en que l'Oleguer mantingui el seu nivell de joc amb el que li vé al damunt.
Veure la notícia
21 comentaris:
A mi em sembla força bé, més enllà de què pugui estar més o menys d'acord amb ell. Els futbolistes viuen rodejats de càmares i micròfons, sovint donant la imatge que viuen en un univers paral·lel de vida fàcil, calers fàcils i tot fàcil (mmmm). El fet que un d'ells expressi una opinió coherent i raonada sobre un tema d'actualitat -política, social...-el situa al mateix món que el nostre i estimula el debat (raonat), quelcom que no està de més en una societat que tendeix massa facilment cap als extrems (insultar, cridar o desmarcar-se, simplement).
Dit això, que expressar una opinió mesurada i raonada suposi rebre insults (que no contraarguments)penso que també serveix per demostrar que encara queden exemplars de Neanderthals vius, cosa que beneficia sens dubte a arqueòlegs, antropòlegs i historiadors.
Sobre l' Oleguer, crec que posats a fer millor que sigui del teu equip, com a mínim un que sap parlar una mica.
El problema és que molta gent que va al futbol, és més curta i analfabeta que molts dels jugadors aquests que dius, i són els que al final podran ser manipulats a les espanyes...
Si els polítics parlen de futbol, perquè no els futbolistes poden parlar de política?
ja l'estan posant a parir per tot arreu....
Discrepo. El millor el dia del Zaragoza va ser en Zambrotta.
Candela, suposo que ja savia on es ficava i ho ha fet conscientment.
Jo soc dels que crec que futbol i política han d'anar separats, però em sembla bé que una figura pública tingui els pebrots de dir el que molta gent, que no tenim veu, pensem
durant 90' vull que el jugador de futbol del meu equip jugui a futbol, un cop acabat el partit, desitjo que sigui com tothom, educat, amb criteri, i a poder ser amb cervell, com ho destijo de tothom.
El fet que sent una persona que disposa dels mitjans de comunicació dia si, dia també, l'honra el fet de dir el que a dit, evidentment, sense tenir perquè estar-hi d'acord.
perque no li pregunteu al Oleguer com li va els lloguers que cobra pels pisos que va comprar al carrer Casanovas 134 de Barcelona. Son pisos de 60 milions cada un i va comprar 3, els va posar a lloguer al molt poc especulador preu de 1200 euros cada un al mes. L'amic dels okupes i tot el rotllo que porta es una fantasmada. Tinc dades i conec el nif de la seva societat patrimonial que ha interposat per poder comprar pisos sense que aparegui el seu nom en primera instancia pero nomes cal mirar el nom del administrador i sempre es ell... un farsant com tants. No es cap heroi. Repeteixo, fa dos anys al carrer Casanovas 134 de BARcelona, pisos reformats per un empresa sita a Compte Urgell de BArcelona.
Oleguer solidario, reparte tu salario!!!
Es clar que te pasta! Pero sobre el dret d'expressió no te res a veure,no? Millor que les declaracions de sempre... estic d'acord.
Collons la Monica que ben informada sobre l'Oleguer !!! Que es bonic tenir un jugador amb criteri no et dic que no, però ara veurem les reaccions i seràn fortes perque la premsa ja espera coses com aquesta per apretar... en fi com diu la Txell Oleguer solidario reparte tu salario !!!
Hola Mònica, benvinguda a la cullerada. Que és el teu llogater?
A tots, moltes gràcies per comentar. Ja dic que m'és igual el que digui, i si és coherent amb el que diu a la seva vida, i si el trinxaran de totes bandes (de fet ja l'ha trinxat fins i tot el Barça), el que m'agrada és que algú que té veu digui coses interessants.
Au! Una abraçada a tothom.
Puji: magnífic post.
M'agrada sobretot la primera part, on parles d'aquests éssers sobredimensionats amb cervellets de pacotilla. (M'ha encantat).
Quant a la resta, una veritat com un temple.
Que n'ets de llest.
Ei, Crue, tu si que ets llesta fuck-phone queen!
Un petonet!
Ei mònica, no crec que tingui res a veure una cosa amb l'altra. Tenint en compte que s'haurà de retirar, com a màxim, als 40, ja fa bé d'invertir bé els calers. Jo faria el mateix, i sóc perfectament conscient de la problemàtica que hi ha amb l'habitatge.
Primera reacció clara i directa en contra l'Oleguer, al meu bloc.
Molt bé per l'Oleguer per les seves declaracions! I ja de pas, no ens vindria malament una mica d'odi espanyol :-)
L´oleguer esta mes que acostumar a que li diguin de tot per els camps de l´espanya profunda i estic segur de que sabia perfectament la repercusió de les seves paraules perque de tonto no en te un pel.
Ja sabeu que sóc un fan de l'Oleguer.Independentment de si estic d'acord o no amb les seves afirmacions.
Sobre el tema que comenta la Mónica dels pisos? Jo no crec que sigui un fals, ell guanya uns calés els inverteix com li dóna la gana. Que compra pisos i els lloga al preu de mercat (desmesurat però de mercat), almenys actúa i no només de boqueta!! Què passa que un okupa si li dónen 60 milions diria que no els vol?
Visca el dret a la llibertat d'expressió! Sigui quina sigui la teva feina!
I visca la coherència, sobretot, visca la coherència!
L'Oleguer té tot el dret del món en dir el que vulgui. Si després això es tradueix en crits en contra d'ell i de Catalunya no crec que això desconcentri a cap jugador. Quan sento alguns camps espanyols cridant "puta barça y puta Cataluña" a mi, sincerament, m'encanta. M'encanta perquè ens mostra que seguim fent les coses bé i que ells ens segueixen tenint molta, molta enveja.
PD: Jo també salvaria a Zambrotta el dia del Saragossa!!
Trobo perfecte que els jugadors opinin de política i de la vida mateixa i es deixin de tonteries com" yo solo hablo de futbol". . El que potser ho han de fer és en activitats particulars i no des dels micros del Club. Un altra cosa és fer veure que ets d'una amenra i actuar d'una altra. Podem ser del BArça, pe`ro realemnt fa fàstig els diners que es mouen en aquest (i altres) esports.
Publica un comentari a l'entrada