Més Òscars

Avui torno a parlar dels Òscars, i, igual que l'altre dia, per un tema que poc té a veure amb el cine. Per començar, em congratulo que al meu barri, ja tenim un Òscar. L'Òscar que m'interessa avui, però, és el de millor documental. L'ha obtingut la pel·lícula d'Al Gore: Una veritat incòmoda.

Des de que va perdre sospitosament les eleccions a la Presidència del Estats Units, Al Gore s'ha passejat pel món fent conferències en les que exposa les seves idees sobre el canvi climàtic. Aquest documental és l'escenificació de les seves conferències amb l'acompanyament d'imatges impactants sobre les conseqüències d'aquest canvi.

Per primer cop a la història, una persona amb nom en els Estats Units pren partit a favor de la conservació i de l'acció responsable davant un fenòmen que ha deixat de ser una especulació. Un cop vista l'actitud de Gore i coneixent les tendències del capitalisme estadounidenc, les sospites de frau en la seva derrota davant Bush ara fa sis anys es fan més evidents.

El primer rumor que ha sorgit només obtenir l'estatueta ha estat que es podria tornar a presentar a les eleccions presidencials. No tinc ni idea de si ell vol, però si en tingués la intenció, tampoc arribaria a ser candidat. Les seves idees sobre industrialització sostenible no agraden a qui subvenciona les campanyes electorals.

No ens hauria de preocupar en absolut qui serà el proper President dels Estats Units, perquè no el podem decidir, i perquè no és el nostre país. No obstant, la realitat geopolítica ens diu que sí que ens ha de preocupar, perquè les seves decisions afecten tots els habitants de la Terra. També sabem que qui mana a la primera potència mundial no és el President, sinó els poders fàctics, però jo personalment, si pugués triar el President dels Estats Units, triaria Al Gore.