Irlanda

Irlanda és una terra vella i bella, carregada d’història, natural i humana, real i imaginària. Un indret plujós. Tan plujós que quan camines pels prats els peus se t’enfonsen en el fang. Tan plujós que l’herba es va podrint quan encara es viva, i el procés de formació del carbó, que dura milions d’anys, es fa en una colla de dècades. I aquests prats humits arriben fins la vora del mar, desembocant en penya-segats esfereïdors, on les ones de mar exploten sorolloses. Irlanda és l’illa completa, està envoltada d’aigua per tots els cantons, i també per dalt i per baix.

I els irlandesos, gent peculiar. Hi ha de tot, com a tot arreu, però són amables, i tot i tenir un accentot que no s’entén per enlloc, s’esforcen per fer-se entendre i per entendre, no com els seus estúpids veïns (on també hi ha de tot, com a tot arreu). Són tan peculiars que no podien viure junts amb l’illa veïna i se’n van separar. Són tan peculiars que diuen que els boscos humits i molsuts són farcits de fades, nimfes i leprechauns.

Irlanda m’agrada tant que he fet 700 fotos, i n’he triat quatre gairebé a l’atzar perquè no sabia per quines decidir-me.

Irlanda m’agrada tant que he repetit... i repetiré.

Penya-segats a Brandon Creek (Kerry Co.)

Far a Valentia Island (Kerry Co.)

Arc de Sant Martí en algun prat de Kerry Co.

Vista des del Connor Pass, Dingle Peninsula (Kerry Co.)