Diumenge al matí ens vam llevar tard. Quan jo encara estava mandrejant i mig zombie, a la Di li va agafar un arrebatu: hem d'arreglar l'armari. I jo, adormit i amb la guàrdia baixa, no vaig poder negar-m'hi. Vam buidar tot l'armari i van apareixer coses que no recordàvem ni que teniem, van sortir coses de quan erem joves, que no ens cabien ni al dit petit. El resultat va ser un armari molt més folgat, quatre bosses d'escombreries plenes de roba, la meva al·lèrgia a la pols fent festa major i quedar-me aplatanat la resta del dia.
Fa un temps, la Txell ja ens va explicar com n'era de dur buidar l'armari, i me la vaig creure, però no em pensava que en fos tant. Quina merda de diumenge! Això sí, feina feta, no fa destorb.
13 comentaris:
un comandament a distància sobre el capçal? Pensava que la gent normalment hi tenia tius penjats.
Ufff quina feinada!!
Espero que estiguis millor. És un pal estar tot el dia estornudant XD
Bufffff, i en Diumenge... quina maaaaaandra! però recorda el mantra que el Mestre Ioda (President!) solia repetir no fa tant: "La feina ben feta no té fronteres".
Eiiiii jo tinc un cobrellit com el teu .... ajajjajaja jque bo ara el mirare amb uns altres ulls, per cert això del armari es una putada !!!!! Però ara ja el pots tornar a omplir... jajaja
I tot l'espai lliure que li ha quedat a l'armari,per poder-lo anar omplint i omplint de nou, fins que d'aquí un temps la Di, li torni a agafar l'arrebatu i apa, santtornemi, que no ha estat res.
Ostis, jo també cobrellit igual!
A casa meva ahir tocava arreglar el 'cuarto dels trastos'. El resultat va ser tarda de sofà. Voluntat -7 je je je Per treurem una mica el pes de no haver fet res vaig netejar la cuina. Impoluta. I la meva consciència tranquila.
Quin pànic! fuig de la feina el diumenge al matí!!!!!!!!!!!
Endreçar un armair, és una feina que requereix molta cura.
A mi, dieu-me rara, m'agrada ordena-lo... és que no ho dieu a ningú però a banda d'anar i ser mona - mona, sóc una neuròtica de cuidadu i de tant en tant m'agafen àtacs de net
Eps, jo vaig endreçar els calaixos.
La roba de penjar,potser, diumenge que ve. Però, jo tinc control de qualitat a casa, tu també?. "això no ho tires, mira , mira, si està rossat, i això, si t'ho vaig regalar jo...., ...., ....m.....
...
..
..
.
.
.
.
.
.
.
..
.saps qué, fes-ho tu que jo vaig amb els nens a la plaça."· ;-)))
Aquest matí he entat al post i no hi havia cap comentari. No he estat capaç d’escriure res per que les tasques domestiques d’en Puji i la Di no m’han inspirat cap comentari. Unes hores després veig que el Barri Blocaire ha dedicat el finde a posar la casa ‘como los chorros del oro’. Sou tremendus.
Charlie, és per posar en marxa la tele que em serveix de somnífer instantani. Tius penjats!?
Doom, ara ja ha passat però vaig esternudar i tossir tot el puto dia.
Kanu, ara l'armari ja no té fronteres per tornar-lo a omplir a les rebaixes.
Farlopa i Candela, el textura és com el zara, tothom té el mateix...
Avi, és un putubucle...
Gerard, a part de l'armari, el dissabte al matí vaig fer neteja "a fondo" de la cuina, i jo solet!
Clint, em van acorralar, no em vaig poder escapar.
Tarambana, és que la vostra tendència compulsiva a la compra requereix una gestió molt intel·ligent de l'armari...
Oriol, ets el meu heroi! A què vas jugar amb els nens, al tragabolas?
Dani, ja ho veus, estem fets uns marujons.
Marta M, resulta que tu i l'A., a la mateixa hora estaveu fent el mateix. Hi havia millor excusa per escriure un comentari? Vinga que no mosseguem! Oi nois?
Jo arreglo dos cops l'armari a l'any: a l'estiu per desar a dalt la roba d'hivern i a l'hivern, per guardar la roba d'estiu. Aquest any, amb la bogeria climàtica ja no sé que fer.
Publica un comentari a l'entrada