19 de desembre de 2006

Un autèntic drama

Anem a fer un esforç d'imaginació. Imagineu que us foteu de gana al vostre país, i per poder sobreviure i donar un futur millor als vostres fills, marxeu a viure i treballar a un país llunyà i estrany. Cobreu una merda, però feu més hores que un rellotge, en una feina que ningú més vol fer, per poder anar tirant endavant, i encara teniu la capacitat d'estalviar per enviar diners a la vostra família que s'ha quedat a casa, i de fer un raconet per potser, un dia llunyà, tornar a casa per nadal. I quan gairebé ja no recordeu la cara que fan els vostres fills i els vostres pares, apareix un senyor que diu que us pot oferir un vol al vostre país, molt més barat de l'habitual, i corrents, aneu a mirar què hi teniu en aquell raconet que fa cinc anys que aneu acumulant, i sorpresa! Resulta que sí, que us arriba per comprar el bitllet, que per fi podreu fer com l'almendro i tornar a casa per nadal. I il·lusionats agafeu aquells dinerets que tants esforços us han costat i els doneu al senyor Air Madrid per a que us porti uns dies a casa. Compteu els minuts per a que arribi el dia de tornar, feu plans, penseu què direu als vostre fills, estarà bé de salut la vostra mare, tal com us diu per telèfon o us menteix per no preocupar-vos? I al final arriba el dia. Feu les maletes, compreu una pila de regals pels nens, recopileu tanta roba i medicaments com us permeten portar per repartir-los entre família i veïns, i quan arribeu a l'aeroport, el senyor Air Madrid us diu que no, que al final no pot ser, que té problemes amb els avions i que el Ministeri de Foment no els deixa volar. I vosaltres no us ho podeu creure. I us diuen que us tornaran els diners, i vosaltres dieu que a la merda els diners, que el que voleu és veure la família, tornar a respirar l'aire de la terra que us va veure néixer.

El cas d'Air Madrid no es pot tractar només com un assumpte de navegació aèria, com un assumpte de llicències, o un assumpte financer, s'ha de tractar com uns individus que han jugat amb les il·lusions de persones humanes, s'ha de tractar com un drama humanitari.

9 comentaris:

Charlie Hi-Hat ha dit...

Un altre cas typical spanish que és impossible que es produeixi a un país civilitzat.
Això si, si la companyia s'arriba a dir Air Barcelona o Air Catalunya ja ens estarien caient hòsties per tot arreu i ja haurien rodat uns quants caps.

Candela ha dit...

És vergonyós.


Bon dia Puji!

jbauer ha dit...

Sí, el que e´s estrany és que no enviïn els diners als familiars perquè vinguin tots a Espanya. així només pagan un vol i tots a viure en un pis patera.

bon dia Puji també!

Mikel ha dit...

Doncs si heu de saber que l´amo de Air Madrid esta forrat de calers!!! pero forrat forrat!!

Dani Rambla ha dit...

Efectivament, forrat fins a les celles. Estaríem parlant d'un home que feia de cambrer, es va passar al negoci del toxo i amb quatos que va fer va muntar AirMadrid.

La conjunció és explossiva: hosteleria+toxo+infraestructures. Tres sectors que per si sols ja són la cream de la cream, imagineu junts!

vilapou ha dit...

Mirant d'on són la majoria de passatgers ja es veu que els importa una merda el que els passi.
Una vergonya.

Clint ha dit...

jo crec que en aquest cas, si que hauria de saltar algun ministre, no val cap director general ni res!

Abans el que viatjava en avió era com un luxe, avui en dia, és una loteria (com ho lligo amb el teu post anterior!) no saps si sortiràs, si surts no saps l'hora, tampoc si podràs pujar tot el que portes a l'avió, etc.. és una autentica merda!

Farlopa ha dit...

Bonissim el post, quanta rao es que sempre paguen justos per pecadors que diriem no ? que trist un cop mes, molt trist pobre gent, jo vaig pensar exactament el mateix !!! Que hi farem.

Oriol ha dit...

és lamentable. Però es que no tenen gens de vergonya, surten fent declaracions de no poden volar per patatim o patatam..COP DE MALL