Augusto Pinochet ha patit un atac de cor. Sembla que està molt greu. Fins i tot, dins la seva enorme bondat i fe cristiana, ha rebut l'extremaunció. Pobre home. Sap greu que una persona tan bona, amb tan bon cor, que mai ha trencat un plat, pateixi tant.
No, no m'he tornat boig. Això és el que pensaria qualsevol que no conegués la història recent de Chile i veiés els centenars de persones que es congreguen en diversos llocs del país per donar suport moral al dictador en els que, sembla, seran els seus darrers moments. Què els passa a aquesta gent? Què els ha donat Pinochet per a que no només li perdonin les seves atrocitats, sinó que, a sobre, surtin al carrer amb fotos i pancartes, oferint-li el seu amor incondicional? Que no hi veuen aquesta gent? Que no recorden els MILERS de persones torturades, assassinades, o simplement volatilitzades a mans d'aquest monstre i els seus sequaços? Que no recorden com va bombardejar la casa de la moneda, matant centenars de persones, entre ells el president que el poble havia escollit lliurement? Que no recorden els MILERS de persones confinades durant dies a l'estadi de futbol de Santiago, fent cua per ser torturats o executats? Que no recorden que en aquest mateix estadi preguntaven al cantautor Víctor Jara si ja no tocava la guitarra després d'haver-li trencat tots els dits de les mans? Que no recorden les caravanes de la mort? Que no s'adonen que tots aquests morts eren gent normal com ells, que podrien haver estat els seus fills? Que no saben que mentre la majoria de la població patia gana, misèria i penúries, aquest cabró acumulava riqueses en forma de lingots d'or en països estrangers?
Sóc ben pensat de mena i imagino que el que priva aquesta gent de veure tot això són alguns d'aquests lingots, que els han caigut a les butxaques, perquè si no és així, si no han rebut ni un cèntim i s'apleguen davant l'hospital onejant pancartes i mostrant fotos d'aquest assassí només per veneració, no és que estiguin cecs, no és que siguin ignorants, és que són directament imbècils.
12 comentaris:
Bon dia Puji!
Ahir al vespre, abans de marxar a casa vaig avisar al meu jefe i li vaig dir: Si aquesta nit mor en Pinichet, demà no vindré a treballar.
L'home es va quedar amb cara estupefacció i li vaig explicar la meva història...
Fa gairebé uns quinze anys, quan vaig començar a tenir coherència política i conviccions pacifistes, vaig descobrir el personatge de l'Augusto Pinochet. Després de llegir totes les barbaritats que havia fet, em vaig jurar i perjurar que el dia que morís em fotria una ampolla de cava jo soleta.
El cava, des de diumenge és a la nevera en fresc, esperant que si déu realment existeix, se l'emporti patint, tal com ell ha fet durant tota la seva punyetera vida.
Sé que no està bé, desitjar la mort de ningú. Però aquest home no és ningú, tant sols un miserable que sortirà als llibres d'història com a Dictador i Torturador.
Uf.... em sap greu, eh? Però és que no puc...
Ostia tots cap a casa la Txell a celebrar amb cava la victoria del Barça, ai no la mort d'aquest pobre home .... jajaja Molt bo el post si senyor !!!!
Totalment d'acord amb la Txell i amb en Puji!!! Desitjar la mort a un paràsit no ha de fer mal a la consciència !! Bon pont a tots !!
Jo no estic d'acord amb la situació de Pinochet. Un animal tan execrable no pot morir i ja està. Ha de patir. Jo li desitjo una immediata recuperació i una llarguíssima agonia. Constant, progressiva i imparable. No són 3.000, les morts (oficials) que se li imputen? 3.000 dies retorçant-se al llit de dolor no estarien malament per a aquest cabronàs.
No us sona la frase "con franco se vivia mejor" sempre hi ha gent que no saps que collons tenen al cervell o millor dit si es que en tenen de cervell!
Ara bé, jo preferiria que abans de morir poguès ser jutjat i moris culpable, però això ja son figues d'un altre paner!
Per mi aquest home ja esta mort fa molt de temps.
jo m'inclino per $$$$$$$$$, d'abans per apoiar-lo o d'ara per fer pressió als jutges.
Txell, brindaré amb tu virtualment.
Le deseo un juicio justo, un calabozo,donde nadie destroce su rostro, general.
Que no confisquen su casa y su auto, que no quemen sus libros, que no sean malvados, solo justos,
general
Que no renazca el terror, que un día sembró con su nombre,general.
Que no le cuelguen jamás de los dedos, que no quiebren sus huesos,
ni descarguen corrientes en su cuerpo, general.
Que no le tiren al suelo y castiguen su cuerpo a culatazos,
que no le venden los ojos, ni le quemen, general.
Y deseo que nadie disuelva a tiros su entierro y que nadie le viole a sus hijas, general.
Es decir, señor general, que nunca ocurra lo que un día pasó
bajo sus ordenes, señor general.
Es responsable y lo sabe señor.
Que no renazca el terror que un día sembró con su nombre, general.
On s'ha de signar per anar a fer una ampolla de cava?
El "pajaro" ja s'esta recuperant miraculosament. Aquest home te un atac de cor cada vegda que un jutge mou algun paper contra seu. Un cas clinic digne de "House"? O segurament la innocencia dels jutges que s'ho empassen sempre. Per si de cas, m'apunto a l'ampolla de cava, pero em temo que encara li falta una mica.
Vaig pensar el mateix. Quina por haver d'anar a Xile amb tants pinotxos o són pinochetistes. Bé, tant és, em sembla el mateix: una colla de cecs mentiders.
Publica un comentari a l'entrada