Tinc un aparell digestiu envejable, amb un trànsit de velocitat ADSL, amb puntualitat, regularitat i tot allò que promet el senyor Kellogg quan et vol vendre els seus All Bran.
Però no tot són flors i violes. Aquesta activitat intestinal també té els seus problemes, com ara els atacs de gasos i els apretons intempestius. El passat divendres vaig patir un altre problema associat als meus saludables budells. Vam aconseguir unes entrades amb descompte per anar al teatre. A quarts de set de la tarda vam entrar al teatre Apolo per veure Una visita inesperada, una obra d'Agatha Christie, interpretada entre d'altres pel gran Jaime Blanch. Si no l'heu vista i pensaveu, "home, podriem anar-la a veure", no cal que ho feu, no és res de l'altre món. Al que anàvem. L'obra, com podeu suposar, és de misteri i l'únic que se sentia al teatre era la veu dels actors, fins que van entrar en escena els meus intestins hiperactius. Vaig tenir la sensació que tot i ser a la fila 9 els actors em sentien, i quan va acabar l'obra, a l'hora dels aplaudiments, més d'un dels assistents que tenia més a prop es van girar cap a mi per lloar la meva magnífica actuació.
Collons, quina vergonya!
9 comentaris:
jo personalment quan soc en un teatre odio els atacs de tos.
Pitjor és quan algú fot un pet pudent!
Quin fàstic la Carmen de Mairena, una mica més i roju l'entrepà que m'estic fotent!
És que ja se sap que aquesta colla que van amb entrades amb descompte....envejable la salut dels teus budells ;)
Puji,
Hòstia però quin oi, no?
(oi = fàstic, per qui no domini el mallorquí)
Suposo que els esfinters van estar controlats en tot moment, no?
Realment espectacular. I el (3,141618) al quadrat que?
mmmmmm, oooohhhhhh, aaaahhhh quin post més eròtic! jajajajaj
juasjuasjuasjuas, ei Puji! Pitjor és quan els moviments gastro-intestinals empenyen cap amunt!!! (com estic jo ara :S)
Grlrlrlrlrlrrlrlrlrlrlrl, glugluglugluglugluglu, trgrltrgrltrgrl... Collons prou!
Publica un comentari a l'entrada