http://instagram.com/14_puji YouTube

10 de novembre del 2006

Mar de núvols


M'agrada caminar, fer excursions per la muntanya i pujar cims. El que més costa de tot això, per la pendent que has d'enfilar, és pujar cims. Quan estic a mig camí d'un cim, amb la llengua fora i suant la gota gorda, sempre em pregunto per què collons m'agrada això de pujar muntanyes, si és una matada. Però quan arribo al cim se'm refresca la memòria. Els paisatges llunyans que es veuen, l'aire fred picant-te a la cara i la satisfacció personal d'haver assolit l'objectiu. Tots aquests motius es fan més potents quan pots trobar alguna cosa excepcional, com aquest espectacular mar de núvols des del cim del Puigmal el dissabte passat.

Vinga nanos! Que ja és divendres! Submergiu-vos en un mar de núvols, i d'aquí no res haureu fet el cim... vull dir que haurà arribat l'hora de plegar.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Vas pujar el Puigmal? Caram, caram...

Txell ha dit...

I la satisfacció que tens quan ets a baix? I quan arribes a casa tot plegat i dius... avui he aprofitat el dia!
Sóc feliç! sou feliços?

Anònim ha dit...

Collons quina foto més maca, quina enveja... clar que si, s'ha de caminar i pujar cims... Felicitats per la gesta. Passis un molt bon cap de setmana !!!

Oriol ha dit...

Diumenge vaig fer la marxa dels Traginers, per les Gavarres, no vem pujar gaire, de cota 0 a 500, però tot i això és collonut.
Puji, fa temps que tinc ganes de fer el Canigó, com ho veus?.
Per cert, el Figuins m'ha trucat que ja té carnet de cotxe.

Mikel ha dit...

buffff a mi em cansa nomes de pensar-ho....quines ganes de caminar amb lo be que es va en cotxe....

David ha dit...

Us heu adonat de la felicitat que ens comporta envoltar-nos de natura. Som natura, formem part d'ella i quan ens envolta, som més feliços perquè estem allà on ens pertoca: REVOLUCIÓ CONTRAINDUSTRIAL! Marxem de les ciutats per tornar als pobles??? Jo m'hi apunto!!!!!

Anònim ha dit...

Bueno,bueno no está mal.

Et convido a pujar el Teide, que dius?!

Puji ha dit...

Ep Sergi! És un bon repte. Però la Cristina i tu ens acompanyareu, no?

Mikel, estàs fet un gandul!

Anònim ha dit...

Un cop vaig pujar les escales fins al primer. I em vaig sentir molt malament.