Aquest matí m'ha costat molt llevar-me, però molt. I és que els festius al mig de la setmana són una benedicció, però la resta de la setmana em quedo descol·locat. Finalment he aconseguit sortir del llit, però amb una preocupació al cap. No sabia de què collons escriure avui. He pres un cafè amb llet tot mirant el 3/24, a veure si em venia la inspiració, però el monotema d'aquests dies ja m'agobiava una mica. He entrat a la dutxa amb diverses idees al cap, però cap m'acabava de convèncer.
He agafat el cotxe. Eren les vuit i cinc. Hòstia, ja faig tard. M'he aturat en un semàfor al carrer Selva de Mar, prop de Diagonal Mar. Mentre m'esperava he donat un cop d'ull al meu voltant, però la meva mirada s'ha aturat en una cara coneguda. Mmmm? Qui collons és aquest? Llavors se m'ha encès la bombeta. Anant d'una banda a l'altra de la vorera d'un xamfrà, com si esperés ansiós algú hi havia José Zaragoza. M'he fregat els ulls. Cony! A veure si resulta que no m'he pogut llevar i estic tenint un malson! M'he pessigat, m'he fregat tota la cara, però seguia despert. He tornat a mirar la vorera i allà seguia el malcarat. M'hi he fixat bé. Fotia molt mala cara. Estava demacrat. Es veu que dirigir una campanya electoral és dolent per la salut.
Llavors m'he començat a preguntar coses. Què hi fot aquest aquí. Ha quedat amb Mas? No, estic segur que Mas no viu aquí, viu a Sant Cugat. Ha quedat amb Saura? No, crec que en Xoan i la Imma tampoc tenen el niuet per aquí. I en Carod, no, no, tampoc. No es cansa de dir que vé cada dia des de Tarragona. I al final hi he caigut. Qui si viu per allà és Joan Clos. Segur que ha quedat amb en floquet per anar junts al carrer Nicaragua, i pel gest d'impaciència de l'artífex del gir espanyolista del PSC, deduixo que Clos s'ha adormit. N'estic segur.
El semàfor es posa verd i em veig obligat a arrencar. I de cop penso: guaita! el tio més odiós dels Països Catalans m'acaba de donar el post d'avui. Al final he tornat a escriure sobre el monotema, però què hi farem, és el que hi ha.
8 comentaris:
Però en Clos, no s'està a Madrid, ara?
Sí, però està a l'executiva del PSC, i aquests dies se'ls ha girat feina. Ahir en floquet hi era.
I no li has fet ni el saludo internacional?? amb el dit ben amunt?
Quin tio més estúpid (ell i el Madí són igual d'odiosos).
Jo tinc la mala sort de viure a 5 minuts de la seu del PSC (sovint penso que deu ser pitjor que viure a 1000 km de Txernòbil) i m'he trobat sociates insignes moltes vegades: Zaragoza, Ernest Maragall, Iceta (ecs), Chacón. Fins i tot un dia vaig veure MANUEL MAS (agh!!!)
MAS NO ET VOLEM!!!
Puji, PobleNOu , aiii. FEs-me un favor, no fotis el link de la dutxa al principi del post perquè ja no m'he pogut concentrar.
Jo un dia vaig veure la Marina Rossell.
Ufffffffffffffff...
Ei, que jo em dic Zincpiritione i no http://laiaiatecaspa.blocat.com
Que consti.
Aprofito per dir que un dia també vaig veure el Montilla.
De lluny, gràcies a Déu.
Només dirte una cosa repte aconseguit a Farlopa Catalana !!! jejejejje
Publica un comentari a l'entrada