2 d’octubre de 2006

La pell de xai



Sembla que el PP hagi perdut el nord, però no és així, tot just l'ha trobat. La seva derrota en les darreres eleccions va fer que els seus dirigents perdessin definitivament la disfressa de demòcrates convençuts i mostressin sense vergonya la faceta en la que es senten més còmodes, la de la mentida, la calumnia, la manipulació i la prevaricació.

El diari El Mundo va esbombar als quatre vents (i ho va convertir en monotema dels seus editorials i portades durant mesos) un document policial en que es demostrava que els atemptats de l'11 de març de 2003 havien estat obra d'ETA. El partit popular va utilitzar aquests documents en el congrés dels diputats per defensar les seves hipòtesis, tot intentant justificar la seva derrota electoral.

Ningú pot negar que els atemptats van influir en els resultats electorals, però sempre he cregut que els esdeveniments, les actituds i les gestions posteriors a aquests atemptats no van fer guanyar el PSOE, sinó que van fer perdre el PP, que es va ofegar en les seves propies mentides.

La setmana passada l'Audiència Nacional va determinar que el document en qüestió havia estat falsejat per membres de la policia, possiblement a instàncies del govern popular. Això hauria de ser motiu d'un escàndol. Els dirigents populars que han utilitzat aquesta mentida com a bandera, fins i tot a la seu de la veu del poble, haurien de dimitir, ser inhabilitats i potser anar a la presó. Creieu que alguna d'aquestes coses passarà? No.

Just al contrari. En el cap de setmana posterior a aquesta decisió judicial, tots els dirigents populars han participat a Sevilla, en una manifestació contra la negociació del govern amb ETA, esgrimint de nou que ETA va ser l'autora de l'11-M, i usant un cop més el dolor de les víctimes de la barbàrie terrorista en el seu favor.

El partit popular és antidemocratic i feixista, tant en el seu funcionament intern com en els seus mètodes polítics. Potser enganyaran els ignorants que surten al carrer a canvi d'una excursió en autocar i un entrepà, o a les víctimes del terrorisme i els seus familiars, comprensiblemet encegats per la ràbia i el dolor, que senten el que volen sentir. Però als qui tenim ulls a la cara i dos dits de front no ens enganyaran més. Al llop li ha caigut per sempre la pell de xai.

1 comentari:

David Codina Riqué ha dit...

Mentides, mentides, mentides... Sabeu que els inicis del senyor Hitler i la seva tropa van ser les mentides constants en contra dels jueus per acabar aconseguint que la gent que només se'ls escoltava a ells se'ls cregués?