26 d’octubre de 2006

Fenòmens paranormals

Després de tants plats exquisits amb bolets, començava a estar una mica més fondón de l’habitual, així que des del passat dilluns estic fent una mica de bondat.

Ahir al vespre, en arribar a casa, em vaig treure la roba i vaig pensar: calla! Ara et pesaràs! Quan ja estava enfilant-me en l’andròmina maligna vaig sentir una punxada al baixventre. Hòstia! M’estic pixant! Ja estava baixant i girant cua quan es va despertar el meu instint científic i empíric. Mira! Farem un experiment (més que res per comprovar que el món segueix girant i la llei de la gravetat segueix vigent).

Ja em veieu en calçotets i mitjons, enfilat a la bàscula, comprovant el meu pes, que evidentment no us diré perquè us escandalitzaríeu, i formulant la meva hipòtesi: Ara aniré a pixar, i quan torni, pesaré dos o tres-cents grams menys. I jo que sí, que amb aquesta fila (en calçotets i mitjons) em dirigeixo cap al vàter i buido la bufeta. Un cop acabada la micció i feta la corresponent espolsamenta, torno d’aquesta guisa (en calçotets i mitjons) cap a la bàscula. Ho repeteixo tants cops per fer notar que no vaig afegir cap element al meu cos serranu. M’hi torno a enfilar i... aaaaaaaaagh! Mig quilo més! Mig quilo més! Com és possible?

Doncs després de donar-hi unes quantes voltes vaig veure que no hi havia explicació possible, que estava davant d’un fenomen paranormal. Em vaig encomanar a Isaac Newton, a la Pilar (la meva profe de física de COU), i a la Pitita Ridruejo, i me’n vaig anar a sopar una amanideta i una truita d’espinacs.

14 comentaris:

Mikel ha dit...

Jo ho he provat i em passa totalment al contrari per lo que potser si que hauries de trucar al Mulder i l´Scully...

Txell ha dit...

Jo ho faig abans i després de fer kk. I també passen coses rares.

Després d'evacuar i de penjar-me medalles degut al meu restenyiment perpetuu, em peso i ohhhhhhh sorpresa 700 grams més!

La bàscula se n'enfot de mi.

Jo també estic fotent règim, així que t'animo molt! No defalleixis!

Oriol ha dit...

Sóc tan primo que instintivament només trepitjo amb les puntes dels dits i els talons, pensant.me que així pessaré menys. I sinó em convenç el dígit, agafo i separo les cames per trepitjar més a les puntes de la plataforma.

Núria ha dit...

Ui, està claríssim pq pesaves més: NO ET VAS RENTAR LES MANS!!!!!
De totes maneres (i ara et parlo com a gorda que sóc) et diré que aquests catxarros mai funcionen correctament. El de casa pesa com uns 6 o 7 quilos de més! On vas a parar!

Oscar ha dit...

Esteu com una puta cabra tots plegats. Jo només em peso a la revisió mèdica de cada any de la feina.

S'ha d'estar molt penjat per pesar-se abans i després de pixar, abans i després de cagar... collons, quina colla.

Ara sí que veig que això dels blogs pot tenir seqüeles irreparables...

David Codina Riqué ha dit...

I després de dedicar el vostre temps a aquest seguit d'experiments... no us heu plantejat escriure un llibre: "El peso de la meada" o alguna coseta similar?

Txell ha dit...

jajajajajajajaja. Ens hauriem de plantejar fer un post en "a que em dedico en hores de feina", pq això és un culebrón!

Dani Rambla ha dit...

Falla el mètode. Feu aquest experiment:
1. Ompliu la banyera al màxim
2. Poseu-vos-hi abans de pixar.
3. Reculliu l'aigua que heu desplaçat fora de la banyera (la vostra parella us pot indicar on guardeu la fregona a casa).
4. Mesureu l'aigua desplaçada
5. Pixeu/feu kakones
6. Torneu a omplir la banyera 'to the top'
7. Pose-vos-hi again, reculliu l'aigua i mesureu.

No només de pes viu l'home, la densitat també us pot donar una alegria.

NOTA: Feu un video de l'experiment i pujeu-lo a YouTube.

oriolsl ha dit...

Aixó es que no saps pujar a la bàscula, si ets poses que et surtin els dits per devant peses més i al reves els talons aixeques la bàscula.
Per cert el dimecres a les cinc de la tarde cuatre bosses i un sistell de trompetes acompanyades amb rossinyols, escarlets, colomes i un rovelló. A les set tornavem a casa.

Gerard Agudo ha dit...

És molt millor pesar-te a primera hora just quan et lleves que peses menys ja ja ja ja

Per cert puji tu saps que quan jugàvem a bàsquet ja feiem la conya d'estar dins el dial FM i tot això no? Doncs et puc dir que l'estiu passat quasi em surto del FM. je je Per sort m'he recuperat i es que anar al poble de festa fa molt de mal.

Oriol ha dit...

Oriolsl, sapigues que la Federació internacional de Boletaires i Micolegs de tot el que seria la muntanya i vall, prohibeix estrictament anar entre setmana, nomès exepcionalment es pot anar als boscos de més al Sud de Barcelona.

David Codina Riqué ha dit...

Em rendeixo... baixo a segona...

Puji ha dit...

Meeeeenu! veig que no sóc l'únic que està torrat. L'únic que no fa pijades d'aquestes és l'Òscar, però clar, ell ha de passar dos cops per veure'l i menja com un lladre.

Oriolsl, que cabrón!

Gerard, jo fa dies que vaig perdre de vista el dial, ara estic a l'AM.

Oscar ha dit...

Puji, tio, que des que em vaig casar vaig guanyar 10kg. Ara ja no cal que passi 2 cops per veure'm.

Això sí, lo de menjar com un lladre és un costum que tinc molt endins i dubto molt que pugui deixar-ho.

Per cert, des que va néixer en Marc fa 5 setmanes he perdut pes. Suposo que això de dormir "tant" deu ser el principal causant.

David: com no espavilis baixaràs a Segona B.