Quan l’estiu es va acabant, i les primeres pluges de tardor es van emportant la xafogor que ha regnat durant l’agost, hi ha una mena d’impuls natural que fa que tregui la pols a les botes de muntanya, esmoli el ganivet i desenterri el cistell de l’habitació dels trastos.
M’agrada anar a buscar bolets. M’agrada llevar-me inhumanament d’hora, fer un munt de quilòmetres en cotxe fins a trobar un bosquet que em faci el pes. Llavors toca calçar-se les botes, agafar el cistell i esgarrinxar-se amb els esbarzers mentre es va a la recerca del preuat tresor.
El més important és anar amb un bon company, que farà que, en cas de no tenir èxit, es valori en gran manera la passejadeta efectuada.
Per la Diada vaig fer la primera sortida de la temporada a un bosc de les Guilleries. El resultat va ser desastrós. El bosc encara és massa sec. Però la companyia i el bon dinar posterior ens ho van fer oblidar ràpidament.
Només és el principi de la temporada. Ja us aniré informant de l’èxit obtingut en futures expedicions.
8 comentaris:
Qllons! no hagués dit mai que fossis un boletarie. Escolta Puji, però hi vas amb el bigoti o sense? ;)))))
Aquesta frase no té preu: "Llavors toca calçar-se les botes, agafar el cistell i esgarrinxar-se amb els esbarzers mentre es va a la recerca del preuat tresor."
Nosaltres vam anar a buscar bolets diumenge prop de Planoles. El bosc tampoc estava prou bé, però vam trobar 1 rovelló, 1 cep i alguns mollerics.
Que plogui!
Sí Txell, el faig servir de rasclet per treure la pinassa.
Després del diluvi d'ahir potser podem anar a buscar-ne al camp del Barça.
Ara en serio, si segueix plovent així durant aquesta setmana aviat farem alguna coseta
Puji, una cosa semblant vaig fer jo també el diumenge. :-)
Al camp del Barça bolets no se però boniatos a punta pala.
A palamós ha caigut moltissima aigua suposo que deu ser generalitzat per tant que tinguem tots una bona campanya de bolets i salut.
Jo fa temps que vaig cansar-me d'anar a buscar bolets!!!
Quan era més jove i de la plana de vic cada diumenge, va ser aterrar a la costa i la mandra de llevar-me el diumenge per anar a buscar bolets va arribar als nivells que avui coneixem!!!
Això si la família segueix buscant...amb la meva tia que no explica a ningú els llocs secrets dels bolets.
Això si que ho tenen els boletaires secretisme en els llocs on trobar el 'preuat tresor'
Gerard, la teva tia és sobornable?
No ho crec fa molts anys ja que amaga el lloc!
L'únic que et puc dir que va molt pel Taga (montanya sobradament conguda) ja ja
Publica un comentari a l'entrada