Bon Nadal!!!

Passeu un molt bon Nadal,
i per al 2012, no permeteu que les circumstàncies us facin acotar el cap.

Sigueu feliços.

Foto de ISO 101 Photoblog

Televisió per fibra

Aquest estiu se'm va espatllar la tele petita de l'habitació. Vaig pensar: "calla que encara deu estar en garantia". La garantia era de dos anys, i mirant la factura vaig veure que feia dos anys i un mes que l'havia comprat. Començàvem bé. Com que tampoc la fèiem servir massa, van anar passant els dies, i no fa pas gaire vaig trucar a atenció al client de Samsung i em van adreçar al Servei Tècnic, uns senyors anomenats Center-SAT.

Vaig trucar, i un senyor una mica brusc, però dins la correcció, em va dir que la portés i em farien un pressupost sense compromís, o sigui que, exàctament el dia 30 de novembre, la vaig portar cap allà. El mateix senyor, una mica brusc, però dins la correcció, em va dir que ja em trucarien per donar-me el pressupost. 

Dotze dies després, el 12 de desembre, em van trucar per donar-me el preu. S'havia de canviar la placa base, més la mà d'obra i l'IVA, pujava més de 150€. Esgarrifat, vaig dir que m'ho pensaria i ja els diria el què. No em va costar massa pensar-m'ho. 150€ per arreglar una tele que me'n va costar 190€? A fer punyetes. Enlloc de trucar per dir que no volia arreglar-la, vaig pensar que passaria a recollir-la directament. I ja sabeu què passa, un dia surt una cosa, un altre dia t'emmerdes amb una altra, i va passar una setmana. Just una setmana després, el 19 de desembre, estava conduïnt cap a can Center-SAT quan em va sonar el mòbil. Eren ells. El senyor era el mateix, però la brusquedat s'havia incrementat, i aquell rastre de correcció començava a tendir a zero:

- Tenemos aquí su tele. Quiere que la reparemos o no?

- Doncs miri, no. Precisament ara estic venint cap aquí per recollir-la.

-Ahora???? Ahora no la puede recoger! Estabamos esperando que nos dijera algo y la tele está aquí demontada esperando, o sea que no venga que no se la podrá llevar.

-Val, val. doncs ja passaré a recollir-la un altre dia.

-Vale, pues. Adiós!

- Collons, quina mala llet -, vaig pensar, i vaig encaminar-me cap a casa.

Ahir, dimecres, 21 de desembre, tenia planejat anar a Center-SAT tot sortint de la feina. Quan estava sortint per la porta de l'oficina, em van trucar. El mateix senyor malcarat:

- Tenemos aquí su tele.

- Sí, ja ho sé. Ara vinc a buscar-la.

- Venga a recogerla immediatamente o la tiramos.

Tal qual us ho dic, amb aquestes males maneres i aquesta escassedat de paraules. Me n'hi vaig anar. Em va atendre un altre individu, que em va mirar com dient: "Què?" Però sense dir-ho. I jo, emprenyat com anava, sense dir ni mitja paraula, li vaig allargar el resguard. Se'l va mirar i va anar a la rerabotiga, d'on va tornar amb la meva tele. Va deixar anar un "Pues yastá", va girar cua i se'n va tornar cap al magatzem sense dir ni adéu.

Emprenyat vaig agafar la tele i me'n vaig anar amb ella cap a casa, pensant com podia deixar constància d'aquesta mala educació. I se'm va acudir. Segur que a aquests senyors molta gent els troba a través de Google, no? Doncs més d'un s'ho pensará dues vegades abans d'arriscar-se que els passi el mateix que a mi. I vès que no vaig ser el primer! 

Center-SAT a Google.

35...

... i sumant.

PS... C?

El PSC ha fet aquest cap de setmana el seu congrés, que ha deixat en un segon pla la cúpula dels darrers anys. Montilla, Zaragoza, de Madre i Iceta, entre d'altres, passaran a un segon terme.

Canvis. Però el canvi que esperem molts catalans, dubto que arribi. El canvi definitiu del PSC és reivindicar-se com a partit independent, i no com a sucursal del PSOE. I just en la setmana del congrés, el PSC ja ha renunciat a crear grup propi al Congrés dels Diputats. I m'hi jugo el que vulgueu que, per molts canvis d'actituds que promogui l'executiva de Pere Navarro, la defensa dels interessos de Catalunya, en contra del PSOE, no serà un dels ítems de canvi.

I ja ho he dit massa cops, però ho repeteixo, perquè ho crec fermament. La independència de Catalunya ha de tenir dos passos previs. Un és la separació de la federació Convergència i Unió, i el segon, i crec que més important, és la independització del PSC del PSOE. Una fita, encara avui, molt llunyana.

Redescobrint la Reina

Hi ha bandes tan mítiques, tan entronades, tan presents a la vida diària que les seves peces estan ja interioritzades al nostre subconscient. Tant, que, de vegades les sentim, i sabem que ens agraden, però de tant sabuda que és la seva grandesa, no apreciem el seu autèntic valor musical.

Per una casualitat vaig sentir aquest tema de Queen, sentit milions de vegades, i vaig decidir tornar-lo a reproduir i fixar-me en els detalls. I després d'aquesta en va venir una altra, i una altra i una altra... I com si no els hagués escoltat mai a la vida, estic redescobrint els Queen, i són molt més grans del que ens pensem.

  

Ahir vaig rajar de la Monarquia i avui la defenso. No tinc criteri.

Què més han de fer?

Tenen una partida monstruosa dels pressupostos de l'Estat a canvi de no se sap ben bé què.

Fan negocis ocults, i aparentment molt lucratius, gràcies a la posició pública que ostenten.

Són el Cap de l'Estat Espanyol sense que ningú els hagi votat, i l'única cosa que els dóna legitimitat és una Constitució heredada del franquisme que més del 60% de la població actual d'Espanya no va tenir l'oportunitat de votar.

Donen lliçons de moralitat, rectitud i bona conducta, que ells són incapaços de complir.

I ara, per fi, pressumptament, han comès delictes.

Què esperem per treure'ns-els del damunt? 

Què més han de fer per a que la marea humana que surt a rebre'ls amb la bandereta de plàstic cada cop que fan un acte públic obri els ulls i s'adoni que els contes de fades que els explica l'Hola cada setmana és una fal·làcia i que el que fan aquesta campetxana família és prendre'ns el pèl?

Cop de mall!

 #menDucdePalma

Imatge via @Miss_Guinness

Valents fins el final?

Foto: Esteban Tore (http://estebantore.photaki.com/)

El Govern de Catalunya ja ha portat a terme una primera onada de retallades durant aquest any i n'ha anunciat una segona per al que ve. I espera't. Alguns hi estaran d'acord, d'altres en contra, i podríem mantenir aquesta discussió in eternum sense acabar de posar-nos mai d'acord. Però el que no té discussió és que els ciutadans de Catalunya hem perdut i perderem poder adquisitiu, drets socials i en definitiva, qualitat de vida.

Mentrestant, el Govern espanyol, tot just ha començat a retallar quatre coses, i altres governs autonòmics de l'Estat no només no han retallat sinó que segueixen fent creixer la seva inversió en benestar públic.

Independentment de si les retallades són, o no, el camí, quan aquesta crisi acabi, com sempre, hi haurà qui sense patir en absolut o esforçant-se molt menys, s'haurà aprofitat del nostre sacrifici, i sortiran abans del pou, mentre nosaltres seguim fent exercici d'austeritat per apuntalar el país. El nostre i el seu.

Llavors serà el moment de veure si el President i el Govern que tinguem en aquell moment és tan valent com ho ha estat aquest per retallar l'irretallable, i dóna un cop de puny al púlpit del Parlament, per posar els punts sobre les is, sacsejar la cua i engegar les rèmores a la merda, o bé segueix la corrent oceànica aguntant el pes dels que s'aprofiten de nosaltres usant com a excusa la ja odiosa expressió del (puto) peix al cove.

Flors a la paret

Quan em pregunten què he estat fent aquests dies que he tingut pont, tothom s'estranya de la meva resposta, i els preocupo, però estigueu tranquils, que no he pogut estar millor, comptant les flors a la paret, que a mi això no em sap gens de greu. Fent solitaris fins que es fa de dia amb una baralla de cinquanta-una cartes, fumant cigarrets i veient el Capità Cangur a la tele, així que no em digueu que no he fet res.

I avui he hagut de tornar a sortir, que em toca treballar, però els meus ulls no estan acostumats a la llum i les meves sabates no estan acostumades a aquest ciment tan dur. De seguida que pugui, tornaré a la meva habitació per completar el meu dia ideal, comptant les flors a la paret, que a mi això no em sap gens de greu. Fent solitaris fins que es fa de dia amb una baralla de cinquanta-una cartes, fumant cigarrets i veient el Capità Cangur a la tele, així que no em digueu que no he fet res.

  

Caducats

El 30 minuts d'ahir, sobre el malbaratament de menjar a tots els nivells de la cadena de producció, distribució i consum de la nostra societat va ser indignant i va obrir els ulls a més d'un del mal repartiment dels recursos que ajudem a provocar. Si no el vau poder veure, el teniu aquí.

El documental, però, passava per sobre d'un fenòmen que he observat d'uns anys ençà. Estem en el millor moment de la tecnologia alimentària. Els envasos i embalatges, sovint també excessius, són més eficaços que mai. Els additius per la conservació allarguen la vida útil dels aliments fins a extrems fins fa poc ni somniats. I paradoxalment, les dates de caducitat, o de consum preferent, són cada cop més curtes. Us hi heu fixat? Productes que presentaven dates de caducitat de quatre o cinc anys, han anat escurçant aquests períodes fins a l'aproximadament any i mig actual.

El mateix passa amb uns productes que, laboralment, toco a diari: els medicaments i el material sanitari. No es pot tenir res en estoc, perquè quan cal, ja ha caducat.

Les agències públiques de control de qualitat han exigit a les empreses farmacèutiques i alimentàries tenir les millors tecnologies per garantir la seguretat dels consumidors, deixant aquests sectors sense la seva trampa per forçar el consum i la demanda. Però han trobat una drecera al sistema. Una eina útil i vàlida com era el temps màxim de consum segur, s'ha tergiversat i disfressat d'augment de les condicions de seguretat per a que, amb el vist-i-plau d'agències governamentals, organitzacions de consumidors, i usuaris, s'hagi convertit en l'obsolescència programada dels consumibles.

I no hi diem res. Qualsevol dia ens adonarem que nosaltres mateixos, la nostra societat i el nostre sistema, hem caducat.

6