Toca'm

Estic desesperat. Fa ja tants dies que ho necessito... I et veig, t'oloro, em poso nerviós, els batecs del meu cor són cada cop més ràpids. Et busco amb la mirada, però tu m'evites, i quan ja estic a punt de resignar-me un cop més, els nostres ulls es creuen. El món s'atura, i ansiós, et dic el que desitjo:

Vinga, vinga, vinga, vinga, vinga, vinga, toca'm, nena!!! Que no ho veus que ja no tinc cap por? Ja no tinc por de sentir les teves mans sàvies recorrent-me tot el cos, a més, no te'n recordes que m'ho havies promès? I ara que has començat, ja no en tinc prou amb les teves mans, i vull que em toquis amb aquests llavis molsuts, amb aquest coll esvelt, amb aquests pits generosos, amb aquesta esquena llarga, amb aquest cul rodó.

I quan hagi vist complerts els meus desitjos, em deixaré caure en aquest llit amarat de suor. Quan els nostres cossos estiguin ben relaxats, et diré com m'ha agradat que per fi em toquessis, i que t'ho agrairé per tota l'eternitat.

Però tots dos sabem que aquesta calma durarà molt poc. Perquè de seguida tornarà el neguit, tornarà l'acceleració de les pulsacions, tornarà a créixer el desig, i cridant com un boig t'ho tornaré a demanar:

Vinga, vinga, vinga, vinga, vinga, vinga, toca'm, nena!!! No m'enganyis, que saps molt bé com ho has de fer. No te'n recordes que m'ho havies promès? I tu em tornaràs a tocar, i plegats, tornarem a perdre el món de vista, fins que tornem a caure rendits, i et digui a cau d'orella que vull que em toquis fins que el cel pari la pluja. I així un cop i un altre, fins que les estrelles ens caiguin al damunt.

Foto: Ipso_facta fotolog

I got you under my screen

Ja fa quatre anys que volto per l'apassionant món dels blogs. En aquest temps he seguit intesament molts blogs, i poc a poc he anat coneixent les persones humanes que s'amaguen darrera una adreça URL. Amb alguns, gairebé podríem dir que som amics/gues, i mai ens hem vist les cares. I tot i que això també té el seu misteri i la seva gràcia, una de les coses que més gaudeixo de l'activitat blocaire són les desvirtualitzacions. M'encanta comprovar, després d'anys de contacte telemàtic, que qui escriu aquells posts és una persona de carn i ossos que tinc davant, que puc tocar, que puc mirar als ulls.

Aquest cap de setmana he viscut dues desvirtualitzacions. Dissabte a la nit, al concert dels Angels (ara m'adono que la majoria de desvirtualitzacions han estat gràcies als Angels) vaig conèixer en Clint, i diumenge, en plena Nit Boja, vaig conèixer l'Alepsi. No cal dir que va ser un gran plaer veure en viu els dits que piquen aquests posts tan aguts.

I la resta, ja sabeu! Friso per desvirtualitzar-vos!!!

Plomoció

Foto feta ahir a una bonica població del Barcelonès Nord.

Les faltes d'ortografia d'aquelles que fan mal als ulls són incomptables, però sens dubte, la millor és plomoción.

Vell

Diumenge vaig viure, un any més, la Nit Boja de Les Santes. M'ho vaig passar teta. Vaig parlar amb amics que no veig prou sovint, vaig cridar, vaig ballar, vaig beure i vaig fer l'animal. El que un fa a la Nit Boja, vaja, i el que he fet durant vint anys, saltant-me'n només alguns.

Però aquest cop no va ser igual. Mirés on mirés només veia canalla que podrien ser els meus fills. Literalment. Abans solia fer d'una tirada desvetllament, convit, correfoc, pujada i ruixada sense cap mena de problema, abans d'ahir vaig haver de parar uns quants cops per recuperar-me i agafar aire, que ja no podia més.

Per acabar-ho d'adobar, ahir al migdia, quan em vaig llevar em feia mal tot. Les cames, els braços i el cap. I avui, dos dies després, els dolors musculars són pitjors i encara tinc el cap emboirat.

Sí, ja ho sé, em faig vell per moments, però això no m'impedirà, d'aquí un any, ser al peu del canó per parlar amb amics que no veig prou sovint, cridar, ballar, beure i fer l'animal.

Entra al tunel de l'amor... xata...

Ha estat una setmana llardosa, amb alguns moments realment de merda, però mira, al final s'ha anat arreglant.

Ahir, la gent del 3cat24 van decidir que La cullerada seria el seu blog del dia. I a la tarda, concert màgic a l'FNAC (moltíssimes gràcies a tots els que vau venir, va ser emocionant veure-us a tots), i avui, la perspectiva del que queda de setmana és més que bona.

En ple Dire Straits Weekend, la cançó del divendres no podia ser de ningú més. Us deixo Tunnel of Love, per mi la segona millor dels straits, que no és poc. Es tracta d'una obra d'enginyeria musical, calculada al mil·límetre, on no sobra res ni falta res. Cada cop que la sento i que la toco m'agrada més i més. Escolteu-la amb calma i aprecieu-ne tots els matisos, i mai tornareu a ser els mateixos que ereu.

Feliç Dire Straits Weekend!!!

M'han trucat

Ahir soparet al centre de Barcelona, avui concert amb els Angels a l'FNAC, demà el concert de Knopfler, demà passat tornem-hi amb els Angels a Badalona. Tot això, combinat amb sessions de platja, que no vull desaprofitar ni un segon d'estiu.

Només de pensar-hi ja estic extenuat, i per si tot això fos poc, aquests de la foto m'han trucat. Diuen que volen sortir de marxa diumenge a la nit... i com ho saben els cabrons que no els puc dir que no.

Com cada any, ja sabeu que esteu convidats. A què? A això. Com? Així.



Foto: El bloc dels entremesos

Tiren més dues tetes...

... que la Copa Renault Clio.

Jo, estiu, oitant!

El passat hivern va ser llarg, fred, amb molta pluja, i molts estàvem desitjosos que arribés el bon temps. Ara fot una calor inhumana, suo a mars per tots els porus i estic enganxifós (ecs!), i molts em direu: "no volies que arribés l'estiu? Ja el tens!". Però què voleu que us digui, el sol, els dies llargs que no s'acaben i permeten fer un munt de coses, la música en viu a la fresca, les tardes a la platja, les ganes de beure cervesa freda, les llargues converses en una terrassa i un llarg etcètera, fan que la calor, la xafogor i l'enganxifor siguin un preu baix. Clar que, amb tanta activitat, avui estic que no m'aguanto dret, però és igual. Jo, em quedo amb l'estiu.

La vida em passaria al teu coll

Ara que fa tanta calor, i que no hi ha qui aguanti tanta suada, una cançó refrescant, tropical i carregada d'erotisme. Ens la porta l'Estanislau Verdet "des de Zimbabwe". Per a qui encara no el conegui, l'Estanislau Verdet és l'alter ego lletgista del músic Pau Vallvé, i val molt la pena repassar els seus temes carregats de sarcasme.

Doncs això, que la vida em passaria al teu coll i l'eternitat als teus cabells.

Uh ye ye ye ye ye ye, Uh ye ye ye ye ye ye.

Dire Straits Weekend

Els que sou fans de dIRE sTRAITS ja podeu anar preparant l'agenda, perquè el cap de setmana vinent teniu DS per estona:

Dijous, 22 de juliol, 19:00 hores.
Auditori FNAC L'illa Diagonal.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band (Entrada lliure)
Mapa

Divendres, 23 de juliol, 20:00 hores.
Pavelló Olímpic de Badalona.
Mark Knopfler en concert (ja teniu les entrades? Encara en queden!)

Dissabte, 24 de juliol, 22:30 hores
Sala Els Genis, Badalona.
Angels of Mercy, Dire Straits Tribute Band, again. (Entrada 5€)
Mapa

Moltes coses de les que parlar

Hi ha moltes coses de les que parlar, però al final, sempre són les mateixes que es repeteixen una vegada i una altra.

Hi ha moltes coses de les que parlar, però avui em fa massa mandra.

Hi ha moltes coses de les que parlar, però avui m'estimo més tapar-me la cara i aillar-me del món.

Propaganda

Per raons que ara no vénen al cas, no acostumo a parlar d'intereconomía al meu blog. Però això ja passa de taca d'oli. Suposo que hores d'ara ja ho heu vist per tot arreu, però aquest insult a la inteligència ha de córrer tant com puguem. Per mi, aquesta "notícia" és molt més ofensiva que els insults a la Consellera Geli de fa unes setmanes, perquè són l'insult, no a una persona, no a un càrrec polític, sinó a la veu d'un poble.

Les imatges corresponen a l'"informatiu" del vespre del canal intereconomía del dia 10 de juliol, molt poca estona després que acabés la manifestació en què més d'un milió de persones van clamar per la independència de Catalunya.

El comitè d'ètica del Col·legi de Periodistes hauria de sancionar el presentador, el cap de redacció i tots els redactors de la notícia per trencament del codi deontològic del periodisme. Al reporter, a més d'això, l'haurien de sancionar per dolent, és possible titubejar més?

M'encanta

M'encanta com la vida i les circumstàncies posen cadascú al seu lloc. Tanta polèmica i tanta tossuderia amb voler encapçalar la manisfestació, amb senyera o sense, amb lema o sense, amb la paraula nació o sense, i, al final, la gentada va ser tan immensa que ni capçaleres ni hòsties. Sense cap premeditació ni planificació, la multitud, el poble, que era l'autèntic protagonista de l'acte, va fagocitar capçalera, pancarta, senyera, lema i polítics penosos.

El resultat, a més d'aquest fet tan gràfic, és que més d'un milió de persones estan, segur, a favor de començar el camí sense Espanya, i, evidentment, cal sumar-hi tots els que, com jo, no vam poder ser-hi.

Ara només ens cal convèncer els que ahir cridaven "yo soy español" com si fos la fi del món... almenys a uns quants.

No hi ha qui pari el pas dels Maulets

S'acosta un cap de setmana reivindicatiu, i la reivindicació també ha de ser una festa, i què millor per la festa que els timbals i les gralles. Avui, un tema històric, que relata la resistència dels valencians contra les tropes dels borbons. Salteu, balleu i crideu, que encara avui, després de 300 anys, continuem igual, ens volen trepitjar i ho hem d'impedir.

I si no l'empara el nostre senyor
tallarem la cua a Felip de Borbó!!!

Mundial taronja

La taronja mecànica gunayarà el Mundial de futbol. No és un desig, no és antiespanyolisme (tot i que els motius em sobren), ho estic dient des de que Holanda es va sepillar el Brasil i no és més que una intuició futbolística.

I és que el joc d'Espanya no em convenç. Intenten jugar com el Barça i no se n'acaben de sortir, perquè quan vols jugar com el Barça, o vas a totes o deixa-ho córrer. El Barça juga constantment a l'atac, i si fent això deixa desprotegida la defensa i li fan un gol, no passa res, perquè com seguirà jugant a l'atac acabarà fent més gols que el contrari. Espanya juga així però amb por. La defensa sempre ben colocadeta i res de pujar a l'atac. Els mitjos juguen a mig camp i no a la frontal de l'àrea. La pilota, que hauria d'anar a la velocitat de la llum s'entreté als peus una vegada i una altra. I perquè, amb quasi tots els jugadors del Barça, Espanya no funciona igual? Perquè del Bosque és un cagat.

Holanda, tampoc ha jugat per tirar coets, però han anat fent la seva feineta, i mira-te'ls! Aquests no deixaran passar ni una oportunitat de foradar la porteria de Casillas, i marcaran segur, i si com a contrapunt, no es dóna el tot pel tot en atac, la sentència està dictada.

Bé, doncs això és el que penso i intueixo, però clar, ahir, just abans de començar el partit, també vaig pronosticar al Facebook que guanyaria Alemanya, i mira. Així que, molt molt de cas... tampoc em feu.

Amb dos collons (pfffffffffff)

De moment només són tres, però segur que n'hi haurà uns quants més. Els Ajuntaments del Port de la Selva, de Vilafranca del Penedès i de Sant Pere de Torelló s'han atrevit a vestir d'oficialitat el que molts sentim: que la Constitució Espanyola ni ens representa ni ens vol, i per tant, en quedem exclosos moralment. Sí senyor, amb dos collons. Tan de bo la política nacional prenés exemple de la municipal i fos així de valenta (pffffffffffff).

Com deia, segur que en els propers dies se n'hi afegiran uns quants. A veure si algun Ajuntament amb majoria del PSOE tira endavant aquesta iniciativa (pffffffffffffff).

Poso aquí la notícia per si algú no l'ha vista, que, no sé per què (pfffffffff), sembla que no ha tingut gaire ressò mediàtic. I si voleu, us podeu afegir a aquest grup de facebook.

Una imatge...

...val més que mil paraules, i l'amic Gerard ha aconseguit plasmar en una caricatura totes les paraules i pensaments que em venen al cap sobre el nostre Molt Honorable President. P.S. estimat President, la senyera ja us la podeu fotre pel c#&, cínic de m%$@.

El PSC no existeix

El PSC és només una franquícia del PSOE, i això ja fa temps que ho sabem. Però que en els moments que estem vivint, que sense cap dubte, són moments claus de la nostra història nacional, haguem de veure la Chacón i tota la plana major dels "socialistes" "catalans" encara rient-li les gràcies a Zapatero i mesurant les paraules una a una per no ofendre el germà gran, m'ha indignat sobremanera.

Per mi, a partir d'ara el PSC no existeix. Quan parli d'ells parlaré del PSOE, perquè si són incapaços de parlar sense demanar permís i defensar el que els toca defensar sense mirar enrera, per mi no existeixen. Si algú em sent parlar del PSOE, i em diu: "home, deus voler dir el PSC, no?", li contestaré: "No, parlo del PSOE, el PSC no existeix".

Difícil de controlar

Dies tristos, decepcions, impossibles... Res millor que una mica de soul del mestre Otis Redding. Aixequem els ànims i fem saber al món que som difícils de controlar.

Vull presentar un recurs

Uaaaaalaaaaaa! La constitució porta l'aguiluchu!! Caaa foooort!

La Constitució Espanyola té dues contradiccions bàsiques.
Primera contradicció fonamental:

Artículo 2

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

Artículo 10.2

Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la
Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.

• DUDH Article 21.3: La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
  

Així doncs, ens diuen que la nostra voluntat és el fonament de l'autoritat de l'Estat, però no ens deixen exercir aquesta voluntat.

Segona contradicció fonamental:

Artículo 14

Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna
por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.

Título II: De la Corona

No hase falta desir nada más...

Algú s'apunta a presentar un recurs?