Ahir, el meu alcalde (Sí, sí, exacte,...) em va enviar una bonica carta fent-me avinent que el meu barri sencer es convertirà al juliol en àrea verda. Per sort, m'agafa amb pàrquing ja llogat. Un pàrquing on em roben, però un pàrquing, al cap i a la fi, que em permetrà no haver de patir per pagar un euru a la setmana per deixar el cotxe al carrer, un carrer on mai m'havien robat, però el carrer, al cap i a la fi. La carta ve acompanyada d'un distintiu amb la matrícula del meu cotxe (enorme! crec que quan l'enganxi al parabrisa no veuré la carretera), i d'una targeta xip amb un regal de 12 €, és a dir, 12 setmanes gratis.
I què en penso de l'àrea verda? Doncs crec que no és una mala idea. Crec que afavoreix que la mobilitat forçosa es faci en transport públic enlloc de cotxe, afavoreix l'aparcament dels veïns i redueix la contaminació a la ciutat, i camina cap a una ciutat més lliure de trànsit que havia de culminar amb la malaguanyada reforma de la Diagonal (que no per plantejada amb el cul i en mal moment, deixa de ser necessària).
I la crítica? Doncs que sota aquests bons propòsits, que en part es compleixen, hi ha un afany recaptatori desbordat, i prima ingressar pasta a les minvades arques municipals sobre el noble objectiu de deixar els cotxes a casa, i l'acció no va acompanyada d'un imprescindible replantejament del transport públic. Per a que els cotxes deixin de governar la ciutat, a més de punir l'aparcament, cal que el transport públic arribi a més llocs, amb més freqüència i més ràpidament, sobretot per les persones que van o venen de fora de la ciutat.
Resumint, per mi, àrea verda sí, llàstima que ara ja sé perquè és verda, pel color dels diners.
