Apa siau!

Avui s'acaba el mes de juliol, i amb ell, la temporada de La cullerada. Una temporada de 207 posts. Són coses d'aquelles que quan les comptes, et donen aquella satisfacció estúpida però recomfortant.

Marxo de vacances. Bé, la setmana que ve encara correré per aquí, però amb aquesta calor, com a que fa pal postejar. Així que us deixo amb una cançoneta per mandrejar sota una palmera, i ens tornem a llegir el dilluns 14 de setembre. Sembla molt lluny, però és demà passat, i no ens n'adonarem i ja tornarem a ser tots aquí amb síndrome post-vacacional i cagant-nos en tot.

Que passeu un bon agost. In the samertaaaaaaaaaaimmmmm!!!! Apa siau!

Camí del desastre?

Després de l'espectacular pinya de Felipe Massa, Ferrari tenia diverses opcions per seguir tenint dos cotxes en la graella. I s'han decantat per la de fer tornar el Kaiser. Tres anys després de la seva retirada, Schumacher tornarà a les pistes. No està, ni molt menys, en baixa forma, ja que com a assessor de Ferrari, participa en les proves dels cotxes, i a més participa a una competició alemanya de superbikes. El que poso en dubte és que tingui la tensió de competició que cal per aguantar una cursa de més d'una hora al més alt nivell.

L'alternativa més fàcil que tenien els cavallinos era fer córrer Marc Gené, que porta anys com a pilot provador de l'escuderia, i que setmana rera setmana, prova els monoplaces vermells pels circuits del mundial, i encara que tampoc té el ritme de cursa de la F1, almenys es coneix el cotxe i els circuits de dalt a baix, i participa en curses de la fórmula Le Mans.

En resum, que no m'agrada que es premiï un nom per damunt de l'esforç, i crec que Ferrari s'equivoca i que Schumacher no farà res de bo en la seva tornada com a pilot, però la veritat, estimats lectors i lectores, encara que us hagi fotut aquest rotllo, és que molt molt, tampoc m'importa.

Guanyarem!

Hi ha una cosa que sempre m'ha cridat l'atenció. Les esquerres són el poble, són la massa, són molts més, són la força de treball. Haurien de ser els vencedors perpetus, però no ho són. Perquè sí que ho són tot. Tot menys els quartos. Segurament per aquest motiu, els porcs feixistes segueixen manant al món.

I per il·lustrar-ho, una cançoneta dels Brams. Un sKA clàssic, on en Titot i companyia ens expliquen tot això de manera molt planera, però segueixen tenint la confiança en que guanyarem!

Veniu-me a buscar

Avís a tots els lectors i lectores de La cullerada. Aquest matí vaig a fer unes gestions a La Campana. Si demà veieu que no publico post, voldrà dir que un ferotge funcionari de tràfic em té atrapat a la seva masmorra. Veniu-me a buscar, si us plau.

Quan no pot ser, no pot ser

Tot era a punt, però al final no va poder ser. No us imagineu les ganes de Nit Boja que tenia, però quan hi ha coses més importants, la diversió i la festa han de quedar aparcades.

I ara, vès, quin remei em queda que esperar un any més. I que llarg que es farà aquest any!

Les Santes amb els cinc sentits

Sniff, sniff! No sentiu olor de pólvora?
Pareu l'orella! No us arriben tabals, petards i una banda que va repetint un pasdoble?
Alceu la vista! No lluqueu quatre gegants que ballen embogits?
Passeu la llengua del paladar! No assaboriu el vi fresc i les galetes remullides?
Concentreu-vos en la vostra pell! No noteu la calor, els cossos suats i l'aigua que us refresca?

Arriben les Santes, i demà dissabte és la Nit Boja, la nit més especial de l'any per als mataronins, i no cal dir que esteu tots convidats.

P.S. Neeeeeeeeeeeeeeeens!!!! Què hem de fer? A les 22 al frankfurt per sopar?

Foto: Lluís Martínez (El Punt)

L'escorça del plataner

Acabo de llegir el post d'avui d'en Jesús Ma. Tibau, que parla de l'escorça dels plataners, i un torrent de records s'ha desfermat al meu cap.

Els plataners (Platanus x hybrida) que regnen als carrers dels nostres pobles i ciutats, muden la seva escorça quan arriba la calor, i poc a poc, com diu en Jesús, l'escorça es bada, queda lliure del tronc i acaba caient a terra. De nen, en aquesta època de l'any, passava els dies a casa dels meus avis. Al meu avi li agradava caminar, i sovint, a l'estiu, jo anava amb ell. Suposo que, com una manera de distreure's, o de fer menys feixuc el pas, arrencava un tros de crosta de plataner i l'anava esmicolant en fragments ben petits que anava llençant a terra. Com que els nens repeteixen tot allò que veuen, jo feia el mateix.

Passats els anys, cada cop que veig una crosta mig penjant del tronc d'un plataner, no puc evitar arrencar-la i anar fent-la miques deixant un rastre de fusta a terra, a l'hora que desgrano records d'aquells anys. Si ho faig mentre camino o espero algú, efectivament, el pas o l'espera, sembla que es facin més fàcils de portar.

In memoriam

Feia uns quants estius que el foc no s'encebava amb els nostres boscos, i aquest any, que no semblava dels més crítics, ens ha portat un incendi gran, però sobretot difícil, en una zona abrupta i amb forts vents. I a sobre ens ha portat la pèrdua de quatre bombers.

No és fins moments com aquests que no ens adonem del risc que aquests professionals corren cada dia per a la nostra protecció. Sovint ens fa gràcia aquesta imatge estereotipada del bomber sexy i no veiem més enllà. Valgui avui aquesta imatge com un homenatge als homes que han pagat amb la vida el seu servei a la comunitat.

Els seus ous, posaria jo a preu taxat!

Un altre cop plorant. El gremi dels promotors immobiliaris ha tornat a fer sortir un dels seus representants a demanar almoina amb cara de pena als mitjans de comunicació. La seva proposta brillant és que la Generalitat converteixi els seus excedents d'habitatges en vivendes de protecció oficial o de preu taxat per reactivar-ne la venda. En resum, que quan hi havia vaques grasses tots hem hagut de pagar els seus preus astronòmics, i ara que les vaques es van aprimant, també tots, mitjançant l'Administració hem de pagar les conseqüències dels seus excessos. Doncs no ens dóna la gana! Oi que són defensors del lliure mercat capitalista? Doncs que ho siguin fins les últimes conseqüències. Que respectin la llei de l'oferta i la demanda. Perquè hi ha demanda, oitant si hi ha demanda. El que passa és que la gent que necessita un habitatge, ni pot ni està disposada a pagar l'oro i el moro, i els bancs s'han acollonit i ja no donen hipoteques al primer que passa.

Que volen vendre els pisos que tenen en estoc? Facilíssim! Que baixin els preus. Però no les rebaixes ridícules que han anunciat en algunes promocions o al Meeting Point, que baixin els preus als rangs que la població pot assolir. Ah! Que llavors hi perdrien diners? Doncs que es fotin! Durant molts anys s'han ompert les butxaques indecentment a costa d'un dret humà bàsic i ningú els ha dit res. Ha arribat l'hora de passar comptes. L'únic preu que hauria de taxar la Generalitat és el dels ous d'aquests malparits.

El preu dels pisos, ni taxat ni protegit, als nivells del mercat real.

La il·lusió (4)

La il·lusió (1)
La il·lusió (2)
La il·lusió (3)

Avui és dilluns. Ha estat un cap de setmana preciós, de relax, platja i son. Al final d'un cap de setmana així hi ha un dilluns horrorós. M'ha costat una barbaritat llevar-me, no puc obrir els ulls i tinc menys ganes de treballar que el divendres.

En dies com avui, els projectes que et fan il·lusió són la única cosa que et fa tirar endavant, i aquí va el nostre:

Tres setmanes conduïnt pel país més meridional de l'Àfrica. Recorrerem la República Sudafricana, veient lleons al Parc Kruger, elefants al Addo i hipopòtams a Saint Lucia, navegant entre taurons i balenes, apropant-nos a les suricates, arribant a Ciutat del Cap i la seva mescolança de cultures.

Ànim, que queda menys d'un mes!

Un petit pas per a un home

Dilluns farà quaranta anys que un ésser humà, Neil Armstrong, va trepitjar la lluna... o no.

Malsons recurrents

- Hola, se acuerdan de mi?

- No, havíem aconseguit oblidar-te, fill de puta!



Si sou massoques, podeu veure un altre cop el puto anunci aquí.

La natura s'obre camí

La imatge que veieu la vaig prendre ahir. És el cotxe que utilitzo a la feina. Dorm al carrer, i per falta de monetari, fa molts mesos que no es renta. I era inevitable. Poc a poc, la natura es va obrint camí.

A veure si cauen cinc duros del finançament i li faig una rentada, però serà per regar la planta, més que res.

Responsabilitats

Ahir va morir Rayan, el fill prematur de la víctima de grip nova a Espanya. El nadó havia superat haver nascut abans d'hora i que la seva mare morís al cap de dos dies, però no va poder superar un error mèdic. Una infermera suplent, dels milers que hi ha durant l'estiu als hospitals, va tenir un error fatal. Això m'ha fet recordar perquè no vaig triar una professió mèdica, tot i que he acabat treballant en una institució sanitària.

Amb això vull dir que tots la caguem a la feina, i a vegades, aquests errors són considerats com catàstrofes, però en el cas dels metges i infermeres, una cagada pot voler dir la mort d'una persona, i aquesta és una responsabilitat que sovint no valorem prou. Així que des de la cullerada, una abraçada a la família d'en Rayan, però també a aquesta pobra noia, que haurà de viure sempre amb aquest error a les esquenes. Tan de bo ho sàpiga suportar.

Finançament? Ah, val.

Ja tenim finançament autonòmic. Segur que no és tan bo com diu el tripartit, ni tan dolent com diu CiU. Passo d'entrar a valorar xifres, primer perquè no hi entenc, i segon, perquè cada partit utilitza les xifres que millor li van per defensar els seus arguments. Estic content? No. Tot allò que no sigui aconseguir l'status econòmic de Navarra i el País Basc és una estafa, no només per Catalunya, sinó per qualsevol comunitat autònoma. Així que per mi, o "cupo" o independència, i qualsevol solució negociada que no arribi a això em sona a poc.

En qualsevol cas, tenim més diners dels que teniem, i deixem de dependre de la recaptació basada en el totxo, però més val que aquests diners arribin ràpid i s'inverteixin racionalment, perquè encara que he dit que no entenc ni un borrall d'economia, el que sí que sé, és que la situació financera de la Generalitat és per posar-se les mans al cap.

Allez! Allez!

Qué bonic és el Tour! Les bicicletes passant a tota velocitat i espinyant-se gràcies a les línies del carril bus, els carrers plens de gent fotent-se ventallades a la cara els uns als altres (amb un cartell groc, això sí), tot el centre de Barcelona tallat dos dies, haver-nos gastat un milió d'eurus, per a que justament aquell dia plogui...

Però és bonic, vès! Veure la "serpiente multicolor" (uf! quina ràbia fa aquesta expressió) passant pels pobles i ciutats de Catalunya, observats per milions de persones. Això em va deixar acollonit. Resulta que el Tour és el tercer esdeveniment esportiu més seguit del món, després dels Jocs Olímpics i del Mundial de futbol. Així que ja sabeu. Ahir ens estaven observant els guiris que, en un futur no llunyà, vindran a Catalunya a posar-se com gambes i a beure sangria com desesperats.

Sembla ser que ahir les conseqüències dels talls de trànsit no van ser dramàtiques, però no cantem victòria, que avui els talls seran en hora punta, i aveiam què passa.

En fi, que aquests events, costen un ull de la cara, posen de cap per avall el país, però em sembla que val la pena, què voleu que us digui.

Foto: EFE/Toni Albir

Lodo

Tot i que tothom el coneix com "Si tu me dices ven", en realitat, aquest bolero es diu "Lodo". No és que sigui un gran amant dels boleros, però aquesta peça musical sempre m'ha agradat. M'encanta la melodia, l'estructura, la lletra i els moviments de les tres guitarres. Malgrat sóc un rocker consumat, com confirmen les meves patilles infinites, aquesta és una de les meves cançons preferides.

El retorn dels no-morts

El llegendari rei del pop (ya no hay stop) Michael Jackson va ser homenatjat ahir en una mena de gala d'operación triunfo de cadàvers musicals. A les grades i a l'exterior de l'Staples Center milers de zombies menjadors de carn, amb la ment obnubilada retien tribut al seu rei.

Mentrestant, l'esperit d'en Michael es passeja pels passadissos de Neverland, i curiosament el fantasma no em fa por, o potser és que feia més por quan era viu. Hauran de trucar la Melinda Gordon i l'Iker Jiménez, per a que el portin cap a la llum, però sobretot, siusplau, que no el tornin a la vida, perquè si ja era un zombie i el tornen a ressuscitar, els resultats poden ser una catàstrofe contra natura.

Pel que fa els seguidors, no cal que patiu. Aviat trobaran un altre líder en la recerca de cervells frescos. Per exemple Sylvester Stallone.

Les desgràcies mai vénen soles

El terra tremola, les cases cauen, els carrers són un mar de runes i pols, t'has quedat sense res, t'envien a "passar un cap de setmana de càmping" i a comprar mobles a l'IKEA. I quan et semblava que res podia anar pitjor, t'organitzen una reunió dels vuit lladres més perillosos del món. Les desgràcies mai vénen soles.

De què va això dels transgènics?

La setmana passada s'havia de debatre al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), sobre la regulació dels conreus transgènics, però PSC, PP i CiU van presentar plegats esmenes a la totalitat que van fer que le debat no s'arribés ni a celebrar. Les ILPs són la única forma que tenim els ciutadans per a que una idea, una proposta o el que sigui que tinguem arribi al Parlament. Per a que això passi calen 50.000 signatures validades, i la gent de Som lo que Sembrem, en van recollir 69.000. Un altre dia ja parlarem de si les ILPs serveixen per una puta merda, avui parlarem de transgènics.

Els transgènics són espècies de vegetals que s'usen en els conreus, que han estat modificades genèticament per a que siguin més productives en els camps. Es tracta de buscar en el genoma de la planta aquells marcadors genètics que fan que la planta creixi més ràpid, o que pugui créixer amb menys aigua, o que no pugui ser atacada pels paràsits, etc. Segons els promotors i defensors d'aquesta tecnologia, això serà la fi de la fam al món, i en teoria, així hauria de ser.

La polèmica vé pel que les empreses agroalimentàries no expliquen: no tenen ni la més remota idea dels efectes secundaris que aquestes modificacions poden tenir sobre les éssers humans, sobre els ecosistemes, sobre les espècies modificades, sobre les espècies que hi conviuen als camps o sobre la qualitat dels sòls de conreu. S'ha demostrat que els transgènics són perjudicials? Més enllà de que les espècies de creixement més ràpid empobreixen més ràpidament els sòls, NO. S'ha demostrat que no ho siguin? TAMPOC, però quan remenes el codi HTML de la natura per canviar un tamany de lletra, mai saps si també canviarà el color. El que sí que sembla clar és que les empreses agrogenètiques venen llavors de les espècies modificades a preu d'or a pagesos del tercer món, prometent-los collites extraordinàries, i aquests hipotequen les inversions de diversos anys per comprar aquest material que no sempre dóna tan bon resultat com els havien promès. I això, amics de La cullerada sí que és molt lleig.

Quins vegetals són transgènics? Les estrelles són la soja i el blat de moro, però l'arròs apreta fort. Aquí teniu la guia de Greenpeace de productes i de quines marques que contenen o no vegetals procedents de conreus transgènics.

Aquest és un resum ràpid i barroer de què va això dels transgènics, a encàrrec d'en Charlie Hi-Hat, que em va demanar que en fés cinc cèntims.

Oh la la!

Oh la la! Mais oui mes amis! Les Angels of Mercy a la Salle Montmartre!
Oui, oui! C'est aujourd'hui!

www.angelsofmercy.tk
www.myspace.com/angelsofmercyband
become a fan in facebook
Com arribar-hi?

Mecagun el Plan E

Us sona aquest cartell? Estic seguríssim que a escassos metres d'on viviu i/o treballeu n'hi ha algun. És que es veu que hi ha crisi. Ah! No ho sabíeu? És que no s'ha dit gaire... Bé, resulta que amb l'excusa d'alleujar la crisi, d'incentivar l'economia i de frenar l'atur, el Gobierno de EjpaÑa s'ha empescat el Plan E. Es tracta de donar caler fresc als Ajuntaments per a que l'inverteixin en obres que els municipis necessitin fer. Per a que el pla tingui l'efecte desitjat, les obres en qüestió s'han d'haver acabat abans de final de 2009, i per suposat, han de disposar d'un cartell ben gros on digui Plan E (aquí invierte el Estado que buenos somos, lo ves com sí que nos importáis, vótanos otra vez).

Resultats:

• A quatre arreplegats els han renovat el contracte de merda sub-sub-sub-contractat, cobrant quatre duros i amb seguretat zero i no aniran a inflar les llistes de l'atur.


• Les quatre empreses constructores de sempre han guanyat els concursos per fer tooooooootes aquestes obres, i evidentment, les han sub-sub-sub-contractat, de manera que qui s'emporta la pasta és l'empresa gran que paga un trunyo a l'empresa petita que subcontracta, que paga una misèria al treballador, i tots han de dir amén i agafar la feina perquè millor cobrar una merda que no cobrar res, i l'empresa gran, que no pot fer pisos perquè no es venen, però els que té fets els manté al mercat a preu d'or, s'emporta una morterada per no fer res i així pot anar passant fins que acabi la crisi sense baixar els preus del mercat immobiliari.


• Tots els pobles i ciutats estan empantanegats amb obres i no pots moure't cent metres sense trobar-te una plaça aixecada o un carrer tallat.

Queda algun carrer sense tallar? Algú em pagarà el rentat del cotxe? La despesa en cartells del Plan E també ha activat l'economia? Ha servit de res a part de fer propaganda electoral?

En resum: mecagun el Plan E!

Ha tornat a passar

I ja van dos anys seguits. Vaig tan de cul amb la feina, el procés de l'adopció, la música i el blog, que, igual que l'any passat, he oblidat l'aniversari d'aquest espai.

El 12 de juny, La cullerada va fer tres anys!

Moltes gràcies per llegir-me!!!