Ortografia

Nota 1: la foto la va fer el titi a una bonica població d'El Maresme.
Nota 2: el dit és d'en Silperse

Llevem àncores

Al mes de març, just començat el procés per obtenir el certificat d'idoneïtat, l'equip de psicòleg i treballadora social ens van dir que estàvem de dol. I nosaltres sense saber-ho! Per tal de passar-lo van aparcar el nostre procés durant tres mesos. Han estat tres mesos llargs, però qui dia passa any empeny i ve't aquí que va arribar el juny, i les revetlles, i l'entrevista de revisió. I sembla ser que ja ens podem treure la roba negra. Després d'aquesta parada tècnica en el viatge, tornem a llevar àncores i posem rumb a la Costa d'Ivori. Vejam quins nous obstacles ens depara el destí del viatger...

S'apaga una estrella

Aquesta matinada ha mort Michael Jackson. Segurament ha estat com una estrella de les de veritat, ja fa temps que havia mort i només ens n'arribava la llum. Una llum falsa i tenyida d'excentricitat i èxit mal assumit, però llum, al cap i a la fi. Avui, la poca llum que quedava ha deixat d'arribar.

Per molts, el millor moment de Jackson són els vuitanta, amb la creació de temes que quedaran en el llistat de cançons històriques i el seu triomf en el llavors emergent món del videoclip i dels espectacles multitudinaris, en els quals era capaç de combinar les seves cançons amb unes coreografies trencadores. Per a mi però, el millor moment és el que traspua autenticitat, el que ens mostra un Michael somrient, sincer i negre, amb un so Motown irrepetible. És per això que en la seva memòria us deixo un dels seus èxits amb els Jackson Five.

S'ha de ser guarro!

La revetlla de Sant Joan és una festa única. Es celebra el solstici d'estiu, un fet astronòmic que festegen gairebé totes les cultures del món. El que la fa única és la combinació de ritus ancestral, foc, soroll, ball, coca (de forner!), cava, i sobretot la reunió de gent a la fresca, aprofitant la nit més curta de l'any per xerrar, ballar i preparar una bona foguera per cremar el llarg hivern amb les seves penúries i començar un estiu ple d'alegria i llum.

Amb tot això vull dir que s'ha de fer el possible per conservar aquesta festa. I si la gent el que vol és fer macrocelebracions multitudinàries, endavant. Però no deixo de demanar-me per què collons la gent és tan guarra. És necessari que deixin la platja i els carrers amb aspecte post-atac nuclear? Tan difícil és deixar les teves deixalles en una paperera? On ha quedat allò de "que no es noti que has estat aquí"? Ho sento, però fotos com aquesta em posen dels nervis. M'agradaria que a cadascun dels porcs que han deixat els seus regalets a la sorra els deixessin una palada de la seva pròpia merda al menjador de casa. És que s'ha de ser guarro, hòstia!!!

Foto: Manuel Bruque (EFE)

Nit de bruixes

Avui és la nit de Sant Joan, la nit del solstici d'estiu. Moment propici per a que bruixes, fetilleres i altres criatures de voluntats fosques emergeixin amb tot el seu poder. Aneu amb compte, no fos cas que caiguéssiu en els seus encanteris. I no us refieu de ningú, que de bruixes bones, no n'hi ha. En cas d'aparició, el millor que es pot fer és fer ús de coets xiuladors o barrenos del 15. Encara que si sou més subtils, sempre podeu utilitzar la coca amb crema de salmonel·losi. En qualsevol cas:

Que passeu una feliç revetlla!

Jo sóc la justícia

Més fotos aquí. Moltes gràcies DooMMasteR!!!

Dia de la música, dia d'Angels

Cada 21 de juny, coincidint amb l'inici de l'estiu, es celebra a tota Europa el dia de la música. Els Angels no volem ser menys, i aquest dissabte a la tarda serem un dels molts grups mataronins que rendirem tribut a la música, i com no, als Dire Straits!

Si aprofitant la caloreta, sortiu a passejar pel centre de Mataró, ens podreu venir a escoltar a les sis, a l'escenari sud de la plaça Santa Anna.

www.angelsofmercy.tk
www.myspace.com/angelsofmercyband
become a fan in facebook

Show me the money!

Imagineu-vos que jugueu al millor equip del món, feu la millor temporada de la història en joc i resultats, guanyeu tot el guanyable, i quan arriba l'estiu toca revisar contractes. Com que la cosa ha anat tan bé, espereu que la revisió sigui a l'alça i prou generosa, i la directiva, contenta amb els resultats, està disposada a ser generosa.

Però resulta que just llavors, apareix un millonetis fill de puta que, en plena crisi galopant, aconsegueix que els bancs i caixes, que no donen un duro a ningú, li donin a ell 200 milions d'euracos, i comença a fitxar jugadors de renom a preus desorbitats. Les conseqüències són inevitables. Tots els clubs que tenen en plantilla algun jugador de qualitat que ja ha estat temptat per altres clubs, veuen la oportunitat de treure una picossada, i comencen les negociacions a preus inhumans, i aquells jugadors que volien una renovació generosa, ara volen morterades comparables a les que paga en millonetis. I tots criden desesperats:

ENSENYA'M LA PASTAAAAAAAAA!

Mentrestant, la junta directiva està fent tots els esforços possibles per contenir la voràgine de demanda de pasta, que només pot acabar en la ruïna total del club. I si jo fos en aquesta junta, ho tindria clar. Voleu més pasta? Doncs si trobeu un equip que us la pagui, passi-ho bé, que nosaltres hem estat el millor equip del món aquesta temporada i ho volem seguir sent la que ve, i això, cabrons avariciosos, no es paga amb diners.

Minuts musicals

Tinc tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les... Se m'ha girat feina.

L'espasa de la T1

Avui s'inaugura la T1 de l'aeroport del Prat, sense terminal satèl·lit, sense connexió de tren ni de metro, sense vols intercontinentals i sense gestió de la Generalitat. No obstant tots aquests fracassos, tots els politiquets del país es volen atribuir de manera penosa els mèrits d'aquest èxit a mitges. Uns perquè manen ara, els altres perquè manaven quan es va fer el projecte, , es maten per a que l'electorat els atribueixi a ells la gran gesta d'una terminal coixa. I els únics que denuncien el nyap diuen que no van a la inauguració però segueixen al Govern.

Quan els veig per la tele, fent el ridícul més espantós, se m'acudeixen molts usos alternatius per l'"Espasa" de la T1, el més recurrent dels quals és ficar-los-la pel cul a tots plegats.

Que bonica és la natura!

A l'interior d'illa on dóna la finestra de la nostra habitació, a més del Lidl, hi ha moltes cases baixes d'aquelles que tenen un pati al darrera. En un d'aquests patis hi ha un preciós i enorme nesprer. En aquest principi d'estiu, l'arbre s'ha carregat de grossos i vistosos nespres. La fruita dolça i fresca ha cridat l'atenció d'una parella de garses, que cada dia sens falta, a dos quarts de sis del matí, venen a esmorzar nespres eufòriques, i no estalvien en aguts i profusos crits de joia. Que bonica és la natura!



... algú em pot deixar una escopeta?

She's got the jack

Vaig començar la setmana amb AC/DC. Deixeu-me que també l'acabi.

Un dels temes que més em van agradar del concert va ser aquest. She's got the jack. És un blues-rock a l'hora contundent i sensual, amb una lletra que encén la metxa i que, tal com va fer l'Angus diumenge, es presta a usar-la per fer un striptease. Aprofitant que algú, en els comentaris de dilluns va reivindicar el cantant original, us poso aquesta versió dels anys 70 amb Bon Scott en plena forma.

Així que deixeu que la corrent contínua/alterna corri pels vostres circuits i aprofiteu el cap de setmana per fer un bon ball a la vostra parella tot treient-vos la roba.

Have a hot weekend!

Majoria absoluta

Han passat les eleccions europees, i com ja vé sent habitual, la victòria se l'ha emportat tothom. No hi ha cap partit que faci una lectura negativa. Però ningú parla de l'autèntica vencedora d'aquestes eleccions. És una vencedora per majoria absoluta. Ni més ni menys que un 54%. En molt poques eleccions es donen victòries per un 54%, en canvi, cap partit ha reconegut aquesta victòria, cap portaveu ha parlat del 54% de persones de l'Estat Espanyol que han optat per una de les següents opcions (o diverses a l'hora):

• Me la bufa europa


• Me la bufa la política perquè feu el que feu sempre guanya la banca


• Per un cop que tenieu l'ocasió de construir una nova institució des dels fonaments, heu fet la mateixa merda de sempre


• Crec en una Europa unida més forta i més eficaç, però esteu fent just el contrari d'això


• Estic fart que utilitzeu les europees per fer plebiscits i lectures locals. Jo voto el que voto pels meus raonaments, no pels que fareu vosaltres després a la vostra conveniència


• Si tant creieu en Europa no em proposeu candidats escombreries com Maleni o Mayor Oreja (per citar els casos més escandalosos), desferres polítiques o experiments amb gasosa.


• Estic fins la punta de la fava de la classe política ridícula i mediocre, munteu-vos la festa de la democràcia vosaltres que jo me'n vaig a la platja

Jo vaig anar a votar, i com els últims cops, busco una candidatura que em faci el pes, però que no surti per la tele, almenys visc en la ignorància i no sé quin idiota he votat, i com jo, també ho van fer un 5% dels qui van votar. Guardeu en vídeo les declaracions d'aquests pamplines que tenim per polítics, perquè si un dia es fan judicis a pallassos mentiders, seran proves per penjar-los dels ous a la plaça gran de Brussel·les.

No t'enganyis, la qualitat no és cara

Molt a prop de casa, just al girar la cantonada hi havia un magatzem de peces industrials d'aire condicionat. El local agafava gairebé tota l'amplada de l'interior d'illa, i la tronada teulada d'uralita era part del paisatge que es veu des de la finestra de la nostra habitació. Un bon dia, l'empresa en qüestió va tancar, i ràpidament van penjar a la porta un cartell d'"En Venda". Es notava la crisi, i el cartell va estar penjat durant molt temps, fins que tot d'un plegat, ara fa dos mesos, va desaparèixer. Vam començar a observar que hi estaven fent alguna cosa a dins. Feien obres, treien runa, i sense previ avís, un matí de dissabte, mirant per la finestra, ens vam percatar que la teulada d'uralita ja no hi era, i tot el llarguíssim local estava al descobert. El dilluns següent començaven a muntar una nova i moderna teulada de xapa, i aquell mateix dia, una pancarta a la porta anunciava la propera obertura d'un supermercat LIDL. Vam pensar que allò anava per llarg, però quinze dies més tard, una nova pancarta deia que la gran inauguració seria al cap de quinze dies. Si hoooooooome! -Vam pensar-, però vès que el senyor LIDL, en només dos mesos des de que va adquiri el local, ha muntat un supermercat, l'ha omplert de gènere i de treballadors, i des del dia de la inauguració, el passat dijous, també l'ha omplert de clients.

Hi hem anat a comprar dues vegades i sembla que fan tarifa plana, perquè comprant coses diferents i quantitats diferents, els dos cops ens ha costat gairebé el mateix: 20 eurus. Em faré un fart de menjar iogurts de mig quilo i miraré els publireportatges a quàdruple pàgina del 20 minutos, per trobar superofertes de coses que no necessito per córrer a buscar-les abans que s'esgotin, i potser deixaré d'odiar una mica (només una mica) el calvo amb ulleres que selecciona els préssecs un a un.

Val, segon post seguit sobre compres. Prometo que demà parlo d'una altra cosa.

Dissabte mercat? Noooooo!

M'agrada anar al mercat. M'agrada l'ambient, la xerrameca i que les dependentes em diguin guapo mentre intenten colarme 50 grams més del que sigui que estic comprant. No obstant, no hi vaig gaire. I de sobte un dia he oblidat per què no hi vaig, i penso: avui podria anar al mercat. I evidentment, el dia que penso això és l'únic dia que puc anar al mercat, el dissabte.

Només entrar per la porta em ve al cap la raó de no anar a un lloc que m'agrada. A veure, senyores i senyors jubilats i jubilades, senyors i senyores amos i mestresses de casa, vostès no treballen fora de casa, vostès es poden organitzar el temps com vulguin, vostès poden anar al mercat el dia de la setmana que els doni la gana...

Per què collons han d'anar al mercat el dissabte!!!!????

Mira que hi ha dies a la setmana, però no, vostès han de triar l'únic dia que els pringats que treballem hi podem anar i creen cues inhumanes a les millors parades del mercat. M'ho poden explicar? Per què ho fan això? I després es queixaran que el jovent no anem a les botigues del barri i ho comprem tot a les grans superfícies. Quins nassos!

For those about to rock...

El concert d'AC/DC ahir a la nit a l'estadi olímpic només té una descripció: BRU-TAL!

Tot el que un espera d'un concert de rock multitudinari va ser-hi present: il·luminació, escenografia, animacions a les pantalles, un tren de vapor amb banyes presidint l'escenari, que llançava fum i foc i que va ser cavalcat obscenament per la nina inflable de pits enormes "Rosie" durant un tema, i dues gorres, també amb banyes i amb l'A d'Angus al capdamunt de les bastides. Al centre de la pista un petit escenari connectat amb el principal per una passarel·la, on Angus va oferir el seu particular espectacle. Castell de focs artificial per acabar. Gent, moltíssima gent, més de 63.000, i canya, molta canya!

Els AC/DC, que volten els 60 anys estan en plena forma. El bateria, que és l'únic membre no fixe va estar molt correcte i precís, baixista i guitarra rítmic a l'alçada com sempre, Brian Johnson es va ficar el public a la butxaca, sobretot quan va apareixer als bisos amb samarreta del barça amb el seu nom a l'esquena, i Angus Young... ai! Angus Young! Ens va fer creure un cop més que era un jovenet col·legial rebel. Corredisses i salts per tot l'escenari durant tot el concert i corredisses i salts dels seus dits pel màstil, i com no, streap-tease inclòs.

Un cop més, la nota negativa va ser pels tècnics de so, que no van aconseguir que l'allau de rock'n'roll que van desplegar els australians acabés de sonar bé en cap moment de l'espectacle, i ho sento, quan 63.000 persones han pagat 70 eurus com a mínim, no em valen excuses que en un estadi obert és molt difícil i bla bla bla, ha de sonar bé i punto!

Aquest matí em fa malt tot: el coll, els peus, però sobretot sobretot les cervicals. I és que fa uns mesos que m'estic deixant els cabells llargs. Mai no ho havia fet, i no sabia ben bé per a què ho estava fent. Ara ja sé quina era la missió de les meves grenyes: volar al vent al ritme del rock dur d'AC/DC.

Perduts

No és una cosa per fer broma, però aquesta matinada, les autoritats brasileres han confirmat que les restes trobades a l'Atlàntic no són de l'AirBus d'Air France. Així que l'avió, i les 228 persones que hi anaven continuen desapareguts i sense ni una sola pista de què se n'ha fet. Ho sento però a mi, aquesta història em sona, cada cop més, a déjà vue.

Els equips de rescat han d'abandonar els binocles i començar a utilitzar detectors de forces electromagnètiques, i començar a revisar les càmeres de seguretat de l'aeroport de Rio de Janeiro, per veure si hi troben imatges d'aquest home:

Que ningú es senti ofès per aquesta comparació. Si fos veritat, almenys voldria dir que són vius.


O no...

Caspa electoral

Com es nota que queden dos dies per les eleccions i tots els partits van cremant els últims cartutxos treient les seves mòmies dels armaris amb els discursos casposos que donen resultat a les Espanyes ignorants. En Txema hi ha tornat. Diu que els nens catalans hauran d'anar a Albacete a estudiar espanyol enlloc d'anar a Londres a estudiar anglès (com va fer ell, oi?)

Ai! Quines ganes que passin les eleccions dels pebrots!

Nota: Firmo la informació perquè aquest espai és meu i utilitzo els còmputs de temps que em surten dels ous.

Formentera tremola

Arriba la caloreta, i amb ella, les ganes de cervesetes fresques a les terrasses. I els de la Damm, que ho saben, han preparat, com cada estiu, un anunci cridaner que ens llenci a tots als braços del líquid daurat.

Aquest cop l'acció es desenvolupa a Formentera on un xicot viu un bucle sense fi de cervesa, platja, música en viu i ties bones. Em direu que la imatge que dóna dels mediterranis no és gaire real, totes les dones són de bandera i tothom es passa el dia de festa i prenent el sol, per no parlar de com de perjudicial pot ser per la salvació del paradís illenc una propaganda com aquesta. Val, d'acord, però no em negareu que l'anunci mola mazo!!!

Vull una birra ara mateix!

El gegant s'enfonsa

"Algú que empenyi de l'altra banda, si us plau?"